Eminem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eminem
Eminem en un concert a la DJ Hero Party a Los Angeles
Eminem en un concert a la DJ Hero Party a Los Angeles
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Marshall Bruce Mathers III
Altres noms Slim Shady
Naixement 17 d'octubre de 1972 (1972-10-17) (42 anys)
St. Joseph, Estats Units
Lloc d'origen Warren, Estats Units
Gènere(s) Hip hop
Ocupació raper, Productor musical, actor
Anys en actiu 1995 – Actualitat
Discogràfiques Bassmint, Mashin' Duck, Web, Interscope, Aftermath, Shady
Artistes relacionats D12, Dr. Dre, Shady Records, 50 Cent, Nate Dogg, Obie Trice
Lloc web oficial www.eminem.com

Marshall Bruce Mathers III, conegut pel seu nom artístic Eminem (estilitzat a EMINƎM), (Saint Joseph, Missouri, 17 d'octubre de 1972) és un raper, productor discogràfic i actor estatunidenc. Es va fer popular el 1999 amb el seu àlbum d'estudi The Slim Shady LP, que va guanyar el premi Grammy per Millor Àlbum de Rap. El seu següent àlbum, The Marshall Mathers LP, es va convertir en l'àlbum més venut de hip hop en la historia el més ràpid dels Estats Units. Eminem va guanyar una major popularitat on destaca el seu propi segell discogràfic Shady Records, i va portar el seu grup D12 a un reconeixement general.

The Marshall Mathers LP i el seu tercer àlbum, The Eminem Show, també van guanyar premis Grammy en el 2001 i en el 2002, va guanyar l'Óscar a la millor cançó original pel senzill Lose Yourself de la pel·lícula 8 Mile, a la qual també hi va interpretar el paper principal. Llavors, Eminem va començar el recés després de viatjar en el 2005 per la gira del seu àlbum Encore i després de diversos anys va llençar el cinquè i sisè àlbum titulat Relapse, el 15 de maig de 2009 i Recovery, el 22 de juny de 2010. Eminem ha venut més de 75 milions d'àlbums en tot el món, i és l'artista amb més vendes en la dècada del 2000. A més va ocupar el 82è lloc en la llista de Els 100 millors artistes de tots els temps segons la revista ''Rolling Stone''. També va ser nomenat el millor raper per Vibe Magazine. Va ser nomenat Artiste of the Decade (Artista de la dècada) per la revista ''Rolling Stone''. En total, incloent el seu treball amb D12, Eminem ha aconseguit nou àlbums #1 en la llista Billboard Hot 100 i catorze senzills #1 al voltant del món. Eminem és el raper amb més ventes de tots els temps. Segons la revista Billboard, Eminem té dos dels seus àlbums entre els 5 més venuts de la dècada, transformant-se en l'artista més venut d'aquesta. El seu nom artístic prové de la unió de les inicials de Marshall Mathers: M&M.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer a St. Joseph, Missouri, sent fill de Deborah Mathers-Briggs i Marshall Bruce Mathers, Jr. És antecedent de escocesos, anglesos i més llunyanament de suissos i alemanys. Poc després del seu naixement, el seu pare va abandonar la família. Fins als dotze anys, Mathers i la seva mare es van traslladar a diversos pobles i ciutats de Missouri (incloent St. Joseph, Savannah i Kansas City) abans d'anar a Warren, Michigan, un suburbi de Detroit. Després d'adquirir una còpia de l'àlbum de Beastie Boys, licensed to III al ser un preadolescent, Mathers es va interessar molt en el hip hop, interpretat en la forma aficionada rap. Als catorze anys sota el pseudònim de M&M, va entrar en un grup anomenat Bassmint Productions i va publicar el seu primer EP anomenat Steppin' Onto The Scene. Més tard van canviar el nom a Soul Intent i al voltant de 1995 van publicar el seu senzill anomenat Fuckin' Backstabber sota el segell discogràfic Mashin' Duck Records.

