Fanny Mendelssohn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fanny Mendelssohn
Fanny Hensel, 1842, per Moritz Daniel Oppenheim

Fanny Cäcilie Mendelssohn, posteriorment i per matrimoni Fanny Hensel, (Hamburg], 14 de novembre de 1805Berlín, 14 de maig de 1847) fou una compositora i pianista alemanya.

Fanny Cäcilie Mendelssohn, tot i ser desconeguda, va ser una gran compositora, germana gran del famós Felix i neta del filòsof Moses Mendelssohn, d'origen jueu-alemany.Hom diu que la seva musica és més comprensiva que la del seu germà. Va néixer en el si d'una família benestant. El seu pare Abraham Mendelssohn, era un banquer i filantrop berlinès, pel que Fanny gaudí d'excel·lent educació —la mateixa que el seu germà. Des de petita es perfilà com a prodigi musical, raó per la qual la seva educació fou dirigida a la composició. L'entorn musical de la jove incloïa personalitats com Ignaz Moscheles, Sir George Smart i qui varen ser els seus mestres, Karl Friedrich Zelter i Ludwig Berger. Visitants de la casa dels Mendelssohn a principis de la dècada de 1820, incloent Ignaz Moscheles i Sir George Smart, estaven impressionats pels dos germans.

El context social masclista de l'època, no li va permetre assolir major fama. El 1829 va contraure matrimoni amb el pintor Wilhelm Hensel. Un cop casada, cada dilluns organitzava reunions musicals a casa seva en les quals exposava les seves pròpies obres. Un any després de la mort del seu marit, va persuadir dos editors que van imprimir una selecció de les seves obres. La majoria d'aquestes però, encara no estan publicades. A part de diverses peces per a piano va compondre un quartet per a piano, un quartet de corda, una cantata, un oratori, una obertura, diverses cançons i nombrosos duets, trios i cançons de capella.

El seu debut públic és el 1838, quan interpreta el Concert núm. 1 per a piano del seu germà. Morí a Berlín el 1847 a causa d'un infart cerebral durant un assaig d'un concert del seu germà, on s'estava interpretant l'obra "The First Walpurgis Night". La mort de Fanny causà tan gran dolor al seu germà Felix, que la pena també el portà a la tomba en menys de sis mesos després.

En els últims anys, la seva música s'ha convertit en part del repertori habitual mercès a nombroses interpretacions i enregistraments per part del segell Hyperion CPO. La seva reputació ha estat redimida per associacions que cerquen reivindicar el paper de la dona en la creació musical. El seu pare, al 1820, li va escriure: "Potser la música acabarà sent la professió del teu germà, mentre que per a tu només pot ser i ha de ser un ornament". Per una altra banda, Fèlix li donava suport tant com a compositora com com a intèrpret i, de manera prudent, (perquè era conscient de les reticències de la seva família) li deixava publicar obres en nom seu. Per part seva Fanny ajudava a Felix amb crítica constructiva en les seves peces, amb la qual ella sempre anava amb molt de compte.

La seva obra musical[modifica | modifica el codi]

En total va compondre 466 peces musicals. Entre les seves composicions cal destacar un Trio amb piano Op. 11 i una gran quantitat de llibres amb peces per a piano i cançons. Un cert nombre de les seves cançons foren originalment publicades sota el nom del seu germà en els seus opus 8 i 9. La seva cançó Itàlia, era la preferida de la reina Victòria, qui pensava que havia estat composta per Felix. Moltes de les seves peces per a piano, igual que les d'en Felix, adopten la forma de "Cançó sense paraules". En certa forma fou una predecessora del gènere. Entre les seves cançons cal esmentar: Italien, Im Herbste, Sehnsucht, Bergerslust, Ferne, Harfners Lied, Warum sind denn die Rosen so blass, Ach! Die Augen sind es weider, Ich wandelte unter den Baumen, Abendbild, Nach Suden, Kommen und Scheiden, Gondellied i Lied fur Klavier (aquesta última només per a piano).

Bibliografia sobre la compositora[modifica | modifica el codi]

El seu fill, Sebastian Hensel, edità la correspondència familiar sota el títol de La Família Mendelssohn 1729-1847", que encara continua sent una important font d'informació sobre Fanny, Felix i d'altres integrants d'aquesta família.

La correspondència de Fanny i Felix va ser traduïda a l'anglès i editada per Marcia Citron; "Les cartes de Fanny per a Felix Mendelssohn" (Nova York, 1987).

Els Mendelssohns: La seva música a la Història, editat per John Michael Cooper i Julie D. Prandi (Oxford University Press, 2002) conté material dels dos compositors.

El llibre de R. Larry Todd Mendelssohn – Una vida en la Música (Oxford, 2003) és el document més recent sobre la vida de Fèlix i conté considerable informació sobre Fanny.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny Mendelssohn
  • Klavierstücke zu vier händen (1823). Allegro molto: a youtube Duo Vela