Kurt Cobain

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kurt Cobain

Nirvana, cap al 1992

Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Kurt Donald Cobain
Altres noms Kurdt Kobain, Kurdt Cobain,
Curt Cobain
Naixement 20 de febrer de 1967 Aberdeen, Washington
Defunció 5 o 6 d'abril de 1994 (als 27 anys) Seattle, Washington
Ocupació Músic, Compositor, Cantautor
Instruments Veu, Guitarra.
Artistes relacionats Nirvana

Kurt Donald Cobain (Aberdeen, 20 de febrer del 1967 - Seattle, 5 o 6 d'abril del 1994) fou un cantant, compositor i guitarrista estatunidenc, líder de la prominent banda de grunge Nirvana. Cobain no solament fou el principal compositor de la banda, sinó que a més va representar el seu líder i centre espiritual. Amb l'èxit de la banda Cobain es va convertir en una celebritat internacional, una posició incòmoda per a algú que havia declarat que "l'últim que volia ser és famós".

Cobain i Nirvana van contribuir a transformar la música popular els anys 90. El 1991, l'arribada de la cançó Smells Like Teen Spirit va marcar el començament d'un canvi de l'escena musical, allunyant-se dels gèneres dominants dels anys 80, com el glam metal i el dance-pop, i permetent l'aparició del grunge i del rock alternatiu. Els mitjans de comunicació musicals van alçar Teen Spirit al rang "d'himne d'una generació" i, amb aquest reconeixement, Cobain es va convertir en la veu de l'anomenada "Generació X".

Entre altres cançons conegudes seves es troben Smells like Teen Spirit, About a Girl, Come as You Are, In Bloom, Lithium, Heart-Shaped Box, All Apologies i Rape Me.

L'any 2003 la revista Rolling Stone el va considerar com el dotzè millor guitarrista de tots els temps.

Vida i carrera[modifica | modifica el codi]

Primers anys de vida[modifica | modifica el codi]

Cobain començà a desenvolupar un interès per la música. La seva tia Mari deia que cantava molt malament. Li agradava cantar cançons de The Beatles com Hey Jude!. Quan tenia set anys li van prescriure ritalina per un trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). En el llibre de Charles Cross Heavier than Heaven, la seva vídua Courtney Love culpà aquesta droga de l'addicció de Cobain a l’heroïna: "Si ets un nen i et donen aquesta droga que et fa sentir [eufòric], on més aniràs a recórrer quan siguis adult?"

La vida de Cobain patí un gir inesperat als set anys, quan els seus pares es van divorciar el 1975, un fet que (tal com diria posteriorment), tindria un impacte profund en la seva vida. La seva mare va notar que la seva personalitat va canviar dramàticament. En una entrevista de 1993, Cobain va dir: "Recordo sentir-me dolorit per aquesta raó. Estava afligit pels meus pares. Ja no podia enfrontar-me amb alguns amics meus al col·legi, perquè volia desesperadament tornar a tenir la família clàssica, típica, enteneu? Volia estar segur, per això vaig estar ressentit amb els meus pares alguns anys". Després d'estar-se un any amb la seva mare des del divorci, la seva mare i el seu padrastre el van fer fora de casa i es va quedar sol al carrer. Aquí va ser quan dos germans d'uns 11 o 12 anys el van recollir i el van portar a casa. Els germans van preguntar al seu pare si es podia quedar a dormir al sofà, encara que només fos una nit i una nit es va convertir en un any. L'home que s'ocupava d'ell era professor de l'escola d'Aberdeen, i va dir que des del primer dia Kurt es va oferir per ajudar en les tasques de la casa, volia sentir-se útil. Així doncs, se li va assignar feina. Al cap d'un any va viure una temporada sota un pont d'aquest mateix poble. Es va mudar a Montesano (Washington) per viure amb el seu pare i el van transferir a l'escola de primària Beacon, però al cap d'uns anys la seva rebel·lió juvenil es va convertir en un trastorn per a ell, la seva família i amics. De nen va idealitzar el doble de cinema en accions de risc Evel Knievel i quan feia tercer curs Kurt es va llançar des d'un costat del sostre de la casa a un llit de coixins i teules a terra. En una altra ocasió, va lligar alguns petards a una peça de metall, col·locada al pit, i els va encendre.

Al col·legi no prenia interès en l'esport o en les tasques acadèmiques, tret de les classes d'art. Passava el temps fent dibuixos relacionats amb els fetus, que li causaven repugnància, curiositat i atracció.