Tot i que va ser inscrit a l'escola Lincoln High School a Warren, freqüentment participava en batalles de freestyle en l'escola de Osborn High School en la ciutat, obtenint l'aprovació del públic de underground hip hop. Després de repetir el novè grau tres vegades degut a absències injustificades, va abandonar l'escola a l'edat de 17 anys.

Carrera musical[modifica | modifica el codi]

1998-2001: Inicis i popularitat[modifica | modifica el codi]

Quan es va unir a Interscope, Eminem publicà The Slim Shady, aconseguint el disc de triple platí. Es va produir controvèrsia per moltes de les seves lletres. En la cançó 97 Bonnie and Clyde, Eminem descriu un viatge amb la seva filla petita portant els cadàvers de la seva dona, la seva amant i el seu fill. Una altra cançó, Guilty Conscience acaba amb Eminem encoratjant a un home a assassinar a la seva dona i la seva amant i Dr. Dre intentant evitar-ho.

Eminem participa en el segon àlbum pòstum de The Notorious B.I.G., Born Again amb el tema Dead Wrong que va ser publicat com a segon senzill.

The Marshall Mathers LP es publicà el maig del 2000, i ràpidament va vendre 2 milions i mig de còpies. El primer senzill de l'àlbum, The Real Slim Shady, diu entre altres coses que Christina Aguilera va tenir sexe oral amb Fred Durst (de Limp Bizkit) i Carson Daly (de MTV TRL). En el seu tercer senzill, Stan (fa servir la cançó original de Dido, Thank you), Eminem explicava la història d'un fan tan obsessionat amb ell que acaba suïcidant-se perquè no rebia resposta a les constants cartes que li enviava.

Amb el gran èxit del seu segon àlbum, la controvèrsia que rodejava a l'Eminem va créixer encara més, especialment quan The Marshall Mathers LP va ser nominat al Grammy com millor disc de l'any.

Encara que Mathers sempre havia dit que les seves lletres no tenien per què prendre's seriosament, i que ell no tenia res en contra dels homosexuals o les dones, el grup de drets dels homosexuals GLAAD va organitzar un boicot contra Eminem en els Grammy. Ell va respondre a això cantant la cançó Stan a l'escenari amb el cantant Elton John, acabant l'actuació amb una abraçada a John per demostrar que ell no tenia res en contra els homosexuals.

Com un dels sis membres del grup de rap D12, Eminem va participar en l'àlbum Devil's Night , publicant en el 2001. L'àlbum va estar multiplatinum. Contenia el senzill Purple Pills també polèmic. Una altra cançó Blow My Buzz, formava part de la banda sonora de The Wash(2001), en la que Eminem feia d'un cameu.

2002-2003: The Eminem Show[modifica | modifica el codi]

El tercer àlbum d'Eminem, The Eminem Show va sortir a la venda a l'estiu de 2002. Incloïa el senzill Without Me, aparentment una seqüela de The Real Slim Shady en la que fa més comentaris despectius sobre els grups de nois (boy bands), Moby i Lynne Cheney, entre altres. Aquell mateix any Eminem va descubrir el raper 50 Cent. També incloïa la cançó Till I collapse (Fins que em colapsi) on mostra la seva referencia amb Reggie, Jay-Z, 2Pac, Biggie, Andre 3000 de Outkast, Jadakiss, Kurupt, Nas i on nombra Bobby, Whitney i Nate amb alguna cosa referida a un Somni Humit. El 19 de novembre de 2003, Eminem tornava a estar envoltat de controvèrsia quan una cinta de casset va ser reproduïda durant una conferència de premsa de The Source Magazine. La cinta va ser gravada quan Eminem tenia aproximadament 15 anys, presentava un jove Mathers cantant un rap freestyle en el que menyspreava a les dones de color concretament una noia negra que l'havia rebutjat. A la cinta deia que en comparació amb les dones de pell blanca, les negres eren estúpides.

