Friedrich Risner
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1533 (Gregorià)  Bad Hersfeld |
| Mort | c. 1580 (Gregorià) (46/47 anys) Bad Hersfeld |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i òptica |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | matemàtic, físic, catedràtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic |
Friedrich Risner (1533 - 15 de setembre 1580[1]) va ser un matemàtic alemany de Hersfeld (actualment Bad Hersfeld), Hessen que va suggerir la idea d'una càmera obscura portable.[2] Va ser col·laborador de l'humanista francès Petrus Ramus i va treballar com a professor al Departament de Matemàtiques al Collège Royale de France a París.[1]
Friedrich Risner va utilitzar la càmera obscura per realitzar experiments d'òptica i, generalment, es considera un dels precursors de la càmera moderna.
Biografia[modifica]
Va néixer l'any 1533 a Hersfeld, Hessen. Probablement va arribar a París l'any 1565 i es va convertir en col·laborador de l'humanista Petrus Ramus (Pierre de la Ramée, 1515-72). Allà, va treballar principalment com a pedagog i filòsof i es va fer conegut a través del seu programa dirigit contra Aristòtil.
Durant els anys que va col·laborar amb Petrus Ramus van publicar dues edicions molt influents: Optica i Perspectiva.
Durant un viatge que va realitzar amb Ramus l'any 1570 a Nuremberg. Allà va conèixer a Wenzel Jamnitzer i Hans Lencker. Les habilitats matemàtiques de Risner van sorprendre tant a Ramus que ell, al seu testament (1568), el va preveure com a catedràtic de matemàtiques del Collège de France. Risner va acceptar aquesta posició l'any 1576, però no va tenir conferències sinó que va decidir tornar uns quants mesos a la seva ciutat natal, Hersfeld. Un cop a Hersfeld va morir amb 47 anys després d'una llarga malaltia.[3]
Col·laboració amb Petrus Ramus[modifica]
Durant els anys de col·laboració entre Friedrich Risner i Petrus Ramus van publicar llibres dels pioners de l'òptica: Ibn al-Hàytham i Erazmus Ciolek Witelo.
L'any 1572, van publicar un escrit bàsic dels estudis d'òptica aràbiga: Optica, d'Ibn al-Hàytham. Risner el va crear gràcies a dos manuscrits traduïts al llatí que havia trobat Ramus anteriorment. En la seva edició, Risner va dividir el llibre en proposicions i va afegir-hi cites.
Una altra publicació molt important va ser Perspectiva d'Erazmus Ciolek Witelo. Friedrich Risner, en aquesta publicació, va millorar el text usant diversos manuscrits i va afegir-hi referències creuades.
De les dues publicacions, només el primer llibre va ser publicat completament. El segon, es va publicar de manera pòstuma gràcies a Landgrafen von Hessen.
Aquestes publicacions van inspirar i ajudar a persones com Johannes Kepler, Willebrord Snel van Royen, Descartes i Huygens per als seus estudis d'òptica.[3]
La càmera obscura portable[modifica]
Friedrich Risner va dissenyar la primera càmera obscura portable. Per això va proposar una espècie de capsa de fusta lleugera que es podia transportar per dos rails a qualsevol lloc desitjat i, un cop s'arribava a la destinació, es podien crear dibuixos topogràfics.[4] Aquesta gran caixa estaria equipada amb lents en cada un dels quatre costats i, situat al centre, un cub de paper. Un home aniria dins de la caixa i dibuixaria les imatges que es projectessin a través de cadascuna de les quatre lents als costats del cub.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Hessische Biografie : Registersuche : LAGIS Hessen» (en alemany). [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ "Friedrich Risner." Science and Its Times: Understanding the Social Significance of Scientific Discovery. . Encyclopedia.com. 2 Nov. 2018
- ↑ 3,0 3,1 Biographie, Deutsche. «Risner, Friedrich - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ Snyder, Laura J. Eye of the Beholder: Johannes Vermeer, Antoni van Leeuwenhoek, and the Reinvention of Seeing (en anglès). W. W. Norton & Company, 2015-03-16. ISBN 9780393246520.