Edmund Rumpler
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1872 Viena (Àustria) |
| Mort | 7 setembre 1940 (68 anys) Züsow |
| Sepultura | Südwestkirchhof Stahnsdorf, Reform. Gbl. III Eb. 28 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Tècnica de Viena (–1895) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Indústria automotriu, aerospacial i constructor aeronàutic |
| Ocupació | enginyer, enginyer aeroespacial, Enginyer d'aviació, inventor, emprenedor |
| Ocupador | Adler (1902–1906) Daimler Motors Corporation (en)  (1900–1902) |
| Membre de | |
| Família | |
| Parents | Philipp Stiedry (en) (sogre) Fritz Stiedry (cunyat) |
Premis | |
 | |
Edmund Rumpler (Viena, Imperi Austrohongarès,[1] 4 gener de 1872 – 7 de setembre de 1940) va ser un enginyer d'automòbils i aeronaus austríac.
Nascut a Àustria, va treballar principalment a Alemanya.[2] Com a enginyer d'automoció de formació, va col·laborar amb Hans Ledwinka en el primer cotxe Tatra (llavors anomenat Nesselsdorfer-Wagenbau), el Präsident, en 1897.[1]
Als 30 anys, el 1902, va marxar de Daimler[1] per ser director tècnic d'Adler.[2] Va dissenyar el primer motor alemany en tenir motor i transmissió mecànica en una sola unitat a Adler.[1] L'any següent, va patentar un sistema de suspensió posterior mitjançant un eix oscil·lant[2] (una idea posteriorment usada per Ferdinand Porsche al KdF Wagen i el Porsche 356, així com per Chevrolet al Corvair).
Els germans Wright van aconseguir redirigir l'atenció de Rumpler cap a l'aviació. Va marxar d'Adler el 1907,[1] i en 1910, igual que el Taube (colom en alemany) del compatriota Igo Etrich, Rumpler va esdevenir el primer fabricant d'aeronaus d'Alemanya.[2]
Rumpler va continuar estar interessat en els automòbils, i després de la Primera Guerra Mundial, va aplicar l'aerodinàmica d'aeronaus a un cotxe, així va crear el Tropfenwagen (de l'alemany, el "cotxe gota")[2] a Berlín.[1] Aquest model va causar gran sensació al Berlin Auto Show de 1921.[2] Rumpler va aconseguir produir un cotxe amb un Cw sorprenentment baix de només 0,28 (quan es va provar en 1979);[2] el Fiat Balilla de l'època, per contra, era de 0,60.[3]
El disseny de Rumpler va inspirar el Benz Tropfenwagen de 1923 (que virtualment utilitzava el xassís original de Rumpler)[1] i l'Auto Union (també construït en part per enginyers de Rumpler)[1] dels corredors del Grand Prix.
El Tropfenwagen de Rumpler no va ser un èxit comercial: només se'n van fabricar 100, dels quals només en van sobreviure dos. Rumpler va tornar a les aeronaus.[4]
Com que Rumpler era jueu, va ser empresonat després que Adolf Hitler arribàs al poder el 1933, fet que va arruïnar la seva carrera, tot i que va ser alliberat posteriorment. Va morir el 1940, i els Nazis van destruir els seus arxius.[4]
Rumpler fabricà o ideà diversos models d'avions : Taube, 4A13, 4A15, 4B11, 4B12, 5A4, 4E, 6A2, 6B1, 6B2, 7D, B.I, C.I, C.III, C.IV, C.V, C.VII, C.IX, C.X, D.I, G.I, G.II, G.III.
Obres publicades per Rumpler[modifica]
- Rumpler, Edmund. Die Flugmaschine - Kritische Besprechung ausgeführter Flugmaschinen mit besonderer Berücksichtigung der geschichtlichen Entwicklung (en alemany). Berlín: Berliner Verein für Luftschiffahrt, 1909.
- Edmund Rumpler: Der 1000 PS Flugmotor. Dissertation Technische Hochschule Berlin, 1920. 63 S.
- Edmund Rumpler: Vorderrad-Antrieb für Lastwagen und Omnibusse. (in Henschel-Hefte. Febr. 1931, Kraftwagensondernummer.) Henschel & Sohn A. G., Kassel 1931.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Wise, David Burgess. "Rumpler: One Aeroplane which Never Flew", in Northey, Tom, ed. World of Automobiles (London: Orbis, 1974), Vol. 17, p. 1964
- Lyons, Pete. "10 Best Ahead-of-Their-Time Machines". Car and Driver, 1/88, pp.73–4.
- Setright, L. J. K. "Aerodynamics: Finding the Right Shape for the Car Body", in Northey, Tom, ed. World of Automobiles (London: Orbis, 1974), Vol. 1, p. 38.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edmund Rumpler |