2004-2005: Encore[modifica | modifica el codi]

A finals del 2004, Eminem publicà el seu cinquè àlbum d'estudi Encore i el segon que protagonitza en l'any després de D12 World. En ventes va ser totalment un èxit, venent 1.632.000 de còpies en les seves dues primeres setmanes dels Estats Units i fins al dia d'avui més de 7 milions a nivell mundial i 7,8 als Estats Units. Malgrat d'això és un dels àlbums més criticats en lírica i context, potser per haver baixat el seu nivell d'agressivitat mostrat en els seus treballs anteriors i aumentar el seu humor de gran manera (especialment en My 1st Single, Rain Man, Big Weenie, Just Lose It i Ass Like That).

Pel contingut que tenia aquest àlbum, va especular que aquesta seria la seva última producció per diverses raons: el fet que a la portada apareixia Eminem acomiadant-se en públic i tancant-se el taló. Un altre motiu va ser que al final de Encore diu la frase See you in hell, fuckers (Us veuré a l'infern, fills de puta) mata el públic present i es dispara, tot i que tot això seria desmentit a finals de 2005, quan publicà el seu àlbum de gran èxits, Curtain Call: The Hits, dient que tan sols volia agafar-se un descans i dedicar-se a ser productor.

El senzill Mosh és una crítica al president George W. Bush. El vídeo musical d'aquesta cançó mostra a Eminem reunint a un enorme grup de gent que estan en contra de Bush per votar en les eleccions presidencials, el vídeo finalitza amb la frase Vote on november 2nd i Eminem votant. Quan Bush va guanyar les eleccions es va editar el segon vídeo de Mosh, on Eminem i la seva gent ataquen la Casa Blanca.

Un dels enemics d'Eminem, Benzino va trobar una cinta d'Eminem quan era nen on feia coses racistes als negres, ell ràpidament va contestar amb la cançó Yellow Brick Road on es disculpa i converteix un insult racista a un insult misogin.

« Però he sentit que hi ha persones que diuen que van escoltar la cinta i que no estava tant malament. Però jo estava insultant a tota una raça i per això demano disculpes. Estava equivocat perquè no importa de quin color sigui una noia, segueix sent una puta. »
Eminem[1]

2005-2008: Rumors de retirada[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Proof (El millor amic d'Eminem) es van generar rumors que Eminem es retiraria, a partir de diverses coses que el referencien amb l'àlbum Encore, per exemple, en la portada (on surt Eminem acomiadant-se); la cançó Encore/Curatains Down, on surt Eminem matant el públic present i al final se suïcida, dient See you in hell, fuckers (ens veiem a l'infern, fills de puta).

En el 2005, alguns membres de la indústria musical i de la faràndula especularen que Eminem considerava la possibilitat d'acabar amb la seva carrera de raper després de sis anys i múltiples discs de platí. L'especulació va començar a principis del 2005 sobre un suposat àlbum de disc doble que es publicaria a finals d'aquell any, rumorejant que el títol seria The Funeral. Mesos després, va sortir a la venda aquell suposat àlbum, sent el primer de grans èxits titulat 'Curtain Call: The Hits'. Va ser publicat el 5 de desembre de 2005 sota el segell de Aftermath Entertainment. En aquest es troba el seu senzill When I'm gone, una de les seves cançons més emotives, on parla de la relació entre el pare de familia/artista que porta amb ell. També s'inclou Shake That juntament amb Nate Dogg, arribant a la nominació en la categoria Millor Col·laboració de Rap en els premis Grammy de 2007. Eminem va declarar que únicament s'agafaria un descans per dedicar-se a ser productor, però que no es retiraria.

Durant l'estiu de 2005, Eminem es va embarcar en la seva primera gira als Estats Units en tres anys: el Anger Management 3 Tour, acompanyat de 50 cent, G-Unit, Lil' Jon, D12, Obie Trice, The Alchemist, entre altres. A l'agost del 2005, Eminem va cancel·lar la part europea de la gira i posteriorment va anunciar que entraria en un tractament de rehabilitació de drogues per medicaments per dormir.

