Enrique de Orozco y de la Puente
Enrique Orozco y de la Puente (Burgos, 23 de juliol de 1844 - ?) fou un militar i polític espanyol, diputat pel districte d'Arenys de Mar durant la restauració borbònica.
Biografia
Fill d'un tinent coronel de l'exèrcit, el 1857 ingressà a l'Acadèmia Militar i serví com a cadet als regiments de la Reina i d'Extremadura. El 1859-1860 participà en la guerra d'Àfrica, en la que assolí el grau de capità. Després fou nomenat ajudant dels Capitans Generals de Castella la Vella, València i País Basc. El 1868 fou enviat a l'Exèrcit d'Andalusia i participà en la batalla d'Alcolea, i després als regiments de caçadors de Barcelona i Barbastre.
Durant el sexenni democràtic fou destinat al batalló de la reserva de Madrid i a la secció de guerra i marina del Consell d'Estat d'Espanya. Fou ascendit a comandant el 1874 i a tinent coronel el 1875. Durant la Tercera Guerra Carlina fou destinat a Catalunya, on fou ajudant d'Arsenio Martínez Campos. Establit a Catalunya des d'aleshores, fou escollit diputat pel districte de Berga, inicialment amb el Partit Conservador i després amb el Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1876 i pel d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1879, 1881, 1886 i 1891. A les eleccions de 1884 va rebre suport de la Comisión Electoral para la Candidatura Independiente y Proteccionista, però fou derrotat per Antoni Borrell i Folch. Més tard fou senador per la província d'Alacant el 1911-1914. Fou nomenat director general de la Guàrdia Civil entre el 10 de desembre de 1915 i el 23 de juliol de 1916.[2] Arribà a ser secretari particular de Cánovas del Castillo.
El 1881 fou un dels diputats que reclamà la Diputació Catalana i el 1889 fou un dels que va intervenir al Congrés a favor del dret català. També era soci honorari del Centre Industrial de Catalunya.
Notes
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.719.
- ↑ «Directores Generales». Guàrdia Civil.
Enllaços externs
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Fitxa del Senat
- Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885, p.556-557
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Agustín de Luque y Coca |
Director General de la Guàrdia Civil 1915-1916 |
Succeït per: Antonio Tovar y Marcoleta |
José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá (1876/1881) · Enrique de Orozco y de la Puente (1876) · Manuel Duran i Bas (1879) · Joaquim Marin i Carbonell (1884-1886/1893-1896) · Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (1891) · Joan Ferrer-Vidal i Soler (1898) · Antoni Rosal i Sala (1899/1903) · Lluís Gonzaga Pons i Enrich (1901/1905) · Marià Bordas i Flaquer (1907) · Manuel Farguell i de Magarola (1910-1916) · José Enrique de Olano y Loyzaga (1918-1920) · Joan Palà i Claret (1923) |  | |
Joaquim Cabirol i Pau (1876) · Enrique de Orozco y de la Puente (1879-1881/1886-1891) · Antoni Borrell i Folch (1884) · Josep Maria Planas i Casals (1893-1899) · Josep Elias i de Molins (1901) · Joaquim Sagnier i Villavecchia (1903-1905/1910-1916) · Eduard Calvet i Pintó (1907) · Gaspar Rosés i Arús (1918) · Josep Maria Milà i Camps (1919) · Santiago Güell i López (1920-1923) |  | |
- Persones de la província de Burgos
- Militars castellanolleonesos
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Conservador
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Fusionista
- Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 2a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració
- Diputats pel districte d'Arenys de Mar
- Diputats pel districte de Berga