Francisco de Paula Candau Acosta
  | |
| Nom original | (es) Francisco de Paula Candau |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 3 de març de 1827 El Coronil |
| Mort | 24 de desembre de 1883 (als 56 anys) Sevilla |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Ministre de la Governació | |
| 5 d'octubre de 1871 – 21 de desembre de 1871 | |
| President | José Malcampo y Monge |
| 5 d'octubre de 1872 – 21 de desembre de 1872 | |
| President | Francisco Serrano Domínguez |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 26 d'abril de 1871 – 28 de juny de 1872 | |
| Districte | Marchena |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 18 de febrer de 1876 – 24 de desembre de 1883 | |
| Districte | Marchena |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Sevilla |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Constitucional |
| Família | |
| Pare | Simón Candau Superville |
Francisco de Paula Candau Acosta (El Coronil, 3 de març de 1823 - Sevilla, 24 de desembre de 1883) va ser un polític espanyol del segle XIX, ministre durant el sexenni democràtic.
Biografia
Era fill de Simón Candau Superville, un llenguadocià que es va quedar a Espanya després de la invasió napoleònica. Va estudiar Dret en la Universitat de Sevilla, i fou escollit alcalde d'El Coronil (Sevilla) en 1854. A partir d'aquí es va iniciar la seva carrera política arribant en 1857 a ser diputat per Alcalá de Guadaíra. En 1861 va ser Diputat de Corts pel districte de Marchena-Osuna al que va representar pel Partit Progressista fins a 1868.
Va participar en la Revolució de Setembre del 68 formant part de la Junta Revolucionària de Sevilla i participant en la redacció del programa que després adoptarien les altres juntes. Durant el regnat d'Amadeu de Savoia va ser President del Consell Superior d'Agricultura culminant el seu ascens polític en convertir-se en Ministre de Governació en dues ocasions, primer en el Gabinet del General Malcampo en 1871 i després en 1872 al govern de Francisco Serrano.[1][2]
La por al fet que es desencadenessin successos com els ocorreguts en la Comuna de París el va portar a deslligar la repressió contra les organitzacions obreres, iniciant-se un debat en les Corts Espanyoles que va durar 21 dies sobre la possibilitat d'il·legalitzar la Internacional, cosa que finalment ordenà per considerar-la atemptatòria contra la seguretat de l'Estat, i aquesta passà a la clandestinitat. Ell mateix va ser qui va presentar a les Corts aquest projecte de llei.
Després de la restauració borbònica es va convertir en un dels notables designats per formular la Constitució de 1876 amb Cánovas del Castillo i fou escollit diputat pel districte de Marchena a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1881.[3]
Referències
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla Práxedes Mateo Sagasta |
Ministre de la Governació_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (octubre-desembre) 1871 (octubre-desembre) 1872 |
Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta Manuel Ruiz Zorrilla |