Durant tot el 2006 els seus fans van continuar escampant el rumor que Eminem s'anava a retirar,encara que ell ho hagués negat. A finals de l'any Eminem va publicar un àlbum, l'Eminem Presents: The Re-Up. La seva finalitat era promocionar els nous membres del grup de Shady Records, els quals són Ca$his, Bobby Creekwater i Stat Quo. Els tres pensaven treure un àlbum el 2007. El primer senzill de l'àlbum va ser You Don't Know en el cual Eminem està acompanyat de 50 cent, Loyd Banks i Ca$his i el segon senzill, Jimmy Crack Corn, va ser publicat el 2007.

2009-present: Relapse i Recovery[modifica | modifica el codi]

El 2 de febrer del 2009 va sortir el primer senzill promocional de Relapse, Crack a Bottle, junt amb 50 Cent i Dr. Dre, que va ser un èxit total, arribant al lloc #1 en la llista Billboard Hot 100.[2] El 7 d'abril del 2009 es va estrenar juntament amb un vídeo musical el segon senzill We Made You, sent el primer que protagonitzava desde You Don't Know. Relapse va sortir a la venda el 15 de maig del 2009 a països europeus com Italia, Holanda i altres, i en els Estats Units va sortir el 19 de maig del mateix any. L'àlbum ha estat extret de dos senzills promocionals i tres oficials, Crack a Bottle, We Made You, 3 a.m., Old Time's Sake i Beautiful. Quan estava a punt de sortir al mercat el disc Relapse (Recaiguda), Eminem va reconèixer que a la llarga pausa sense gravar s'havia degut al fet que patia una forta dependència a les drogues. Prenia pastilles com Vicodin, Ambien i Valium. Havia de recuperar-se físicament i mentalment per el retorn.

Va destacar que va tenir sort al trobar un bon hospital amb un bon metge on em van desintoxicar. Llavors vaig prendre la decisió que el món de la droga s'havia acabat per sempre. Part de la meva curació, va ser, ser sincer amb mi mateix. També davant la meva família i els meus amics confessa rotatiu, en el que remarca que no creia que la gent se sorprengues que fos drogoaddicte. Però ningú sabia lo malament que estava. Ja no vull amagar res. Sóc un addicte, ho he acceptat i superat va afirmar el raper, qui comenta que sentia que recuperava la seva capacitat creativa el passat any al juny portava un parell de mesos net

El 21 de desembre de 2009 va republicar l'àlbum Relapse,Relapse: Refill (Recaiguda: Reencarrec), que inclou dos discs, un amb 7 cançons noves, que incloïen els senzills Forever, Elevator i Hell Breaks Loose.

Va guanyar dos premis Grammy 2010, un per Millor interpretació de rap per duo o grup amb Crack a Bottle i per Millor Disc de Rap amb Relapse. En aquest lliurament va interpretar aclamades versions de rap metaleres de Drop the World i Forever, juntament a Travis Barker, Lil Wayne i Drake.

En el juny de 2010, va publicar el seu últim àlbum Recovery (Recuperació) que inicialment es titularia Relapse 2, però degut a la gran varietat de contingut (com els nous productors) es va canviar el nom. Aquest inicialment comptaria amb artistes com D12, Dr. Dre, 50 Cent i Jay-Z, però després de la renovació del contingut sorprenentment van aparèixer altres com Rihanna, Pink i Lil Wayne. Recovery compta amb un nou elenc de productors de la nova generació com són Boi-1da, Just Blaze, Alex da Kid i DJ Khalil. Dr. Dre y Denaun Porter (Mr. Porter) també produeixen dos cançons.

Al 29 d'abril publica el senzill promocional del seu sèptim àlbum de estudi Recovery, Not Afraid, que devota en la posició número 1 de Billboard Hot 100. La cançó és produïda per el jove creador Boi-1da, convertint-se en un èxit tant en llistes dels Estats Units com a les d'Europa.

El juliol de 2010 va publicar el seu tercer senzill No Love junt amb el raper Lil Wayne. La cançó és produïda per Just Blaze i sampleja un gran èxit dels 90', What Is Love? de Haddaway.

