Demetrio Carceller Segura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:34, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaDemetrio Carceller Segura
Biografia
Naixement22 de desembre de 1894
Las Parras de Castellote (Terol)
Mort1 de maig de 1968(1968-05-01) (als 73 anys)
Madrid
Sepulturacementiri de Mingorrubio Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Indústria i Comerç[1]
17 d'octubre de 1940 – 18 de juliol de 1945
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitFE de las JONS
Família
FamíliaFamília Carceller Modifica el valor a Wikidata
FillsDemetrio Carceller Coll Modifica el valor a Wikidata
Premis
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 18 juny 1968
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Ministre d'Indústria, Comerç i Turisme
17 octubre 1940 – 18 juliol 1945
← Luis Alarcón de la Lastra – Juan Antonio Suanzes Fernández → Modifica el valor a Wikidata

Demétrio Carceller Segura (Las Parras de Castellote, 1894 – Madrid, 1968) fou un enginyer tèxtil i polític falangista espanyol establert a Terrassa en la seva joventut. Va ser ministre d'Indústria i Comerç d'Espanya durant el franquisme.

Biografia[2]

Nascut a Las Parras de Castellote el 22 desembre de 1894. La seva família es va radicar a Terrassa quan tenia sis anys. Estudia la carrera d'enginyer tèxtil en aquesta ciutat. Molt vinculat a Alfons Sala i Argemí que protegí la seva família i li va pagar la carrera universitària a l'Escola Industrial de Terrassa. La seva formació professional s'orientà vers el món del petroli i els seus derivats convertint-se durant la dictadura del General Primo de Rivera en un dels pocs especialistes de l'Estat. I és que el 1918, per recomanació d'A. Sala, entrarà de químic a SA Sabadell i Henry empresa que el 1927 durant el mandat de Calvo Sotelo com ministre d'Hisenda passarà a formar el grup CAMPSA. Posteriorment Carceller en 1930 se n'anirà amb el grup que s'escindeix i crea CEPSA on serà nomenat director general. Políticament Carceller es vincularà al “salisme” moviment monàrquic alfonsí impulsat per A. Sala, d'oposició a la República.

Guerra Civil[3]

Després del Cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es passà a la zona rebel, col·laborarà amb José Antonio Primo de Rivera en la fundació de Falange Española. Entrarà aviat a la Comissió d'Indústria i Comerç de la Junta de Defensa Nacional i de la Junta Tècnica del Estado on coincideix amb Joaquim Bau i Nolla i Juan Claudio Güell Churruca, fill del comte de Güell, prohom de la Lliga. Pel novembre del 1939 va ser nomenat cap de la secció de Política Social de la Delegación Nacional de Sindicatos i un any més tard membre de la Prefectura Política del partit únic la Falange Española Tradicionalista y de las JONS i cap provincial de Barcelona.

Postguerra

La seva trajectòria, però, s'orientarà cap a la política de l'Estat. Així el 13 setembre de 1940 Ramón Serrano Súñer va a Alemanya acompanyat d'una sèrie de persones inclinades a favor del nacionalsocialisme, en aquest seguici figura Demetrio Carceller Segura juntament amb Miguel Primo de Rivera, Dionisio Ridruejo, Antonio Tovar, Manuel Falcó i Miguel Mora Figueroa.[4] com a expert en qüestions econòmiques d'aquesta comissió.

Poc després, el dia 17 octubre de 1940 és nomenat pel general Franco ministre d'Indústria i Comerç d'Espanya[3] substituint en la cartera a Luis Alarcón de la Lastra. Immediatament viatja a Berlín acompanyant Serrano Súñer per tal de preparar un projecte de tractat amb Alemanya i Itàlia en un període d'aguda tensió.[5] Inicialment germanòfil es va tornar aliàdofil en contacte amb la realitat.[6] Restarà en el càrrec fins a 1945. Fou ministre en els “anys de la fam”, crearà l'Instituto Nacional de Industria, i aplicarà una política d'autarquia i restriccions. Després de la seva etapa de ministre la seva activitat s'orientarà al món dels negocis, tot i que mantindrà el seu càrrec de Procurador a les Corts espanyoles fins a la seva mort. Va morir a Madrid l'1 maig de 1968.

