David Brewster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Brewster

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1781 Modifica el valor a Wikidata
Jedburgh (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1868 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Melrose (Escòcia) (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Melrose Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica, física, matemàtiques i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, filòsof, inventor, escriptor, professor d'universitat, astrònom, físic, matemàtic, enginyer civil, biògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesIsaac Newton Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicaBrewster Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJane Kirke Pernell (en) Tradueix
Juliet Macpherson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsConstance Marion Brewster (en) Tradueix
 ( )
David Brewster Macpherson (en) Tradueix
 ( Juliet Macpherson (en) Tradueix)
Margaret Maria Gordon (en) Tradueix
 ( Juliet Macpherson (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Brewster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Key (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 31721 IPNI: 1131-1

David Brewster (11 de desembre de 1781 - 10 de febrer de 1868),[1] va ser un científic, naturalista escocès, inventor i escriptor. Va realitzar recerques en el camp de l'òptica (polarització de la llum, doble refracció, etc.). Va inventar el calidoscopi,[2] la lupa Coddington[3] i va perfeccionar l'estereoscopi donant lloc al conegut com a visor estereoscòpic Brewster.[4] Les seves recerques sobre la polarització de la llum li van valer la Medalla Copley en 1815. Brewster també va ser el primer Director a la Universitat de Saint Andrews del 1837 al 1859 i més endavant va treballar com a director a la Universitat d'Edimburg del 1859 al 1868.

Angle de Brewster[modifica]

Va determinar l'Angle de Brewster, segons el qual en incidir un raig de llum sobre la superfície de separació de dos mitjans òptics, el raig reflectit i el refractat sofreixen una polarització màxima quan l'angle d'incidència és tal que les adreces de propagació d'aquests rajos són perpendiculars.

Piroelectricitat[modifica]

El 1824 demostrà efectes piezoelèctrics utilitzant sal de la Rochelle,[5] decidint anomenar l'efecte piroelectricitat.[6]

Altres publicacions[modifica]

David Brewster.
  • Notes and Introduction to Carlyle's translation of Legendre's Elements of Geometry. 1824
  • Treatise on Optics. 1831
  • Letters on Natural Magic, addressed to Sir Walter Scott. 1832
  • The Martyrs of Science, or the Lives of Galileu, Tycho Brahe, and Kepler. 1841
  • More Worlds than One. 1854

Reconeixements[modifica]

  • El cràter lunar Brewster porta aquest nom en el seu honor.

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Brewster, David». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 250. ISBN 8429270043. 
  2. John Werge (1890). The Evolution of Photography. Piper and Carter
  3. coddington-loupe
  4. International Stereoscopic Union (2006) "Stereoscopy", Numbers 65–72, p. 18. "In 1849 Scottish scientist Sir David Brewster invents the lenticular stereoscope, the first practical, portable, 3D viewing device. This stereoscope used refractive lenses and began the protocol of having the stereo pairs mounted side by side."
  5. «A Short History of Ferroelectricity». Talari.com, 04-12-2009. [Consulta: 4 maig 2016].
  6. Brewster, David «Observations of the pyro-electricity of minerals». The Edinburgh Journal of Science, 1, 1824, pàg. 208–215.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]