Entre finals de 2010 i principis de 2011 a Eminem se li ha reconegut una gran feina i èxit amb el seu últim àlbum, rebent premis com MTV VMA i els AMA.

En el novembre del 2010 es van donar a conèixer la llista de nominats dels grammy's 2011 i el raper va arrasar amb 10 nominacions per llavors només fer-se amb dos premis. Eminem va assistir a aquesta última edició dels Grammy's on va interpretar juntament amb Rihanna la segona part del mega-èxit Love The Way You Lie i I Need a Doctor juntament a Dr. Dre i Skylar Grey, lo que significava l'aparició del mentor de Eminem en un escenari 10 anys després de l'última vegada que ho va fer.

Actualment Eminem es troba treballant en nous projectes i en alçar al més alt un nou àlbum dins el seu segell discogràfic, Shady Records, per això ha contractat el super-grup Slaughterhouse i el jove raper Yelawolf.

Estil i influències[modifica | modifica el codi]

La música d'Eminem es classifica específicament com a rap, però també té fortes influències del midwest i west coast rap. A més, en la seva carrera ha tingut un estil variat en gran manera, interpretant diversos subgèneres del rap, destacant-se el hardcore bàsic i el horrorcore que mostren el seu costat més violent; el midwest i el west coast; el comedy amb el seu particular humor i ironia; el rap rock; i algunes vegades incursionant en altres estils. En el 2003 durant la cerimònia de lliurament dels premis Grammy pel Millor Àlbum de Rap (The Eminem Show), el raper va anomenar les influències de la seva música, dient:

« He compilat la meva llista personal de MCs que cito en les meves referències que han fet de mi el que sóc ara... - ...honestament, si jo no hagués sentit a aquests ni tan sols seria raper. Aquesta es la llista tot i que sense ordenar: Run DMC, Beastie Boys, LL Cool J, Kool G Rap, Masta Ace, Rakim, Big Daddy Kane, Dr. Dre, N.W.A., KRS-One, Treach de Naughty by Nature, Nas, 2Pac, Notorious BIG, Jay-Z, Method Man. Gràcies, perquè tots els que he anomenat em van ensenyar a rapejar. »
— Eminem, cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2003[3]

A més d'aquests, Eminem ha anomenat diversos MCs que han influït en el seu estil de rapejar, lo que s'ha vist reflectit en moltes de les seves cançons – entre aquests es troben Esham, Newcleus, Ice-T, Mantronix, Melle Mell (Específicament en la cançó The Message) i Boogie Down Productions.

Tot i que, no solament s'ha inspirat en el hip hop també en el rock i el pop. Aquestes es poden notar especialment en l'àlbum The Eminem Show, en el que hi ha nombrosos samples de riffs de guitarra elèctrica, classificant-se dins del rap rock, entre els quals es troba especialment influenciat per Jim Morrison, Led Zeppelin, Jimi Hendrix i Aerosmith, destacant-se aquest últim en la cançó Sing For The Moment, que té un sample de Dream On, tenint com artistes convidats Steven Tyler i Joe Perry en solitari.

Eminem també ha influït en el món musical, especialment en el hip hop, i sobretot en artistes com Dark Lotus, Porta, K-Rizma, Sullee, Sinik, Plan B, Cass Fox, Mayday!, Collie, Brandhärd, Calle 13, Loyd Banks, Asher Roth, Kaex, PJo, Randam Luck, Hollywood Undead e inclús en el cantant de pop Simon Cristicchi.

Controvèrsies i critiques[modifica | modifica el codi]

Des dels seus inicis Eminem ha rebut dures critiques a causa del seu estil musical i contingut. The Slim Shady LP, el seu àlbum debut en la companyia Aftermath Entretainment, incloent alguns dels seus temes més agressius i controvertits. Brain Damage explica un traumàtic assetjament escolar que sofria quan era adolescent i les agressions agresivs que va fer després d'aquestes. Guilty Conscience acaba amb Eminem y Dr. Dre encoratjant a un home a assassinar a la seva dona i la seva amant.