Cobain era amic d'un estudiant homosexual al col·legi, i va patir abusos dels companys homòfobs. Aquesta amistat juntament amb la seva baixa estatura, va fer pensar a alguns que era gai. En una entrevista de febrer de 1993 amb la revista d'homosexualitat The Advocate, Cobain va al·legar que acostumava a pintar amb esprai l'oració "God is Gay" ("Déu és gai") en camions als afores d'Aberdeen. En un article el periodista Kevin Allman afirmà que Cobain va ser arrestat el 1985 per pintar "HOMO SEX RULES" en un banc. Això no obstant els registres de la policia d'Aberdeen demostren que la frase per la qual el van arrestar era en realitat "Ain't got no how watchamacallit."

A l'entrevista amb The Advocate, Cobain va admetre que creia ser gai mentre era a secundària, dient: "Definitivament sóc gai en esperit, i probablement vaig poder haver estat bisexual. Però sóc casat, de manera que no hi ha manera de penedir-me’n ara. Això no obstant si no hagués conegut Courtney, probablement hagués portat un estil de vida bisexual". Quan Nirvana va aparèixer a Saturday Night Live el gener de 1992, Cobain i el baixista de Nirvana, Krist Novoselic, fent broma, es van besar durant un comiat mentre passaven els crèdits. (Novoselic i Dave Grohl van repetir després el gest. El segment el van tallar en posteriors retransmissions del xou (no es va tornar a retransmetre), i els crèdits del tancament van ser reemplaçats pels de l'assaig (sense Cobain).

Com a adolescent, amb una vida familiar caòtica i creixent en petits pobles de l'Estat de Washington, Cobain finalment va trobar una fugida dels seus problemes a l'escena punk del nord-oest Pacífic dels EUA assistint a concerts d'aquest tipus a Seattle. Cobain va formar una amistat duradora amb els músics de Montesano The Melvins, la música dels quals va influir en el so de Nirvana. Cobain tenia una petita "K" voltada per un escut tatuat en un braç, la insígnia de la discogràfica d’Olympia, K Records, a més de ser la primera lletra del seu nom Cobain va usar el logo en algunes de les seves guitarres.

A la seva joventut, Cobain va passar molt temps llegint a la seva llibreria local, explorant treballs literaris d'escriptors com S.E. Hinton i William S. Burroughs, les tècniques dels quals va usar algunes vegades per escriure algunes cançons de Nirvana. Finalment, Cobain va tenir l'oportunitat de gravar amb Burroughs una peça parlada que contenia improvisació de guitarra: The "Priest" que ell va anomenar. Les parts parlades eren fragments d'una de les històries curtes de The Exterminator. Entre altres treballs literaris que van impactar la filosofia de Cobain hi ha: el Manifest SCUM de Valerie Solanas, Els rodamóns del dharma per Jack Kerouac, i El perfum de Patrick Süskind, així com treballs de Samuel Beckett, Charles Bukowski, Jon Savage i Camille Paglia.

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Courtney Love va veure tocar Cobain per primera vegada el 1988. Segons el periodista Everett True, van presentar formalment la parella en un concert de L7 i Bulthole Surfers a Los Angeles el maig de 1991. En les setmanes següents, després de saber de la mà de Grohl que ella i Cobain compartien sentiments mutus. Love el va començar a buscar freqüentment. Després de setmanes de trobades i converses a la tardor de 1991, ambdós van ser vistos junts més sovint. En el temps de presentació de Nirvana a Saturday Night Live a començaments de 1992),Love va descobrir que estava embarassada. Uns dies després del final de la gira de Nirvana pel Pacífic, el dilluns 24 de febrer de 1992, Cobain es va casar amb Love a la platja de Waikiki, a Hawaii i el 18 d'agost va néixer la filla de la parella, Frances Bean Cobain.

Love va ser una mica impopular amb diversos fanàtics de Nirvana; els seus crítics deien que ella estava utilitzant a Cobain com a vehicle per aconseguir fama. Els crítics que comparaven a Cobain amb el seu ídol John Lennon, també comparaven Love amb Yoko Ono. Hi ha rumors persistents que diuen que Cobain va escriure la majoria de cançons de l'àlbum Live Throught This de la banda de Love, Hole.