Demetrio Carceller i els indústrials catalans

Els industrials catalans cotoners i llaners aprofitaran[7] la seva vinculació amb Terrassa, els seus coneixements del sector tèxtil i les relacions amb la burgesia local, per negociar. Serà el primer al que acudeixen quan arriba a ministre en la seva lluita contra la Fiscalía de Tasas. Carceller, per mitigar els efectes de la política autàrquica de l'anterior ministre, que havia portat restriccions que amenaçaven paralitzar el sector cotoner, pacta amb els cotoners crear el 1944 el Consorcio de Industriales Textiles Algodoneros CITA,[8] precedent del Servicio Comercial de la Industria Textil Algodonera SECEA, per garantir les importacions de cotó. També donà suport al sector llaner i a l'Institut Industrial de Terrassa, i al Gremi de Fabricants de Sabadell que pogueren mantenir la personalitat i el patrimoni dins de la OSE.

Trajectòria empresarial

Després de la seva etapa ministerial es va dedicar al món dels negocis essent conseller de nombroses empreses,[9] entre d'elles Banco Comercial Transatlántico, Banc Industrial de Catalunya, Foment d'Aragó, Repsa i Cepsa, Industrial Cervecera Sevillana. La seva família és una de les grans fortunes de l'Estat. L'exministre Demetrio Carceller Segura era el pare de Demetrio Carceller Coll-que va presidir durant una llarga etapa el Banco Comercial Transatlàntico (transformat en el Deutsche Bank) - i avi de Demetrio Carceller Arce, nascut el 1962, qui posseeix una de les grans fortunes espanyoles. Demetrio Carceller Arce és conseller i accionista de Sacyr, (6,04%), conseller de Gas Natural i president i accionista, amb el 23%, de la cervesera Estrella Damm, és president de la petroliera Disa a més d'accionista d'Ebro i CLH.

Obres

  • El petroli i les seves repercussions en l'economia dels pobles. Club Espanyol de l'Energia.
  • Conferència al Cercle de la Unió Mercantil i Industrial. Sobre el tema genèric: problemes econòmics interns i externs que es plantejaran a Espanya a l'acabament de la guerra i solucions possibles que poden resoldre'ls. Madrid, Gràfiques Diana, 1944.
  • Die wirtschaftliche lage Spaniens, Madrid, 1944.
  • La Situació econòmica a Espanya Madrid, Publicacions de la Direcció General de Comerç i Política Aranzelària, 1943.

Referències

  1. ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
  2. ↑ Àlex Cabrera Giménez article “Demetrio Carceller Segura 1894-1968” “Diccionari, Catalunya durant el franquisme” Eumo editorial Vic 2006 pàgines 76 i 77
  3. ↑ 3,0 3,1 Àlex Cabrera Giménez pàgines 76 i 77
  4. ↑ Luis Suárez Fernández "Franco", Barcelona, ​​Ariel, 2005. ISBN 84-344-6781-X, pàgina 176
  5. ↑ Luis Suárez Fernández al llibre "Franco", pàgina 180
  6. ↑ Ricardo de la Cierva, Franco, la història, pàgines 449, i 588
  7. ↑ Àlex Cabrera Giménez, pàgines 76 i 77
  8. ↑ Ignasi Riera “Els catalans de Franco” Plaza y Janés Barcelona 1998
  9. ↑ Ignasi Riera Barcelona 1998 pàg. 243


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis Alarcón de la Lastra 		Ministre d'Indústria i Comerç
Espanya
16– 10– 1940 - 18-7-1945 		Succeït per:
Juan Antonio Suanzes Fernández
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Demetrio_Carceller_Segura&oldid=17618494»