Francesc Xavier Casals i Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:57, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFrancesc Xavier Casals i Vidal
Biografia
Naixement29 juny 1880 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1954 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
23è President del FC Barcelona
29 novembre 1937 – 26 gener 1939
← Josep Sunyol i GarrigaJoan Soler i Julià →
Conseller de la Generalitat de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya
Unió Catalanista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata

Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i polític català. Assumí internament la presidència del FC Barcelona durant els darrers mesos de la guerra civil.

Activitat sindicalista

Treballà com a viatjant de comerç i milità a Unió Catalanista, en la que formava part de l'entitat Gent Nova i col·laborà estretament amb Domènec Martí i Julià.[1] Durant l'època dels enfrontaments (fins i tot armats) entre el Sindicat Únic i els Sindicats Lliures intervingué en un comitè creat per tal d'evitar les violències. Fou president del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) (1920-1932)[1] així com de la Federació de Dependents de Catalunya, encara que durant la Dictadura de Primo de Rivera la presidència restà en suspens, i fins i tot fou empresonat entre 1923 i 1924.

Activitat política

Quan fou proclamada la Segona República Espanyola s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i fou nomenat Conseller de Treball i d'Assistència Social durant el primer govern de Francesc Macià a la Generalitat de Catalunya,[1] repetint càrrec posteriorment durant el segon govern, al qual se li afegiren les competències d'Assistència Social.

Activitat com a dirigent esportiu

De manera interina, fou designat president del Comitè Directiu del FC Barcelona al final de la guerra, des de la dissolució el mes de novembre del 1937 del Comitè de treballadors, que es féu càrrec del club impedint la seva confiscació per elements aliens i del que ell mateix en formà part, fins a la supressió de tots els òrgans directius decretats per les noves autoritats franquistes el mes de gener del 1939.

Referències

Enllaços externs


Precedit per:
Manuel Serra
Conseller de Treball
19321933
Succeït per:
Martí Barrera