Correu electrònic
De Viquipèdia
El correu electrònic (anomenat en anglès e-mail, o email) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicació electrònica. Avui en dia, la majoria de sistemes de correu electrònic utilitzen internet. El correu electrònic és un dels serveis més populars d'Internet. En comparació amb el correu ordinari, té l'avantatge de ser més barat i alhora més ràpid. La majoria del correu electrònic es transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol). Una direcció de correu moderna té la forma: usuari@domini.exemple. La part abans del signe @ és la part local de la direcció, habitualment el nom d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe @ és el nom de domini. Mitjançant DNS, es pot comprovar que aquest domini accepta correu electrònic per aquesta adreça determinada. Pot ser de caràcter privat, empresarial o institucional.
Taula de continguts |
[edita] Història
El correu electrònic és anterior a Internet. Es va començar a utilitzar el 1965, per permetre la comunicació entre usuaris d'ordinadors de temps compartit (mainframes). Aviat es va implementar la possibilitat d'enviar missatges entre ordinadors connectats per xarxa. El correu electrònic es va estendre aviat per la xarxa ARPANET, predecessora d'Internet. El 1972, es va utilitzar per primera vegada el símbol "@" (arrova) per separar el nom de l'usuari de la seva màquina.
El servei de correu electrònic aviat es va popularitzar, i es van desenvolupar protocols per permetre la comunicació amb usuaris fora d'ARPANET. Per a permetre la connexió entre ordinadors que no estaven directament connectats, calia especificar la "ruta" que el missatge havia de seguir per "anar" d'un ordinador a l'altre, especificant totes les màquines "intermèdies" separades per un signe "!". En molts casos, calia utilitzar rutes amb fins a 10 o més connexions. La possibilitat que algun node fallés i el missatge no arribés a destí era força alta. Una manera d'evitar això era donant diversos camins alternatius, amb l'esperança que algun d'ells funcionés.
[edita] Format
El format del correu electrònic es defineix a la RFC 5322, i les que van de la RFC 2045 a la RFC 2049, col·lectivament anomenades Multipurpose Internet Mail Extensions. Tot i que la RFC 2822 és un l'estàndard proposat tècnicament per l'IETF i els altres són només esborranys de l'IETF, aquests document són els estàndards de facto del correu electrònic.[1]. Abans el format es descrivia a la RFC 822.
El correu electrònic consta de dos components principals:
- Capçalera (Header) - Conté de forma estructurada informació com l'emissor i el destinatari, assumpte, data, i altra informació. L'RFC 5322 en defineix la sintaxi en detall.
- Cos (Body) - El missatge en sí com a text no estructurat. De vegades conté la signatura al final.
Les dues seccions se separen per una línia en blanc.
El correu electrònic està pensat per transmetre missatges ASCII de 7 bits. Tot i que sovint es poden fer servir 8 bits, això no esta garantit. Per aquesta raó, s'utilitza l'standard MIME, que permet enviar fitxers binaris, incloent so i imatges, i codi HTML. D'altra banda, el correu electrònic permet una escriptura amb errors ortogràfics, impensables en d'altres mitjans comunicatius,com abreviatures, emoticones,... permet fer una mica més oral el discurs escrit.
[edita] Capçalera
La capçalera conté com a mínim els següents camps:
- From: (De:) La direcció d'e-mail, i opcionalment el nom de l'emissor.
- To: (A:) La direcció (o direccions), i opcionalment el nom del receptor (o receptors).
- Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge
- Date: (Data:) L'hora i dia local de quan el missatge ha estat escrit
Noti's que aquests camps es transmeten en anglès ja que formen part del protocol. Noti's també que el camp "To" no està necessàriament lligat a les adreçes a les que s'envia el missatge. La llista de destinataris no s'extreu de la capçalera de l'email, sinó que s'especifica en el protocol SMTP.
Altres camps freqüents són: (per a veure més camps, consulteu RFC 4021 o RFC 2076)
- Cc: Còpia de carbó (Carbon copy).
- Bcc: Còpia de carbó oculta. (Blind Carbon Copy).
- Received: Informació de seguiment generada pels servidors de correu que han gestionat el missatge prèviament.
- Content-Type: Informació de com s'ha de mostrar el missatge, normalment de tipus MIME.
- Reply-To: L'adreça que s'hauria d'usar per contestar al remitent.
- References: La id del missatge al qual es respon (en cas que es respongui), la id d'aquest missatge, etc.
- In-Reply-To: La id del missatge al qual es respon.
- X-Face: Petita icona, normalment mostrant la cara del remitent.
[edita] Correu brossa
El correu brossa (en anglès spam) és l'enviament de correu comercial no sol·licitat. Com que enviar un correu electrònic és barat, és molt fàcil d'enviar milions de missatges anunciant qualsevol tipus de productes, sense preocupar-se gaire de si poden interessar als receptors. D'aquesta manera, molts usuaris acaben rebent una gran quantitat de correu brossa. Els anuncis més habituals solen ser de pornografia, medicaments com la Viagra, loteries, etc.
Un altre problema són els anomenats cucs: programes semblants als virus informàtics, que utilitzen el correu electrònic per propagar-se.
L'spam i els cucs són fenòmens que s'han estès molt en els darrers anys, i tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrònic, i un cost econòmic considerable.
