Grop Excursionista Saltadiç

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGrop Excursionista Saltadiç
Dades
Tipuscentre excursionista Modifica el valor a Wikidata
Indústriamuntanyisme Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticacatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1918, l'Hospitalet de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o aboliciógener 1939 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Esportmuntanyisme
acampada
escalada
senderisme
alpinisme Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deCasino del Centre (1918–1931)
Palestra (1931–1932)
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (1932–1936)
Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet (1936–1939) Modifica el valor a Wikidata

El Grop Excursionista Saltadiç fou una entitat excursionista de l'Hospitalet de Llobregat, que va ser fundada el 1918 i va desaparèixer el gener de 1939.[1]

Història[modifica]

Dins l'etapa expansiva i popular de l'excursionisme a Catalunya, aquest arribà a la ciutat de l'Hospitalet al primer terç del segle xx, quan un grup de joves de la ciutat de l'Hospitalet que estimava la muntanya i sentia un gran respecte per la natura, s'associaren i crearen l'any 1918 la primera entitat excursionista a la ciutat, el Saltadiç.[2] I tal com ocorregué amb la majoria d'entitats excursionistes de l'època, el Saltadiç va tenir un marcat component catalanista, i divulgar mitjançant les excursions tant els valors patriòtics, com la geografia, l'arqueologia, la història i els valors culturals de Catalunya.[2] Alguns dels seus membres fundadors esdevindrien centrals en la història de l'excursionisme a l'Hospitalet, com Lluís Romaguera, Josep Navarro, Tomàs Alicart i Lluís Casas, entre d'altres.[3]

Com d'altres entitats excursionistes, el Saltadiç facilitava mitjans i serveis als seus socis per a efectuar les seves excursions i activitats a la natura,[4] com per exemple el servei de transport col·lectiu mitjançant autocars.[5] Aquestes activitats i excursions realitzades entre el 1918 i 1922 es practicaren tant a baixa i mitja muntanya (Conreria, Montserrat, Sant Miquel del Fai, Castell d'Eramprunyà, Sant Llorenç del Munt, entre d'altres), com a alta muntanya (Ulldeter, Alt Berguedà, entre d'altres). Un dels seus socis i participant d'aquestes activitats i excursions va ser el mestre i pedagog Miquel Romeu i Mumany.[2]

El Saltadiç va superar l'etapa de més duresa i repressió de les llibertats polítiques i nacionals del cop d'estat del general Primo de Rivera (1923-1925). En aquella època l'entitat ja gaudia d'una secció infantil, un arxiu de fotografia i arqueologia i una biblioteca especialitzada en llibres de temàtica muntanyenca, però també de llibres d'història, biografies i cultura naturista.[1]

El juny del 1927, el Saltadiç publicà el primer número del seu butlletí informatiu que es publicà mensualment fins al 1933.[5]

Els inicis de la Guerra Civil provocà que les entitats excursionistes es paralitzessin per donar pas a les prioritats més pròpies de la contesa bèl·lica. Una bona part dels seus socis més actius i el jovent que les integraren marxaren als diferents fronts de combat. Aquest va ser el cas dels membres del Saltadiç, alguns dels quals van ser mobilitzats per prestar serveis a la rereguarda.[2]

La postguerra significà una gran recessió en l'excursionisme català.[cal citació] El totalitarisme i la repressió de la nova dictadura franquista va fer desaparèixer el 90% de totes les associacions creades al llarg de les dècades precedents.[6] Una d'aquesta va ser el Grop Excursionista Saltadiç, que el gener de 1939 es va veure obligada a tancar portes al no poder seguir defensant els seus ideals i al haver d'exiliar-se molts dels seus socis.[2]

Anys més tard, antics socis del Saltadiç tornaren a reorganitzar l'excursionisme de l'Hospitalet,[1] associant-se de nou per crear el 1952 amb el nom Hospitalet de Llobregat-Centre la delegació local de la UEC, que finalment passaria a denominar-se Club Muntanyenc l'Hospitalet.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ramon i Morros, Jaume. «Breu Història de l’excursionisme organitzat a l’Hospitalet de Llobregat» (pdf). Quaderns d'Estudi. Nº 6. Cenrtre d'Estudis de L'Hospitalet, octubre 1988. [Consulta: 22 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ribas i Vinyals, Josep. De la UEC al Club Muntanyenc: 50 anys d'excursionisme a l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2002, p. 22-25 (Col·lecció Recerques). ISBN 84-922206-2-7 [Consulta: 22 agost 2022]. 
  3. MASCARELL i LLOSA, Mireia. L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Editorial Afados SL, octubre 2003, p. 458-463. ISBN 84-95550-29-6 [Consulta: 22 agost 2022]. 
  4. «excursionisme». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 agost 2022].
  5. 5,0 5,1 «Butlletí del G.E. Saltadiç» (AMHL_907_0054_19270601.pdf). Portal d'imatges. Arxiu Municipal de L'Hospitalet. [Consulta: 19 setembre 2022].
  6. Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1147. ISBN 84-297-3521-6. 
  7. Boter de Palau, Ramon. Unió excursionista de Catalunya, 75 anys de l'excursionisme català, 2007, p. 296. ISBN 978-8485678419 [Consulta: 25 agost 2022].