En la cançó Kim de The Marshall Bruce Mathers LP es mostra en una situació hipotètica en la que veu la seva esposa enganyant-lo amb un altre home, portant-lo a assassinar-lo. Aquesta cançó explica que amb una preseqüela, estranyament publicada dos anys enrere a The Slim Shady Show. En diverses ocasions s'ha burlat de Kurt Cobain (vocalista de Nirvana), principalment després de la seva mort, nombrant-lo en cançons com Cum on Everybody, i inclús en la seva sèrie de dibuixos animats The Slim Shady Show.

El primer senzill d'Encore, Just Los it, fou criticat per Michael Jackson perquè la cançó i en el vídeo musical es mostren paròdies d'ell, per exemple quan se li crema el cabell i li cau el nas, tenint problemes legals i prohibint-se el videoclip a diversos canals dels Estats Units i altres països.

En la cançó Ass Like That, fa mofes i fingeix tenir fantasies amb Beyoncé, Hilary Duff, Jessica Simpson, Britney Spears, entre altres, també dedicant-li burles a R. Kelly, Pee-Wee Herman, Michael Jackson i Arnold Schwarzenegger.

En el vídeo musical de We made you de l'àlbum Relapse, Eminem fa burla a diversos artistes, com ara Madonna, Jessica Alba, John Mayer, Lindsay Lohan, Jennifer Aniston, Amy Winehouse i Kim Kardashian i altres més, assimilant-se a anteriors cançons com The Real Slim Shady i Without me.

Conflicte amb Mariah Carey[modifica | modifica el codi]

Eminem ha escrit diveres cançons en referència a una relació amb la cantant Mariah Carey, tot i que ella nega l'acusació. Mariah diu que tots dos freqüentaven a trobar-se, però sense cap relació o alguna cosa intima. Eminem l'ha referenciat en diverses cançons, com Superman, Jimmy Crack Corn, Bagpipes From Baghdad i The Warning. Mentre que Superman va ser llençat en el 2003, Mariah va publicar una cançó anomenada Clown (Pallasso) en el seu àlbum Charmbracelet, publicat en la mateixa època, on fa referències similars a la consonància amb el seu hit de 2009 Obsessed.

La cançó d'Eminem Bagpipes From Baghdad del seu àlbum Relapse potser és el seu disc dirigit a Mariah més popular, degut a la controvèrsia que va causar. La cançó parla sobre la relació entre Mariah i el seu marit, Nick Cannon. Nick va respondre a Eminem dient que la seva carrera es basa en la intolerància racista i que es venjaria d'ell bromejant sobre el seu retorn al rap. Més tard Eminem va declarar que la parella va interpretar erròniament el tema i que els hi desitjava el millor. Nick també va afirmar que no hi havia ressentiments i que ell únicament volia expressar els seus sentiments en la cançó.

En el 2009, Mariah Carey va publicar Obsessed en el que cantava sobre un home obsessionat que diu estar tenint una relació amb ella. Nick va afrimar que la cançó no estava dirigida a Eminem. Llavors Eminem va donar a conèixer un tema a finals de juliol del 2009, titulat The Warning, insultant directament a Mariah i Nick, dient que encara tenia missatges de veu de Mariah Carey, enviats quan suposadament estaven junts. També va indicar que Mariah havia de preocupar-se més pel que deia dient Mariah, no se t'ha ocorregut que encara podrien haver-hi fotos?. Tot i que la majoria de suposades fotografies se suposaven a despullats, Mariah mai va explicar que si sabia alguna cosa sobre allò. Al final de la cançó, Eminem li diu a Nick que li digui a Mariah que tanqui la boca, o si no seguirà endavant. El conflicte va decaure quan Mariah i Nick no van respondre a la cançó.

Eminem com actor[modifica | modifica el codi]

El 2001, Eminem va actuar en la pel·lícula produïda per DJ Pooh The Wash, on comparteix crèdits amb Snoop Dogg, Dr. Dre, Shaquille O'Neal i Ludracris.

