Fortalesa de Gwalior

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Porta de Gwalior

La fortalesa de Gwalior (o fort de Gwalior) és un conjunt fortificat edificat al turó Gopachal, al costat de la ciutat de Gwalior, format per sis palaus, sis temples, vuit estanys, una mesquita i diverses edificacions, tot envoltat de muralles. La fortalesa té uns 3 km de llarg en sentit nord-sud i una amplada d'entre 190 i 900 metres; les muralles tenen entre 9 i 11 metres d'altura. Per la seva història, vegeu Gopachal.

Història[modifica | modifica el codi]

Llegenda de la seva fundació[modifica | modifica el codi]

Porta de l'Elefant

Al segle X el cabdill rajput de Kotwai (40 km al nord de Gwalior), Suraj Sen, que patia de lepra, es va perdre per la zona durant una cacera. Buscant als seus homes va pujar al turó on va trobar un home sant de nom Gwalipa que va donar a Suraj aigua d'un estany proper a la seva barraca; després de beure d'aquesta aigua el cap rajput es va curar de la lepra i en agraïment va oferir al sant una recompensa, i aquest va demanar l'embelliment de l'estany i la construcció d'una fortalesa. Suraj va complir la petició i va fundar la fortalesa de Gwaliawar ("El favor de Gwalia o Gwalipa"). La paraula Gwalior prové de la paraula utilitzada a l'hinduisme per a referir-se a un sant.[1] El sant va canviar el nom del seu beneficiat, que es va dir Suhanpal o Surajpal i li va profetitzar que els seus successors governarien la regió fins que un dels hereus adoptés un nom que no acabés en "pal". En aquest temps el territori era part del regne dels Kachhawaha. En realitat però se sap que la fortalesa ja existia abans, car és esmentat a la consagració d'un temple dedicat al sol just al cim del turó Gopachal; el temple el va consagrar Matricheta en el 15è any del regnat de Mihirakula, el rei dels huns heftalites (vers 525).

La fortalesa fins al segle XIII[modifica | modifica el codi]

El 875 i 876 dues inscripcions més (al temple de Chaturbhuj) estableixen que la fortalesa pertanyia al regne de Kanauj dels Pratihara, sota el rei Mihira Bhoja; els Pratihara van conservar la regió fins al segle X, quan els hi fou arrabassada pels rajput Kachhawaha (o Kachhapaghata) dirigits per Vajradaman. La van dominar durant dos segles. Una branca dels Pratihara va recuperar la regió a la segona meitat del segle XII i la van conservar fins al 1232 en què va caure en mans dels musulmans dirigits per Iltumish. Els musulmans van assetjar el fort i el van conquerir després d'una lluita aferrissada, en la que el raja pratihara va morir amb els seus seguidors, i les dones de l'harem van fer el ritual del johar o autodestrucció. Els musulmans de Delhi van governar Gwalior fins al 1398, quan foren atacats per Tamerlà.

Govern dels Tomar[modifica | modifica el codi]

Aprofitant la confusió de l'atac, un rajput del clan tomar es va imposar com a governador de la fortalesa. El govern d'aquest clan va durar fins a la primera part del segle XVI. Sota Dungar Singh Tomar es van esculpir a la roca moltes de les figures jainistes que es conserven. La cimera del poder del clan va arribar amb Man Singh (1486-1516) protector de la música i l'arquitectura i constructor del palau conegut com a Palau de Man Singh. Després de la seva mort la fortalesa no va tardar a caure en mans dels Lodi de Delhi.

La fortalesa sota els musulmans[modifica | modifica el codi]

Derrotat i exiliat Humayun, la fortalesa es va rendir a Sher Shah, els successors del qual la van convertir en la virtual capital fins al 1559 quan fou recuperada per Akbar el Gran. Va romandre en poder dels mogols durant dos segles en els que va servir com a presó, i va allotjar entre altres presos, a Murad Baksin, germà d'Aurangzeb, que hi fou finalment enverinat.

Gwailor i els marathes[modifica | modifica el codi]

El 1754 els marathes van conquerir el fort per primer cop. En els següents anys el van perdre i recuperar diverses vegades. El 1777 el ministre executiu dels marathes, el peshwa, va concedir la fortalesa a Mahadji Scindia. El 1780 la fortalesa fou ocupada per sorpresa pels britànics dirigits pel major Popham, escalant la muralla per la part sud de la porta Gargaj (que fou destruïda pel general White en el bombardeig del 1804). El 1781 Popham va concedir la fortalesa a Chhatrapati Singh de Gohad, però els marathes la van recuperar després de mesos de lluita, el 1783, sota la direcció del general Khanderao Hari, al servei de Mahadji Scindia. El 1804, a la Segona Guerra Anglo-Maratha, el general White, després de bombardejar la fortalesa, la va ocupar, però fou retornada a Scindia pel tractat del 1805.

