Frontera entre França i Bèlgica
 Bèlgica França | |
| Característiques | |
|---|---|
| Entitats |  Bèlgica  França |
| Extensió | 556 kilòmetres[1] |
| Història | |
| Establiment | 1830 |
| Reconeixement actual | 1839 |
| Coordenades | 51° 33′ 28″ N, 2° 14′ 18″ E / 51.5578°N,2.2383°E |
La frontera entre França i Bèlgica es la frontera internacional entre França i el regne de Bèlgica, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen. Separa les regions franceses de Gran Est i Alts de França, concretament els departaments de Meurthe i Mosel·la, Ardenes, Aisne, Mosa i Nord de les províncies belgues de Flandes Occidental, Hainaut, Namur i Luxemburg.
Traçat[modifica]
La frontera franco-belga s'estén uns 556 kilòmetres al nord de França i al sud-oest de Bèlgica. És la segona frontera terrestre més llarga de la França metropolitana després de la frontera francoespanyola. És essencialment plana i amb prou feines supera els 450 metres sobre el nivell del mar al punt més alt al massís de les Ardenes, que no coincideix amb cap frontera natural, a part del riu Leie/Lys entre Armentières i Comines-Warneton. Comença a l'oest sobre el mar del Nord a De Panne a Bèlgica i Bray-Dunes a França.
La frontera segueix una direcció general sud-est fins al trifini França-Bèlgica-Luxemburg (49° 32′ 47″ N, 05° 49′ 07″ E / 49.54639°N,5.81861°E) situat a les comunes respectives d'Aubange, Mont-Saint-Martin i Pétange.
Història[modifica]
Una gènesi complexa[modifica]
La frontera belga es pot dividir en diversos sectors, d'oest a est:
- La frontera flamenca, des de Bray-Dunes fins a Mouscron. França estava llavors en contacte amb la Bèlgica de parla holandesa (excepte Comines-Warneton, enclavament de parla francòfona). Correspon al límit de les conquestes de Lluís XIV a Flandes. El flamenc també és un idioma regional francès en aquest sector.
- La frontera entre Hainaut francès i Hainaut belga de Mouscron a les fronteres dels departaments del Nord i l'Aisne. França està en contacte amb la Bèlgica francòfona. Aquest segueix sent el límit de les conquestes de Lluís XIV als Països Baixos espanyols, fins 1678.
- La frontera thierachiana i de les Ardenes, de Fourmies a Rocroi, que és molt variada i va ser fixada pel segon Tractat de París de 1815. França va perdre en aquest moment un petit territori, però moltes posicions estratègiques (Philippeville, Mariembourg, Chimay, Couvin)
- La punta de Givet, que marca la voluntat dels reis de França de desplaçar-se cap a la vall del riu Mosa.
- La frontera amb la província de Luxemburg, marcada per la història particular d'aquesta àrea (Vegeu Història de Luxemburg).
Recapitulació[modifica]
Bèlgica es va separar del Regne Unit dels Països Baixos quan es produí la revolució belga el 1830. Aquesta secessió va ser reconeguda el 1839 i la frontera entre Bèlgica i França data d'aquesta època.
El traçat de la frontera deriva dels límits especificats pel Tractat dels Límits (Tractat de Kortrij, o de Courtrai) del 28 de març de 1820[2] signat pels regnes de França i dels Països Baixos. Repeteix diversos traçats precedents entre diversos països que havien desaparegut el 1830:
- Entre De Panne / Bray-Dunes i Poperinge/Godewaersvelde: 1697, al tractat de Ryswick entre el Regne de França i els Països Baixos espanyols (possessió del Rei d'Espanya))
- Entre Locre / Bailleul i Comines: 1713, al Tractat d'Utrecht entre el Regne de França i els Països Baixos austríacs
- Entre Menin / Tourcoing i Mons / Maubeuge: 1697, al tractat de Ryswick entre el Regne de França i els Països Baixos espanyols
- Entre Binche / Maubeuge i Chimay / Fourmies: :1678, al tractat de Nimega entre el regne de França i les Províncies Unides
- Entre Couvin / Revin i Agimont / Givet: 1678, al tractat de Nimega entre el regne de França i el principat de Lieja
- Entre Hastière / Givet i Aubange / Longwy: 1697, al tractat de Ryswick entre el Regne de França i els Països Baixos espanyols
Outre-Quiévrain[modifica]
L'expressió Outre-Quiévrain (d'ultramar) s'utilitza a França com una figura d'estil per designar Bèlgica. A diferència de les expressions més antigues i més utilitzades d'Outre-Manche (per al Regne Unit) o l'Outre-Rhin (per Alemanya) perquè designar la geografia natural de la frontera, l'Outre-Quiévrain fa referència humorística a ciutat fronterera belga de Quiévrain, l'antic major punt de pas ferroviari entre els dos països. Des del segle xix fins a la Primera Guerra Mundial, Quiévrain albergava l'estació fronterera de línia la línia París-Brussel·les. Els trens s'aturaven i els passatgers eren sotmesos al control duaner, situat en una ala de l'edifici. Passada l'estació, era "Ultra Quiévrain".[3][4] Per simetria l'expressió també era utilitzada a Bèlgica per designar França.
