Esfinx del roure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEsfinx del roure
Marumba quercus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreHeteroneura
FamíliaSphingidae
GènereMarumba
EspècieMarumba quercus Modifica el valor a Wikidata
(Denis i Schiffermüller, 1775)
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx quercus (Denis & Schiffermüller, 1775)
  • Sphinx denisii (Fuessly, 1779)
  • Marumba quercus brunnescens (Rebel, 1910)
  • Marumba quercus canescens (Closs, 1922)
  • Marumba quercus costimaculata (O. Bang-Haas, 1938)
  • Marumba quercus mesopotamica O. Bang-Haas, 1938
  • Marumba quercus pallescens (Closs, 1922)
  • Marumba quercus pallida (Vilarrubia, 1973)
  • Marumba quercus schirasi (O. Bang-Haas, 1938)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

L'esfinx del roure (Marumba quercus)[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) pròpia de la regió Paleàrtica occidental, incloent-hi la península Ibèrica. L'eruga s'alimenta de diverses espècies de Quercus.

Distribució[modifica]

Es distribueix des de les Muntanyes del Rif i la Serralada de l'Atles a través de la península Ibèrica i Europa Central i Meridional fins a Turquia, Transcaucàsia, oest del Kazakhstan, Liban, Israel, oest i nord de Jordània, nord d'Iraq, sud-oest i nord de l'Iran i sud de Turkmenistan.

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

Envergadura alar d'entre 85 i 100 mm. Cap, tòrax i abdomen marró clar uniforme, més o menys blanquinós depenent de l'exemplar. Ales anteriors amb línies ondulades de tons més foscos i clars, dibuixant franges en forma d'ona; la seva tonalitat varia segons l'individu i pot ser que algunes d'aquestes franges no siguin apreciables. Ales posteriors també marrons clares però amb la base rogenca. La variació sobretot es produeix en la femella.

Eruga[modifica]

Pot arribar fins als 80 mm. Presenta dues formes; una completament verda i l'altra blavosa emblanquinada. Ambdues están puntejades de blanc i estan envoltades de línies obliqües blanques grogoses que imiten la venació de les fulles; cua verda o lleugerament blavosa; cap del mateix color del cos amb dues línies blanques que parteixen de la part superior del cap i acaben a les mandíbules.. Quan s'alimenta sobre Quercus ilex, tendeix a adquirir la forma grisa blavosa densament puntejada de blanc amb franges obliqües blanques.

Hàbitat[modifica]

Vessants assolellades, seques i amb predomini de roures joves, fins als 1500 metres a Espanya (zona corresponent als hàbitats del gènere Quercus). L'eruga s'alimenta de Quercus, especialment Quercus suber, Quercus ilex, Quercus coccifera, Quercus pubescens i Quercus cerris.

Període de vol[modifica]

Dues generacions, la primera al maig/juny i una segona parcial o total a l'agost/setembre. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.

Costums[modifica]

Durant el dia els imagos reposen entre el fullatge, imitant una fulla seca, tot i que de vegades alguns exemplars cauen i es poden trobar als troncs, com passa a vegades amb les femelles després de l'aparellament. No s'alimente durant l'etapa adulta i se senten atrets per la llum artificial. És parasitada pel taquínid Drino imberbis.

Referències[modifica]

  1. «esfinx | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2024].
  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica]