Frank Marshall King

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Frank Marshall King (Mataró, 28 de novembre de 1883Barcelona, 29 de maig de 1959) va ser un pianista i compositor català, de família anglesa, però sobretot professor de piano.[1] Fundador de l'Acadèmia Marshall.[2] Casat amb Teresa Cabarrús, no va tenir fills.

Formació[modifica | modifica el codi]

Inicià els seus estudis a Mataró amb el mestre Teodor Solà Vendrell. Més tard estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach i amb el també professor Puyé. Finalitzats els estudis oficials, rebé classes d'Enric Granados, del que ràpidament es convertí en deixeble predilecte, fins a l'extrem que l'any 1907 –amb només 24 anys- fou nomenat subdirector dels estudis de piano de l'Acadèmia Granados.

Intèrpret de piano[modifica | modifica el codi]

A partir del 1906 començà una carrera concertística que el portà a actuar a Milà i a Alemanya, on va conèixer pianistes de la talla de Ferruccio Busoni i Emil von Sauer. El 1925 va fer diversos enregistraments per a la discogràfica Welte-Mignon de Freiburg (Alemanya). El 1926 i 1927 va participar en els Festivals Falla de Barcelona com a solista de Noches en los jardines de España, que també va interpretar a Sevilla i a Cadis, dirigit pel mateix Manuel de Falla. Però segurament la seva vocació pedagògica era més forta que la concertística.

Compositor[modifica | modifica el codi]

Suite Catalònia, per a piano. 1907. Premi Ortiz & Cussó del Concurs de Composició Sobrequés i Reig.

  • Goig de joventut
  • Angoixa
  • Vol d'orenetes
  • Aplec
  • Plany
  • Foc-Follets

Allegro di Concerto, per a piano.

Fantasia, per a piano.

  • Nombrosos lieder.

L'escola pianística Granados-Marshall[modifica | modifica el codi]

Enric Granados havia fundat la seva acadèmia l'any 1901,[3] amb el propòsit de transmetre la tècnica pianística, especialment la pulsació i la utilització del pedal, que li havien permès aconseguir l'estil i, sobretot, la sonoritat que el caracteritzaven. Per a tal fi, havia publicat el 1912 el Método práctico para el uso de los pedales del piano, on desenvolupava el seu concepte de la utilització dels pedals. Va saber transmetre al seu deixeble Marshall aquesta idea, fins al punt que aquest declarava que en la utilització dels pedals "s'amaga el més gran secret de l'art del piano".

Mort Granados en accident marítim de guerra l'any 1916, Frank Marshall es fa càrrec de la direcció de l'acadèmia. A partir del 1920, canvia el nom per el d'Acadèmia Marshall[4]

Tractats pedagògics[modifica | modifica el codi]

  • Estudio práctico sobre los pedales del piano (1919)
  • La sonoridad del piano (1940)

Alumnes destacats[modifica | modifica el codi]

Pedagogs

  • Maria Teresa Monteys
  • Carlota Garriga

Concertistes

  • Giocasta Corma
  • Maria Teresa Monteys[5]

Homenatges[modifica | modifica el codi]

El primer homenatge, després de la seva mort, li va retre l'Associació de Cultura Musical de Sabadell, de la que era President Honorari. Va consistir en un concert celebrat al Cercle Sabadellès el dia 8 de novembre de 1959, a càrrec de les pianistes Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, amb glosses del crític musical Antonio Fernández-Cid.[7]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Frank Marshall i King». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. L'Acadèmia Marshall en l'actualitat
  3. 2001.Cent anys de l'Acadèmia Granados-Marshall
  4. vid. Pagès Santacana, Mònica. Acadèmia Granados-Marshall:100 anys d'escola pianística a Barcelona. Barcelona. 2000. ISBN 84-88158-21-1
  5. 5,0 5,1 vid La Vanguardia.13/03/1956.
  6. Els germans Corma a París
  7. Dades d'Antonio Fernández-Cid