Eminem va fer el seu debut com a protagonista amb la pel·lícula 8 mile (També coneguda com a Milla 8, El carrer de les il·lusions,8 milles i 8 mile: carrer d'il·lusions) la qual es va dir que estava a part inspirada en la vida d'Eminem en els suburbis (a 8 milles del centre de la ciutat de Detroit). La pel·lícula es va estrenar el novembre de 2002. Va gravar moltes cançons noves per la banda sonora, incloent Lose Yourself la qual va guanyar un Oscar a millor cançó.

També va deixar la seva veu en el programa Crank Yankers i a uns dibuixos animats d'internet: The Slim Shady Show que després serien venuts en DVD.

Eminem va actuar en la pel·lícula de 2009 Funny People, protagonitzada per l'actor Adam Sandler, amb el qual manté una bona.

Segons es va informar el 8 de novembre de 2009, Eminem protagonitzarà la pròxima antologia en 3D de terror en Shady Talez dirigida i produïda per John Davis. Es tractarà d'una sèrie de quatre còmics basats en la pel·lícula, també prevists per la seva publicació en el 2010.

Segons es va informar el 12 de desembre del 2010, Eminem protagonitzarà la pròxima antologia de boxa drama en Soutpaw, escrita per Kurt Sutter. La pel·lícula s'estrenarà el 4 d'abril del 2012.

En el gener del 2011, Eminem protagonitzarà la pròxima pel·lícula sobre el videojoc Gran Theft Auto (GTA) de gènere thriller criminal en Random Acts of Violence dirigida i produïda per David Von Ancken.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Personatge Notes
2000 Da Hip Hop Witch Ell mateix
The Slim Shady Show Diversos
2001 The Wash Chris Acreditat
2002 8 Mile Jimmy "B-Rabbit" Smith, Jr.
2003 50 Cent: The New Breed Ell mateix
2004 Crank Yankers Billy Fletcher Paper de TV com a convidat; veu
2009 Rock and Roll Hall of Fame Induction Ceremony Ell mateix Va induir a Run-D.M.C.
Funny People Ell mateix Cameo[4]
2010 Entourage Ell mateix 7x10
2012 Shady Talez Rol principal
Southpaw Rol principal
2013 Random Acts of Violence Rol principal

Memòria[modifica | modifica el codi]

El 21 d'octubre de 2008 va escriure una autobiografia titulada The Way I Am (Com sóc, on explica la seva lluita contra la pobresa, les drogues, la fama, l'angoixa i la depressió, amb històries sobre el seu ascens a la fama i comentaris sobre les controvèrsies del seu passat. En aquest llibre també es troben lletres originals de diverses cançons, com Stan i The Real Slim Shady.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums d'estudi[modifica | modifica el codi]

  • Infinite (1996)
  • The Slim Shady (1999)
  • The Marshall Mathers (2000)
  • The Eminem Show (2002)
  • Encore (àlbum d'Eminem)|Encore(2004)
  • Relapse (2009)
  • Recovery (2010)
  • The Marshall Mathers LP2 (2013)

Àlbums de recopilació[modifica | modifica el codi]

  • 8 Mile Soundtrack (2002)
  • Curtain Call: The Hits (2005)
  • Eminem Presents: The Re-Up (2006)
  • Relapse: Refill (2009)

Extended plays[modifica | modifica el codi]

  • The Slim Shady EP (1997)
  • Straight from the Lab (2003)
  • Straight from the vault (2011)

Amb D12[modifica | modifica el codi]

  • Devil's Night (2001)
  • D12 World (2004)

Senzills número u[modifica | modifica el codi]

