David Bailly

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Bailly

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1584 Modifica el valor a Wikidata
Leiden Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1657 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Leiden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, arts visuals, dibuix, calcografia, il·lustració de llibres i retrat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Amsterdam
Venècia
Leiden
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, gravador de coure, il·lustrador, dibuixant, gravador, retratista Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat i natura morta Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura barroca als Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParePieter Bailly Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: dabfec45-c75c-46f3-b437-3d4fd6bd7175 Modifica el valor a Wikidata

David Bailly (Leiden, 1584 - Leiden, 1657) fou un pintor neerlandès, de l'Edat d'Or de la pintura holandesa.

Biografia[modifica]

Nascut a Leiden, va ser fill de Peter Bailly, un immigrant flamenc, cal·lígraf i mestre d'esgrima. Va estudiar dibuix probablement amb el seu pare i amb el gravador en coure Jacques de Gehyn. Posteriorment va treballar amb Cornelis van der Voort, pintor d'Amsterdam. Segons Arnold Houbraken, a l'estiu de 1608 va iniciar el seu «Grand Tour», viatjant a Frankfurt del Main, Núremberg, Augsburg i Hamburg per arribar via Tirol a Venècia i finalment Roma.[1]

El 1613 estava de tornada als Països Baixos, on es va dedicar a la pintura de gènere, natures mortes i retrats, sovint combinats amb els símbols propis de la pintura de Vanitas, com en el seu cèlebre Autoretrat del Museu de Leiden. També són coneguts els seus retrats dels professors i alumnes de la Universitat de Leiden. Amb Gabriel Metsu i Jan Steen va ser membre fundador de la «guilda» o gremi de Sant Lluc de Leiden del qual el 1648 va ser nomenat capità.[2]

Bailly va ser mestre dels seus nebots Pieter i Harmen Steenwijck, conegut també com a pintor de «Vanitas».[2]

Referències[modifica]

  1. Houbraken, Arnold. «David Bailii» (en neerlandès). [Consulta: 11 març 2016].
  2. 2,0 2,1 «David Bailly» (en neerlandès). RKD. [Consulta: 11 març 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Bailly