Gorky's Zygotic Mynci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGorky's Zygotic Mynci
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomGorkys
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991, Caerfyrddin, Gal·les Gal·les
Activitat
Activitat15 (de 1991 a 2006)
Membres anteriorsEuros Childs (veu, teclats i guitarra)
John Lawrence (guitarra elèctrica)
Richard James (guitarra, veus i baix)
Steffan Cravos (violí)
Sion Lane (teclats)
Osian Evans (bateria)
Megan Childs (violí)
Euros Rowlands (bateria)
Rhodri Puw (baix elèctric)
Peter Richardson (bateria)
Segell discogràficAnkst
Fontana
Mercury
Mantra
Sanctuary
Artistes relacionatsEuros Childs
John Lawrence
Super Furry Animals
Gènerefolk, pop, rock
Influències
Format per

Lloc webwww.gorkys.com
Last fm: Gorky's+Zygotic+Mynci Musicbrainz: 4015f3f8-2711-41de-b80b-4fee07373b12 Songkick: 222868 Discogs: 80397 Allmusic: mn0000669285 Modifica el valor a Wikidata

Gorky's Zygotic Mynci era un grup de rock gal·lés fundat a Caerfyrddin en 1991 i dissolt el 2006;[1] els Gorkys (nom associat sovint amb Maksim Gorki, però sense cap relació ni significat aparent) cantaven tant en anglés com en la seua llengua materna: el gal·lés.[2]

Recentment, el títol d'una de les cançons més antigues del conjunt, If Fingers Were Xylophones («si els dits foren xilòfons», de 1995), ha sigut emprat indirectament per batejar el tercer disc de Mazoni.

Cronologia[modifica]

Els membres fundadors del grup van ser Euros Childs, John Lawrence i Richard James durant la seua època d'estudiants a Ysgol Bro Myrddin (Childs llavors tenia quinze anys): la primera maqueta, Allumette, la gravaren en casset en 1991 amb la participació de Sion Lane en els teclats i Steffan Cravos al violí; en acabant, ambdós deixarien el grup (Cravos fundaria Tystion, un grup de rap en gal·lés) i la segona gravació, Peiriant Pleser, la farien en 1992 amb l'ajuda del bateria Osian Evans. En entrar Megan Childs (la germana d'Euros) com a violinista, el grup fitxaria pel segell independent Ankst.

Així, el primer llançament oficial del grup va ser el disc Patio, una recopilació de diferents gravacions casolanes, en viu o en estudi, que seria ampliat en la versió en CD; en 1994 aparegué el seu primer disc d'estudi, Tatay, i a l'any següent Euros Rowlands substituïria Evans a la bateria en el segon disc, Bwyd Time: Alan Holmes va produir ambdós discs i en va dissenyar les portades coloristes. La primera etapa dels Gorkys presentava un compendi d'influències i d'estils que passava per la delicadesa de l'harmònium de Thema o Cartref en Tatay, l'aparent homenatge al Captain Beefheart en When You Hear the Captain Sing («quan sentes cantar el capità») o la psicodèlia d'Amsermaemaiyndod/cinema, amb una cançó en el canal dret i una altra diferent en l'esquerre.

D'ençà, el conjunt començà a ser promogut sovint pel mític locutor John Peel des de la BBC, un dels pocs espais on no era gens usual sentir música en gal·lès. Els Gorkys encara van traure uns quants discs senzills i mitjans durant la seua etapa en Ankst, caracteritzada per una espontaneïtat experimental inspirada per l'escena musical de Contuberi entre els anys 60 i 70: de fet, el disc Shooting at the Moon de Kevin Ayers apareix ressenyat com «el millor disc de la història» en els crèdits del Tatay, el qual també inclou una versió de l'O, caroline de Robert Wyatt; el Bwyd Time presenta una àmplia gamma d'instruments musicals com, per exemple, la celesta i el sitar acreditats en Iechyd Da. El disc Introducing Gorky's Zygotic Mynci del 1996 recopilava les millors peces per al mercat Americà.

El disc següent, Barafundle (editat per Fontana l'any 97), els el va produir Gorwel Owen, que havia treballat amb els Super Furry Animals: encara que conservava la instrumentació exagerada (en Diamond Jew, per exemple, la sanfònia té un paper protagonista) i el toc psicodèlic, el disc és molt més descansat que els anteriors i s'orienta més cap al folk. La direcció perfilada es va mantindre i refinar en tots els treballs posteriors, encara que no faltaven peces més marxoses com Poodle Rockin' en Spanish Dance Troupe o Mow the Lawn en Sleep/Holiday. L'any 2000, els Gorkys aparegueren en la pel·lícula Camgymeriad Gwych,[3] un documental sobre l'escena musical gal·lesa on tocaven O Caroline II junt amb John Cale:[4] l'ex membre gal·lés de la Velvet Underground ja havia proclamat Patio com el seu «disc preferit de tots els temps».

Spanish Dance Troupe, presentat a la Plaça de Bous de València en 1999 (junt amb Al Tall, Kepa Junkera i Sopa de Cabra),[5] va ser l'últim disc amb John Lawrence abans que deixara el grup, i Sleep/Holiday l'últim de Gorky's Zygotic Mynci: quan el conjunt va anunciar la dissolució en 26 de maig del 2006, Euros Childs i Richard James ja treballaven en les respectives carreres en solitari.[6]

Discografia[modifica]

Maquetes[modifica]

data títol comentaris
1991 Allumette inclou sengles versions de A Day in The Life i Heywood Lane
1992 Peiriant Pleser segona maqueta

Discs[modifica]

data títol segell comentaris
1992 Patio Ankst originàriament editat en vinil, en 1995 es va editar en CD amb extras
1994 Tatay Ankst primer disc completament d'estudi
1995 Bwyd Time Ankst número 150 en les llistes
1997 Barafundle Fontana número 46 en llistes
1998 Gorky 5 Mercury número 67
1999 Spanish Dance Troupe Mantra número 88
2000 The Blue Trees Mantra número 126
2001 How I Long to Feel That Summer in My Heart Mantra número 76
2003 Sleep/Holiday Sanctuary número 132
2003 20: Singles & EP's '94-'96 ? recopilatori dels èxits amb Ankst

Senzills[modifica]

Els Gorkys tenen el dubtós honor de ser l'únic grup amb huit senzills entre els setanta-cinc millors sense arribar a estar mai entre els quaranta millors, malgrat haver aplegat als llocs 41, 42 i 43; altres artistes com That Petrol Emotion o BK també han arribat a estar entre els setanta-cinc millors sense arribar mai al 40.

data títol segell comentaris
1996 Patio Song Fontana número 41
1997 Diamond Dew Fontana número 42
1997 Young Girls & Happy Endings/Dark Nights Fontana número 49
1998 Sweet Johnny Fontana número 60
1998 Let's Get Together (in Our Minds) Fontana número 43
1999 Spanish Dance Troupe Mantra número 47
2000 Poodle Rockin' Mantra número 52
2001 Stood on Gold Mantra número 65

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. (anglès) PitchForkMedia.com Gorky's Zygotic Mynci break up
  2. (anglès) StylusMagazine.com Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. fitxa biogràfica del grup
  3. (anglès) Internet Movie Database fitxa de Beautiful Mistake
  4. (anglès) Fear Is A Man's Best Friend participació de Cale en Beautiful Mistake
  5. UV.es Per l'Europa dels pobles lliures
  6. (català) iCat FM[Enllaç no actiu] La banda gal·lesa anuncia la seva dissolució després de quinze anys i nou discos