En un article del 1992 de la revista Vanity Fair, Love va admetre que havia usat heroïna mentre (sense saber-ho) estava embarassada, cosa que va comprometre seriosament la seva imatge pública. Encara que l'idil·li de Cobain i Love havia atret els mitjans de comunicació abans que l'article fos publicat, la parella es va trobar freqüentment assetjada per reporters que volien saber si Frances havia nascut addicta a les drogues. La notorietat de l'article fins i tot va resultar en una investigació feta pels serveis de protecció infantil per mesurar las capacitats de la parella com a pares. Malgrat una quantitat significativa de disputes legals, la investigació va ser tancada eventualment sense conseqüències per a la parella. Love, amb Cobain, va al·legar que Vanity Fair va prendre les seves paraules fora de context.

Addicció[modifica | modifica el codi]

Durant la seva vida Cobain va lluitar contra la depressió, la bronquitis crònica i contra un intens dolor físic a causa d'una afectació estomacal crònica que no li va ser diagnosticada, de la qual va buscar diversos anys la causa i el va afectar emocionalment. Li van assegurar que podia ser el resultat d'una escoliosi que va patir a la infància o tenir relació amb l'estrès produït per les gires i esdeveniments a què la banda assistia. Cobain es va automedicar amb heroïna, encara que la seva condició mèdica no va ser la raó principal que provocà que caigués en l'addicció a les drogues.

Va tenir el seu primer contacte amb les drogues a finals de 1990. Durant alguns mesos va usar la droga casualment, però no en va prendre tant de temps com perquè es convertís en una addicció. A finals de 1991, el seu ús va començar a afectar la gira de la banda en promoció de Nevermind, i se'l va veure desmaiant-se durant sessions fotogràfiques.

L'addicció a l'heroïna de Cobain es va incrementar amb el pas del temps. A començaments de 1992, poc després que havien de ser pares, va decidir entrar a rehabilitació. Després de deixar-la, Nirvana es va embarcar en una gira per Japó i Austràlia, on se'l va veure pàl·lid per la síndrome d'abstinència. Poc després de tornar a EUA, l'addicció li va reaparèixer.

Abans d'una presentació en el New Music Seminar de Nova York el juliol de 1993, va patir una sobredosi d'heroïna. En lloc de trucar a una ambulància, Love va injectar-li una droga (Narcan) que va aconseguir il·legalment per treure'l d'estat d'inconsciència. Unes hores més tard, Cobain va tocar amb Nirvana una de las presentacions més memorables de l'any. El públic no notà que hagués passat res d'estrany.

Setmanes finals i mort[modifica | modifica el codi]

Després d'un concert al Terminal Einz- a Munic, l'1 de març de 1994, a Cobain li van diagnosticar bronquitis i laringitis severa. D'aquí va anar cap a Roma l'endemà per tractament mèdic, on era la seva dona el 3 de març.

L'endemà al matí quan es va despertar, Love va descubrir que Cobain havia patit una sobredosi per una combinació de xampany i rohypnol (Love va obtenir una prescrpció per a rohypnol després d'arribar a Roma). Cobain el van portar immediatament a l'hospital, i va passar la resta del dia inconscient. Després d'estar cinc dies en tractament, Cobain va sortir de l'hospital i va tornar cap a Seattle. Posteriorment, Love insistí públicament que l'incident va ser el primer intent de suïcidi de Cobain.

El 18 de març, Love va trucar a la policia per informar que Cobain es volia suïcidar i que s'havia tancat en una cambra amb una arma. La policia va anar a la residència i confiscà diverses armes i una ampolla de píndoles de Cobain, que va insistir que no es volia suïcidar i que s'havia tancat per amagar-se de Love. Quan la policia li va preguntar sobre el tema, Love va admetre que Cobain no havia mencionat mai que es volgués suïcidar i que ella no l'havia vist amb una arma.

El 25 de març, Love convocà una reunió sobre l'ús de drogues de Cobain. Les deu persones que hi va haver aquell dia van incloure músics propers a Cobain, executius de la discogràfica de la banda, i un dels amics més propers de Cobain: Dylan Carlson, d'Earth. L'ex-representant de Nirvana, Danny Goldberg, va descriure Cobain com "extremadament escèptic" i que "va negar que estigués fent res realment autodestructiu". Tot i així, al final del dia Cobain s'avingué a entrar a un programa de desintoxicació.

