Gastó I de Foix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anvers del segell de Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix
Revers del segell de Gastó I de Foix

Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315), comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), i Baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra. (1309-1315).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fou el fill i successor de Roger Bernat III de Foix i I de Bearn i la seva esposa Margarida de Bearn. En morir la germana de la seva mare, Guillema II de Montcada, sense fills, Gastó també fou nomenat baró de Castellví de Rosanes, de Montcada, Vic, Muntanyola, Vacarisses i cosenyor d'Andorra. Quan va finir la seva tia Constança de Montcada va rebre el títol de Vescomte de Marsan.

Relacions amb Mallorca[modifica | modifica el codi]

Inicialment es va enfrontar amb el seu oncle Jaume II de Mallorca pels límits entre el regne de Mallorca i el comtat de Foix. El mallorquí li reclamava l'homenatge feudal pel país de Donnezan, prop del Capcir, on estaven situats els castells de Querigut i So, sobre els quals havien adquirit drets els comtes de Foix el segle anterior per donació del rei de Catalunya-Aragó. Gastó I, aprofitant les dificultats del rei Jaume, va prendre posicions a Formiguera, Puigbalador i Creu, al Capcir, i Évol, Estavar i Carol a la Cerdanya, totes elles subinfeudades a la família So, i que estaven en poder de Guillem de So, titulat vescomte d'Évol. La guerra es va evitar per un arbitratge del vescomte de Narbona, per part de Foix, i de Pere de Fenollet, representant del rei mallorquí, deixant el Donasà al comte de Foix però reconeixent que el tenia en feu del rei. Així mateix es va fixar la frontera entre Donasà i Capcir d'Anglars a Canalera, el coll de la Marrana, Bellfumats, Coll d'Ares, i la línia de partició d'aigües, el 15 de juliol de 1304.

El mateix any va participar amb el rei de França a la companya de Flandès, que es va acabar amb el tractat d'Athis-sur-Orge el 23 de juny de 1305. Es va enfrontar amb els comtes d'Armanyac i de Comenge que li disputaven el Bearn. Els foixencs van assolar Armanyac i el Papa Climent V va amenaçar-lo amb l'excomunió, però Gastó I no va obeir el Summe Pontífex i fou excomunicat. Felip IV de França va fer de mitjancer però el seu arbitratge no va satisfer a Gastó que el va rebutjar. El 1308 va entrar en guerra contra Mallorca i el rei de França va haver d'aturar el conflicte. Amb l'acumulació de greuges entre el rei i el comte (taxes a Foix, arbitratge de Bearn i conflicte de Mallorca) el rei francès va ordenar el seu encarcerament el 1309, que fou breu.

Relacions amb la seva mare i l'Urgell[modifica | modifica el codi]

Amb la seva mare Margarida de Bearn es va enfrontar per la suposada mala gestió del govern durant la seva minoria, però el 21 de setembre de 1312 van fer les paus.

El 1314 va morir el comte Ermengol X d'Urgell i en va reclamar la successió però el seu títol va ser considerat fals pel rei català, que n'era l'hereu legal del difunt comte urgellenc, i no va poder fer-lo valer.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà a Senlis el 1301 amb Joana d'Artois, rebesnéta de Lluís VIII de França. D'aquesta unió tingueren:


El 1315 va viatjar al Flandes i poc després moria a l'abadia de Maubuisson, prop de Pontoise i de París, el 13 d'octubre del mateix any. Fou enterrat a l'abadia de Bolbona.



Precedit per:
Roger Bernat III
Comte de Foix
Vescomte de Bearn

13021315
Succeït per:
Gastó II
Precedit per:
Constança de Montcada
Vescomte de Marsan
13101315


Precedit per:
Guillema II
Vescomte de Castellbò
Baró de Castellví de Rosanes

13091315
Succeït per:
Roger Bernat I



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastó I de Foix Modifica l'enllaç a Wikidata