Bartomeu Godó i Pié

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBartomeu Godó i Pié

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1839 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1894 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
20 desembre 1886 – 29 desembre 1890
← Francesc Gumà i Ferran – Josep Maria Rius i Badia →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada
Diputat a Corts
30 agost 1881 – 31 març 1884
← Manuel Camacho Fernández – Francesc Gumà i Ferran →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada
Alcalde d'Igualada
Tinent d'alcalde Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRamon Godó i Llucià Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles Godó i Pié i Ramon Godó i Pié Modifica el valor a Wikidata

Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 21 de febrer del 1839 - Barcelona, 22 de gener del 1894)[1] va ser un polític i empresari català, fundador del diari La Vanguardia conjuntament amb el seu germà Carles Godó i Pié (1834-1897).

Biografia[modifica]

Bartomeu Godó en un medalló de l'edifici del carrer Tallers, 62, Barcelona

Bartomeu Godó va néixer l'any 1839 a Igualada. Va ser un dels nou fills de Ramon Godó i Llucià.[2] El seu germà Ramon Godó i Pié (1825-1883) era l'hereu, i en Bartomeu i en Carles es van instal·lar a Barcelona l'any 1856[3] on es dedicaren a la indústria dels tints.[4] Posteriorment es traslladaren a Bilbao i a Oviedo, on van establir delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar. Bartomeu Godó es va casar amb la basca María Gloria de Eguía y Muruaga.[5] La crisi relacionada amb la Tercera guerra carlina (1872-1876), els va obligar a tancar les delegacions i tornar a Barcelona. Juntament amb Pere Milà i Pi van fundar Godó Hermanos y Cía, van comprar una fàbrica de filats de jute i en van constituir una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es va mantenir activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, el 1898, però la de filats va continuar funcionant amb el nom de Godó y Trías, S.A, tot i que ja no tenia els seus principals proveïdors de matèria primera. Tots dos germans van ser membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, i van ocupar càrrecs polítics, tant a nivell local com espanyol. Bartomeu Godó va ser alcalde d'Igualada,[4] tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació entre 1871 i el 6 de gener de 1874 i de nou un breu període entre el 21 de març i el 3 de novembre de 1878.[4] Fou diputat a Corts per Igualada en les eleccions del 1881 i el 1886.[6] Ell i el seu germà Carles van fundar el diari La Vanguardia l'1 de febrer del 1881, per difondre les doctrines liberals.[7][8]

Bartomeu Godó va ser promotor del ferrocarril Igualada-Martorell i directiu de la companyia creada, CFEIM, entre el 1882 i el 1883. Va usar aquest projecte com a plataforma per guanyar les eleccions del 1881, davant de la candidatura conservadora de Camacho, promotora de la línia rival Igualada-Sant Sadurní.[5]

Bartomeu Godó era un home de complexió robusta. Va morir a Barcelona el gener del 1894, després de tres anys de malaltia.[9] La casa mortuòria es va instal·lar al carrer de Provença, 111. El funeral es va celebrar el 24 de gener a l'església de Jesús, a Gràcia, i va ser enterrat al Cementiri Nou.[10]

Ramón Godó i Lallana (1864-1931), primer Comte de Godó i nebot de Bartomeu Godó, va mantenir la línia política dels seus predecessors. Va impulsar el creixement de La Vanguardia, de la mateixa manera que posteriorment ho va fer Carlos Godó i Valls (1899-1987), segon Comte de Godó.[11]

Amalia Godó Belaunzaran, filla de Bartomeu Godó, es va casar l'any 1884 amb Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil que el 1904 va encarregar a Antoni Gaudí la Casa Batlló.[12]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartomeu Godó i Pié
  1. ↑ La Vanguardia, 23 de gener de 1894, Esta madrugada... Don Bartolomé Godo y Pié ha muerto
  2. ↑ Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine.
  3. ↑ La Vanguardia, 24 d'abril de 2001, 125 años de Barcelona (castellà)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
  5. ↑ 5,0 5,1 Palomas i Moncholi, Joan. El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885) (en castellà). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2002, p. 527. ISBN 8468818321 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  6. ↑ Fitxa de Bartolomé Godó Pié al Congrés dels Diputats
  7. ↑ Sinopsi del llibre "Los Godó: vida y leyenda", escrit per Vis Molina,
  8. ↑ Primer número de La Vanguardia Arxivat 2010-03-16 a Wayback Machine.(castellà)
  9. ↑ La Vanguardia, 28 de gener del 1894, ¡Cuánta tristeza nos produjo el fallecimiento de don Bartolomé Godo...
  10. ↑ La Vanguardia, 25 de gener del 1894, LOCALES.Ayer se verificó el entierro de .... don Bartolomé Godo y Pié
  11. ↑ Carlos de Godó y Valls, conde de Godó, propietario de 'La Vanguardia' (castellà)
  12. ↑ Casa Batlló (Despedida soltero y boda) Arxivat 2010-02-18 a Wayback Machine. (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bartomeu_Godó_i_Pié&oldid=31244249»