El 30 de març, Cobain va arribar al Centre de Recuperació Exodus a Los Ángeles, Califòrnia. A la tarda de l'1 d'abril, la mainadera de Frances Bean la va portar al lloc per a una visita d'una hora amb el seu pare. Aquella nit Cobain va sortir de l'edifici amb un cigarret, després va escalar una reixa de sis peus d'alt i va deixar el centre. Després va prendre un taxi cap a l'aeroport i va tornar a Seattle. L'endemà es va parar a casa seva, on va conversar amb Michael "Cali" DeWitt, que vivia a la vora. Durant els dies següents va estar recorrent Seattle, però diversos dels seus familiars i amics no estaven al corrent del que feia.

El 3 d'abril, Love va contractar l'investigador privat Tom Grant per trobar Cobain. L'endemà, Love va omplir un report de persona desapareguda amb el nom de la mare de Cobain, però, sense el seu permís. A més va afegir que aquest es volia suïcidar i que portava una arma de foc.

El 8 d'abril de 1994, el cos sense vida de Cobain el va descobrir en una cambra ubicada sobre un garatge a la seva casa dels voltants del llac Washington l'empleat de Veca Electric Gary Smith. Smith va arribar a la casa aquell matí per instal·lar un sistema elèctric de seguretat i va veure el cadàver pensant que era una nina. Però de seguida va descobrir que una petita quantitat de sang que sortia de l'orella dreta de Cobain. Smith va reportar que no havia notat signes visibles de trauma, i inicialment va creure que Cobain estava adormit. Smith va trobar el que semblava ser una nota de suïcidi amb un bolígraf en un gerret de flors. Una escopeta, que Cobain va aconseguir amb l'ajuda de Dylan Carlson, es va trobar al costat del cos. Una autòpsia va concloure que la mort de Cobain va ser el resultat d'una "ferida per bala autoinfligida al cap".[1] El report estimà que Cobain va morir el 5 d'abril. Així va ser com Kurt va passar a formar part de l'anomenat Club 27.

Influències musicals[modifica | modifica el codi]

Cobain era un devot seguidor dels primers artistes de rock alternatiu. Va fer referència a les seves bandes preferides en entrevistes, donant fins i tot major importància a les bandes que el van influir que a la seva pròpia música. En les entrevistes Cobain parlava d'intèrprets relativament foscos per al públic general com The Vaselines, The Melvins, Daniel Johnston, Meat Puppets, Young Marble Giants, Wipers, i The Raincoats. A més, Cobain va ser capaç de convèncer discogràfiques per rellaçar àlbums de The Raincoats (Geffen Records) i The Vaselines (Sub Pop). Cobain també va parlar de la influència de Pixies, i comentà les similituds de la música d'aquesta banda i Smells Like Teen Spirit. A l'entrevista a la revista musical Melody Maker va contar el 1992 que després d'escoltar Surfer Rosa per primer cop el van convèncer de deixar de costat les seves composicions del tipus Black Flag per concentar-se més en composicions del tipus Iggy Pop / Aerosmith" que van aparèixer a Nevermind.

Cobain també va fer esforços per introduir els seus intèrprets preferits en els seus èxits musicals. El 1993 va decidir que necessitava un segon guitarrista que l'assistís a l'escenari. I es va unir, juntament amb Nirvana, a Pat Smear de la llegendària banda californiana The Germs. El mateix any, quan hi va haver problemes durant els assaigs de tres cançons de Meat Puppets per a la presentació de la banda a MTV Unplugged, Cobain va cridar els líders de la banda, els germans Curt i Cris Kirkwood, perquè pugessin a l'escenari a interpretar cançons.

Mentrestant que Sonic Youth va ajudar Nirvana a guanyar més èxit, Nirvana va intentar ajudar altres artistes. La banda va contribuir amb la cançó Oh, the Guilt a un senzill llançat en conjunt amb The Jesus Lizard de Chicago, la qual cosa va ajudar a la credibilitat indie de Nirvana i va ajudar al creixement del públic de The Jesus Lizard.

The Beatles van ser una important influència musical en Cobain, el qual va expressar una admiració particular per John Lennon, que va anomenar el seu ídol en els seus diaris i fins i tot va admetre que la cançó About a Girl era essencialment el seu intent d'escriure una cançó de The Beatles. També va tenir moltes influències del punk, i donava crèdit a bandes com Black Flag i Sex Pistols per la seva actitud i estil artístic.

Malgrat les influències indie de Cobain, el so dels primers anys de Nirvana estava influenciat per bandes de hard rock dels anys 70, incloent-hi Led Zeppelin, Black Sabbath, i KISS. En aquest temps, la banda tenia l'hàbit regular de tocar versions de cançons d'aquestes bandes. A més Cobain va discutir sobre la influència de bandes com The Knack, Boston, i Bay City Rollers en la seva música.

