Fiorenzo Angelini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r agost 1916  Roma |
| Mort | 22 novembre 2014 (98 anys) Roma |
| Cardenal | |
| 28 juny 1991 – 31 octubre 1996 | |
| Arquebisbe titular | |
| 16 febrer 1985 – 28 juny 1991 Diòcesi: bisbat de Messene | |
| Bisbe auxiliar de Roma | |
| 6 gener 1977 – 28 juny 1991 Diòcesi: bisbat de Roma | |
| Bisbe titular | |
| 27 juny 1956 – 16 febrer 1985 ← Francisco Rendeiro Diòcesi: bisbat de Messene | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Pontifícia Lateranense Pontifici Seminari Romà Major |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1956–), sacerdot catòlic (1940–) |
| Consagració | Giuseppe Pizzardo |
 | |
 | |
Fiorenzo Angelini (Roma, 1 d'agost de 1916 − ibidem, 22 de novembre de 2014)[1] fou un cardenal catòlic italià. Va ser President emèrit del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat a la Cúria Pontifícia, i elevat al Col·legi Cardenalici el 1991. En morir el cardenal Ersilio Tonini el 28 de juliol de 2013, el cardenal Angelini esdevingué el cardenal més vell del Col·legi, fins que al consistori del 22 de febrer de 2014 el Papa Francesc nomenà l'arquebisbe Loris Francesco Capovilla, de 98 anys, com a cardenal.
Biografia[modifica]
Nascut a Roma, Angelini estudià al Pontifici Seminari Romà, a la Pontifícia Universitat Lateranense i a la Facultat Pontifícia Teològica Mariana abans de ser ordenat prevere el 3 de febrer de 1940. Va realitzar tasca pastoral a Roma fins al 1956, i serví com a capellà a l'Acció Catòlica entre 1945 i 1959. Angelini serví com a Mestre de Cerimònies Pontifícies entre 1947 a 1954, i durant alguns mesos va ser delegat pels hospitals romans.
El 27 de juny de 1956 va ser nomenat bisbe titular de Messene per Pius XII. Angelini rebé la seva consagracio episcopal el 29 de juliol de mans del cardenal Giuseppe Pizzardo, amb l'arquebisbe Luigi Traglia i el bisbe Ismaele Castellano servint com a co-consagradors. Fundà, el 1959, l'Associació Italiana de Metges Catòlics, i assistí al Concili Vaticà II (1962-1965). El 6 de gener de 1977 el Papa Pau VI el nomenà bisbe auxiliar de Roma. El Papa Joan Pau II el promogué al rang d'arquebisbe i el nomenà primer president del nou Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat el 16 de febrer de 1985. Va ser creat cardenal diaca de Santo Spirito in Sassia per Joan Pau II al consistori del 28 de juny de 1991.
Degut a la responsabilitat per la salut a la Santa Seu, que el feia el cap de 3.000 institucions només a Itàlia, Angelini (que rebé el sobrenom de Sua Sanità) va estar involucrat a l'escandol Tangentopoli a inicis dels 90.[2] Les acusacions contra ell incloïen l'acceptació forçada de la seva pròpia gent per a encàrrecs públics, així com extorsió d'una empresa farmacèutica.[3][4] Angelini no va ser jutjat, gràcies als privilegis extraterritorials que gaudeix el Vaticà pels Pactes del Laterà. Angelini era proper a Giulio Andreotti, un polític de la Democràcia Cristiana que va ser Primer Ministre d'Itàlia en diverses ocasions, i que el seu entorn va caure del poder durant el mateix període per escàndols semblants (el mateix Andreotti va ser jutjat per associació amb la mafia). Angelini celebrà el casament de la filla de Paolo Cirino Pomicino, un altre polític de la Democràcia Cristiana involucrat en diversos escàndols; al matrimoni assistiren, entre d'altres, Andreotti, Gianni De Michelis (també jutjat per l'escàndol Tangetopoli) i el ministre Francesco De Lorenzo, condemnat a 5 anys de presó per suborns en el sector de gestió de Salut Pública d'Itàlia.[5]
Es retirà com a President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat el 31 de desembre de 1996, i el 26 de febrer de 2002 exercí el dret d'esdevenir cardenal prevere després de deu anys com a cardenal diaca. Angelini va ser reclamat per l'obertura de la causa de beatificació del genetista francès Jérôme Lejeune.[6] Angelini va perdre el dret a votar als conclaves en acomplir els 80 anys, l'1 d'agost de 1996.