Després de la batalla de Maharajpur el 1844, s'hi va establir una guarnició britànica. El 1853, sota el vell maharajà Jayaji Rao, la fortalesa fou retornada pels britànics a la dinastia dels Scindia, que la va conservar fins a la rebel·lió índia de 1857 en què fou ocupada pels sipais. El 1858 aquestos es van rendir a Sir Hugh Rose i els britànics la van mantenir fins al 1886 en què fou retornada a la dinastia Scindia a canvi de Jhansi. Va pertànyer al principat de Gwalior fins a l'abolició dels drets sobirans el 1949 i des de llavors és part del Rajasthan.

Accessos[modifica | modifica el codi]

Una de les entrades a la fortalesa

S'hi arriba per dues carreteres, una a l'est i una a l'oest del turó Gopachal. L'oriental té entrada per la porta anomenada de Gwalior i la porta de Ganesha, construïdes per Dunbgar Singh Tomar al segle XV. Segueix la porta de Lakshmana, d'estil hindú, que es pensa que podria ser originalment del segle IX, però fou reconstruïda durant la dominació del clan tomar, i va agafar el nom del fill del fundador de la dinastia; alguns dels seus elements foren col·locats de manera errònia pels encarregats de la reconstrucció, i es poden veure algunes gorgones (kirtimukha) posades del revés. Finalment s'arriba a la porta Hatia Paur o de l'Elefant (per haver tingut una figura de pedra d'un elefant de mesura real) que forma part de la façana oriental del palau de Man Singh. A l'altra part del palau, a la façana sud, tenia una porta anomenada Hawa Paur o Porta dels Vents, però fou demolida fa molts anys. L'occidental té dues portes, de la que la primera que es troba és coneguda com porta d'Urwahi, i formà part de la línia de defensa exterior construïda per Iltumish al segle XIII. La segona porta no té nom.

Edificis[modifica | modifica el codi]

Plànol de la fortalesa
Sala d'audiències públiques al costat del Palau de Man Singh
Gwalior-altres4.jpg

Palaus[modifica | modifica el codi]

Temples[modifica | modifica el codi]

Estanys, aljubs i pous[modifica | modifica el codi]

Altres edificis[modifica | modifica el codi]

Escultures a la roca[modifica | modifica el codi]

Adinath
Escultures a la roca de Gwalior

Les escultures a la roca de Gwalior són figures esculpides a les parets rocoses de la fortalesa. Aquestes figures són bramàniques i jainistes, les primeres a la façana oriental del turó Gopachal, fins a la porta Lakshmana. Entre el temple de Chaturbhuj i la porta de Lakshmana hi ha un nínxol tallat a la roca, amb una oració per Ganesha, el deu hindú de la saviesa; una imatge a la roca del deu fou destruïda; al costat i a l'altra part de la carretera hi ha escultures de Xiva, Parvati, Ganesha i potser Kubera (no és segur, ja que l'estàtua està mutilada). La paret de la dreta pujant fins a la porta Lakshmana està totalment tallada amb nombroses escultures; totes les imatges són de déus hinduistes, excepte dues o tres que són jainistes. Prop de la porta una gran figura que representa a Xiva en la seva forma terrorífica (Rudra), aguantant la pell d'un elefant. Un altre grup inclou figures de Vixnu, Súria (Surya, la deessa Mahishamardini) i lingams de Xiva. Les escultures bramàniques estan datades al segle IX. També es troben figures jainistes a ambdós costats; algunes porten inscripcions que permeten datar-les entre 1440 i 1472, sota el regnat de Dungar Singh i el seu fill Kirti Singh, de la dinastia tomar dels rajputs de Gwalior. Formen cinc grups dels quals el principal és el que es troba a la cantonada nord-oest d'un parc conegut com a Parc del Rei Jordi. Les estàtues representen les figures nues d'alguns dels vint-i-quatre tirthankares o profetes, en posició aixecada o asseguda. La més gran mesura 17 metres d'alt i representa a Adinath; es troba a la dreta pujant per la carretera del barranc d'Urawahi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fodor E. et al "Fodor's India." D. McKay 1971. p293. Accès 30 Novembre 2013.]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 26° 13′ 49″ N, 78° 10′ 08″ E / 26.2303°N,78.1689°E / 26.2303; 78.1689

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortalesa de Gwalior Modifica l'enllaç a Wikidata