A més, Cobain va tenir influències d'artistes d'èpoques anteriors: el concert de Nirvana a MTV Unplugged va acabar amb una versió de "Where Did you Sleep Last Night", una cançó popularitzada per l'artista de blues Leadbelly, un dels intèrprets favorits de Cobain.

Nirvana[modifica | modifica el codi]

Cobain a l'edat de quinze anys va rebre la seva primera guitarra del seu oncle, que la va aconseguir en el centre musical Rosevear a Averdeen, escollint l'instrument en comptes d'escollir una bicicleta. Des d'aquell moment, Cobain va intentar formar bandes amb amics, interpretant cançons d’AC/DC i Led Zeppelin. A la secundària, això no obstant, Cobain va tenir problemes freqüents per trobar a algú amb qui tocar, a causa que cap dels seus amics no tenia talent musical particular. Posteriorment va trobar a Krist Novoselic, un fidel devot del punk rock, que vivia a l'altre costat del pont del carrer Young. La mare de Novoselic era propietària d'un saló de bellesa ("Maria's Hair Design"), de manera que ells van poder practicar en el segon pis de l'edifici ocasionalment. Al cap de pocs anys va intentar un demo casolà (titulat Illiteracy Will Prevail), gravat per unes de les primeres bandes que va formar, Fecal Matter. Després de mesos de pensar-ho, Novoselic va acceptar unir-se a Cobain, cosa que va assentar les bases de Nirvana.

En els primers anys com a grup, a Novoselic i Cobain van haver de rotar freqüentment de bateristes. Eventualment, Chad Channing es va unir a la banda, amb el qual van gravar Bleach, llançat a Sub Pop Records el 1989. Cobain, això no obstant, no estava satisfet amb l'estil de Channing, i la banda el van reemplaçar per Dave Grohl. La banda va trobar l'èxit amb el seu àlbum debut en una gran disquera, Nevermind (1991).

Cobain va tenir problemes per adaptar-se a l'èxit massiu de Nirvana amb les seves fortes arrels underground. A més, es va sentir perseguit pels mitjans de comunicació fins al punt de comparar-se a si mateix amb Frances Farmer, i va tenir ressentiments amb persones que deien ser fanàtics de la banda, però que no van entendre el missatge d'aquesta. Un incident que va molestar-lo particularment va involucrar dos homes que van violar una dona mentre cantaven la cançó de Nirvana Polly. Cobain va condemnar l'episodi en les notes adjuntes a les versions estatunidenques de la compilació Incesticide, referint-se als agressors com "dues deixalles d'esperma i òvuls".

Discografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol Discogràfica Altra informació
1989 Bleach Sub Pop
1989 Blew Sub Pop EP per al mercat francès
1991 Nevermind Geffen/Mobile
1992 Hormoaning Geffen/Mobile EP. Només a Austràlia i Japó
1992 Incesticide Geffen
1993 In Utero Geffen
1994 MTV Unplugged in New York Geffen
1996 From the Muddy Banks of the Wishkah Geffen
2002 Nirvana Universal amb You Know You're Right o Best of
2004 With the Lights Out Geffen 1 DVD i 3 CD
2005 Sliver - The Best of The Box Geffen CD amb 22 temes dels quals 19 són de "With the Lights Out" i 3 d'inèdits

Llegat[modifica | modifica el codi]

El 2004 apareix exactament 10 anys després de la seva mort el còmic-biografia Godspeed de l'artista Barnaby Legg, Jim McCarthy i Flameboy. El 2005 es presenta a Cannes Last Days de Gus Van Sant, una pel·lícula inspirada en Kurt Cobain. A la pel·lícula apareix Michael Pitt interpretant un músic grunge en plena crisi mental, escapant de tothom per intentar suïcidar-se.

El 2014, vint anys després de la seva mort, el fotògraf Youri Lenquette recopilà en una exposició de París titulada The last shooting les fotografies que va fer a Nirvana en la seva última sessió.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Beebe, Roger; Fulbrook, Denise; Saunders, Ben. Rock Over the Edge: Transformations in Popular Music Culture (en anglès). Duke University Press, 2002, p. 312. ISBN 0822383373. 
  2. «Una exposició a París recorda la figura de Kurt Cobain en el 20è aniversari de la seva mort». 324.cat, 5 abril 2014. [Consulta: 8 abril 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]