Esfíngid

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Esfíngids

El borinot japonés Callambulyx tatarinovii

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Arthropoda
Classe:	Insecta
Ordre:	Lepidoptera
Clade:	Macrolepidoptera
Superfamília:	Bombycoidea
Família:	Sphingidae Latreille, 1802

Espècie tipus

Sphinx ligustri
Linnaeus, 1758

Subfamílies

Macroglossinae
Smerinthinae
Sphinginae

Espècie tipus

Sphinx ligustri
Linnaeus, 1758

Els esfíngids (Sphingidae) són una família de lepidòpters coneguts vulgarment com a borinots i també com a borinos (Mallorca) o barrinols (Eivissa i Formentera). La família conté uns 200 gèneres amb unes 1.200 especies. El nom "esfinx" amb que de vegades es coneixen, no és llur veritable nom comú en català, car està derivat de la nomenclatura científica o nom llatí de la família.

[modifica] Morfologia

Hemaris fuciformis xuclant una flor. Alguns borinots s'assemblen molt als abellots.

L'estrany aspecte de les erugues dels esfíngids va donar origen al nom de la família (Daphnis nerii). La taca blava no correspon realment a l'ull de l'animal, però l'estratagema deu ser efectiva per intimidar alguns depredadors.

Els esfíngids són de talla prou gran i tenen un cos sòlid, fort i pelut. Les ales són normalment estretes i poderoses, car han de moure's a grans velocitats per permetre el vol al borinot. Tots els esfíngids, llevat del borinot de la mort, tenen una trompa molt llarga i prima. Utilitzant aquesta passen el seu últim estat de la metamorfosi sucant el nèctar de les flors. Prefereixen les flors de les plantes del gènere Ipomoea. Per a xuclar les flors els esfíngids executen vols estacionaris amb batecs molt ràpids de les ales. Així, un borinot xuclant les flors es sembla molt a un colibrí. Normalment aquest període dura entre 10 i 25 dies.

[modifica] Desenvolupament

Les erugues dels esfíngids, són relativament grans i gruixudes. Tenen un apèndix similar a una banya en la zona caudal que fa que siguin fàcils d'identificar.

El nom de la família prové de la postura que adopten aquestes erugues quan es senten amenaçades i de les taques grans que semblen ulls que tenen algunes espècies, com el borinot morat. Aquesta postura és molt extranya i els hi dona l'aspecte d'animal fabulós, com l'esfinx, la figura de la mitologia grega i egípcia.

Acabat l'estat larvari, molts borinots romanen en estat de crisàlide subterrani sota la terra fins a una profunditat de 12 cm. Les espècies d'esfíngids que viuen a les zones temperades de la terra passen l'hivern en aquest estat.^[1]

[modifica] Distribució

Els esfíngids tenen una distribució geogràfica molt ampla a totes les zones temperades. Estan presents a tots els continents de la terra llevat de l'Antàrtida. Alguns borinots, com el borinot del baladre, són migratoris i poden cobrir distàncies considerables a velocitats de fins a 55 km/h.^[2] Malgrat que gairebé totes les espècies són nocturnes, hi han uns pocs esfíngids diürns com el bufaforats.