Els següents senzills d'Eminem (junt amb D12) van arribar al #1 en els Estats Units, Australia, Àustria, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Nova Zelanda, Suècia, Suïssa o el Regne Unit. Per la llista completa, vegeu Discografía de los sencillos de Eminem.
Any Cançó Millors posicions Àlbum
EUA
Estats Units
AUS
Australia
AUSAustria ALEAlemanya
IRLIrlanda
ITAItàlia
NZLNova Zelanda
SUE
Suècia
SUI
Suïssa
RU
Regne Unit
2000 "The Real Slim Shady" 4 11 6 7 1 4 15 3 2 1 The Marshall Mathers LP
"Stan" (amb Dido) 51 1 1 1 1 1 14 3 1 1
2002 "Without Me" 2 1 1 1 1 2 1 1 1 1 The Eminem Show
"Lose Yourself" 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 8 Mile
2004 "My Band" 6 1 1 9 2 2 1 9 3 2 D12 World
"Just Lose It" 6 1 4 2 2 2 1 12 1 1 Encore
2005 "Like Toy Soldiers" 34 4 8 8 3 8 2 14 3 1
"When I'm Gone" 8 1 7 6 5 2 5 7 4 Curtain Call: The Hits
2006 "Smack That" (amb Akon) 2 2 9 5 1 30 1 3 3 1 Konvicted
2009 "Crack a Bottle" (amb Dr. Dre i 50 Cent) 1 18 41 6 34 6 6 9 4 Relapse
"We Made You" 9 1 9 9 1 32 1 11 4 4
"Beautiful" 17 5 11 9 1 1 12 8 12
2010 "Not Afraid" 1 4 22 - 3 8 5 2 - Recovery
"Love The Way You Lie" (amb Rihanna) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Total de senzills número 1 4 7 4 2 7 2 7 2 4 7

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Eminem ha guanyat diversos premis Grammy, va ser elogiat com Verbal energy (energia verbal, per la seva alta qualitat lírica i ha sigut classificat en el número nou en la polèmica llista de MTV The Greatest Mcs of All Time (els millors MC de tots els temps), número 1 en la llista Hottest MC of 2009 (MCs més calents de 2009) i el número 82 en la llista dels 100 millors artistes de tots els temps segons la revista Rolling Stone. En el 2008, els lectors de la revista Vibe van votar per ell com The Best Rapper Alive (El millor raper en viu). També va ser nomenat com Best Rapper Ever (el millor raper de tots els temps) enderrocant fàcilment a tots els seus oponents en una enquesta que va ser realitzada per tots els fanàtics de la música en el lloc web de Vibe.

Irònicament, The Real Slim Shady, la cançó del seu album guanyador del seu primer Grammy, The Marshall Matters LP, va tancar els premis Grammy amb el seu segon vers, manifestant l'opinió que els sentiments negatius sobre el seu material l'impedirien guanyar a un per sempre.

A més de tots els seus guardons, el més conegut o apreciat és l'Oscar a millor cançó original pel senzill Lose Yourselfde la pel·lícula 8 mile, en la que també va interpretar el paper principal sent la primera cançó de rap a guanyar aquest premi.

El 7 de novembre del 2010 va fer nominat als premis EMA com a millor cançó Love The Way You Lie; Millor Cantant Masculí; Millor de Hip-Hop; Millo video de l'any. Eminem va guanyar el premi EMA a millor artista de Hip-Hop tot i que no va poder estar allà per rebre'l perquè estava a Brasil fent un Show.

Altres negocis[modifica | modifica el codi]

  • Shady Records
  • Shade 45 Sirius
  • Shady Ltd. Clothing
  • Shady Games
  • Eight Mile Style LLC

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jennings, La Vinia Delois. At home and abroad: historicizing twentieth-century whiteness in literature and performance (en anglès). Univ. of Tennessee Press, 2009, p.228. ISBN 1572336560. «But I've heard people say they heard the tape and it ain't that bad. But it was I singled out a whole race and for that apologize. I was wrong cuz no matter what color a girl is: she's still a hoe.» 
  2. «Eminem and Rihanna Replace Katy Perry Atop Hot 100» (en anglès). Billboard. [Consulta: 6/1/2012].
  3. Hess, Mickey. Icons of hip hop: an encyclopedia of the movement, music, and culture (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p. vol.2, p.488. ISBN 031333904X. 
  4. «Eminem In New Judd Apatow "Funny People" Movie». Rap Basement, 16-05-2009. [Consulta: 16-05-2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]