El 1997 Angelini formà l'Institut Internacional per la Recerca sobre la Faç de Crist a Roma en associació amb les Germanes de la Reparació de la Santa Faç.[7][8]
El 28 de juliol de 2013, en morir el cardenal Ersilio Tonini, esdevingué el cardenal més ancià,[9] però el cardenal Loris Francesco Capovilla, elevat al Col·legi Cardenalici el 22 de febrer de 2014, és més vell.
Angelini i el Papa Pius XII[modifica]
Angelini és de sempre un admirador del Papa Pius XII. El 1959, Angelini publicà el pronunciament mèdic teològic del Papa, l'única compilació sistemàtica dels discursos i posicions sobre medecina de Pius XII, a Pio XII Discorsi Ai Medici,[10] i inicià el procés per a la seva canonització.[11] Angelini va ser nomenat bisbe el 1956, però no se li imposà el galero fins al 1991. En un sermó el 1992 pronunciat a la basílica de Sant Pere en l'aniversari de la mort del pontífex, Angelini afirmà que la seva carrera havia patit a causa de les seves simpaties vers Pius XII.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiorenzo Angelini |
- ↑ «Vaticano, morto il cardinale Fiorenzo Angelini, era l'ultimo porporato nato a Roma» (en italià). Il Messaggero, 22-11-2014. [Consulta: 22 novembre 2014].
- ↑ Nuzzi, Gianluigi. «Sua Sanità Fiorenzo Angelini». Vaticano S.p.A.. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2011. [Consulta: 19 octubre 2010].
- ↑ D'Errico, Enzo. «Uno sponsor politico per ogni farmaco». Corriere della Sera. [Consulta: 19 octubre 2010].
- ↑ Marino, Giovanni. «I trecendo miliardi di Poggiolini». La Repubblica. [Consulta: 19 octubre 2010].
- ↑ Longo, Alessandra. «Angelini, il Richelieu delle medicine». La Repubblica. [Consulta: 19 octubre 2010].
- ↑ What the Cardinals Believe. French Pro-Life Geneticist Jerome Lejeune to be Considered for Catholic Beatification Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine. 15 abril 2005
- ↑ Vatican website: Address of John Paul II to the Benedictine Sisters of the Holy Face, 14 octubre 1999
- ↑ Vatican website: Letter of John Paul II to Fiorenzo Angelini 27 setembre 2000
- ↑ Elenco dei Cardinali in ordine di età
- ↑ Edizioni Orizzonte Medico, Rome, 1959
- ↑ Catholic World News. Sense of urgency: Pope Pius XII supporters await progress on cause[Enllaç no actiu] 28 abril 2006
Fonts[modifica]
| Precedit per: Francisco Rendeiro |
 Bisbe titular de Messene 27 de juny de 1956 - 28 de juny de 1991 amb dignitat d'arquebisbe des del 16 de febrer de 1985 |
Succeït per: sede vacante |
| Precedit per: --- |
 President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat 1 de març de 1989 - 31 de desembre de 1996 Pro-president des del 16 de febrer de 1985 a l'1 de març de 1989 |
Succeït per: Javier Lozano Barragán |
| Precedit per: --- |
Cardenal diaca de Santo Spirito in Sassia des del 28 de juny de 1991 títol presbiteral pro hac vice des del 26 de febrer de 2002 |
Succeït per: al càrrec |
| Precedit per: Ersilio Tonini |
 Cardenal viu més ancià 28 de juliol de 2013 – 22 de febrer de 2014 |
Succeït per: Loris Francesco Capovilla |
- Cardenals creats per Joan Pau II
- Participants al Concili Vaticà II
- Membres del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat
- Alumnes de la Universitat Pontifícia Lateranense
- Alumnes del Pontifici Seminari Romà Major
- Morts a Roma
- Religiosos de Roma
- Cardenals del Laci
- Naixements del 1916