La frontera actualment[modifica]
La frontera terrestre francobelga es descompon en dues parts: la frontera entre França i Flandes, més petita i que és contigua al departament del Nord. No és pas contínua, ja que la comuna valona de Comines-Warneton està enclavada entre França i la Regió flamenca; i la frontera entre França i Valònia, que forma la major part de la frontera.
La frontera es troba dins de l'Espai Schengen, per la qual cosa en temps normals no es realitza cap control fronterer. No obstant això, el 23 de febrer de 2016, a causa de la crisi migratòria a Europa i la possibilitat de desmantellar la Jungla de Calais, Bèlgica va decidir restablir temporalment els controls fronterers.[5][6][7]
El maig de 2021 fou notícia que un pagès belga havia modificat la frontera entre els dos països només movent una de les fites frontereres, situada entre Bousignies-sur-Roc a França i Montignies-Saint-Christophe a Bèlgica, suposadament per permetre el pas d'un tractor.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Bèlgica». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
- ↑ 2,0 2,1 Arqué, Virginia «Un pagès belga "envaeix" França i canvia la frontera del 1820 només movent una pedra». 324.cat, 06-05-2021 [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ À Quiévrain, la gare frontière -Les cahiers de l'urbanisme - n° 40-41 - Septembre 2002 p. 144,145 consultables sur google book « Quiévrain devint donc un lieu de passage fréquenté pour les relations franco-belges, où tous les voyageurs devaient s'arrêter et se soumettre au contrôle de la douane. Cette fonction transparaît notamment dans divers témoignages relatifs à des personnalités du s. XIX telles Victor Hugo, Verlaine ou Rimbaud. De là vient l'expression "outre-Quiévrain", encore couramment utilisée pour qualifier le pays voisin. »
- ↑ «Poème de Baudelaire - La Civilisation belge « Le Belge est très civilisé;Il est voleur, il est rusé;/ Il est parfois syphilisé;/ Il est donc très civilisé./ Il ne déchire pas sa proie/ Avec ses ongles; met sa joie/ À montrer qu'il sait employer/ À table fourchette et cuiller;/ Il néglige de s'essuyer, / Mais porte paletots, culottes, / Chapeau, chemise même et bottes;/ Fait de dégoûtantes ribottes;/ Dégueule aussi bien que l'Anglais;/ Met sur le trottoir des engrais;/ Rit du Ciel et croit au progrès/ Tout comme un journaliste d'Outre-/ Quiévrain; - de plus, il peut foutre/ Debout comme un singe avisé./ Il est donc très civilisé. »». Arxivat de l'original el 2013-06-28. [Consulta: 19 setembre 2018].
- ↑ «La Belgique rétablit des contrôles à la frontière française». Le Figaro. [Consulta: 24 febrer 2016].
- ↑ «"Jungle" de Calais : la Belgique rétablit des contrôles à la frontière française par crainte d'un afflux de migrants» (en francès). francetv info. [Consulta: 24 febrer 2016].
- ↑ «Inquiète de l'évacuation de la "jungle" de Calais, la Belgique va rétablir les contrôles à la frontière» (en francès). La Tribune. [Consulta: 24 febrer 2016].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Tractat dels Límits a Wikisource (francès)
- Grenspalen België - Duitsland Arxivat 2021-01-25 a Wayback Machine. (neerlandès)
 Fronteres de França | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Fronteres exclusivament terrestres | |||||
| Fronteres terrestres i marítimes |
| ||||
| Fronteres exclusivament marítimes | |||||
 Fronteres de Bèlgica | |
|---|---|
| Terrestres | |
| Marítimes: |
|
