Harry Houdini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ehrich Weiss (Harry Houdini)
Naixement Bess Houdini
24 de març de 1874
Budapest, Hongria Hongria
Defunció 31 d'octubre de 1926 (als 52 anys)
Detroit, Michigan, EUAEUA
Ocupació il·lusionista, doble, actor, historiador, pilot i investigador de fenòmens paranormals

Harry Houdini (24 de març de 187431 d'octubre de 1926), nascut Erik Weisz (nom que fou canviat a Ehrich Weiss en immigrar als Estats Units) fou un mag nord-americà d'origen hongarès.

Naixement i nom[modifica | modifica el codi]

Houdini nasqué a Budapest, Hongria. Una còpia del seu certificat de naixement es trobà i publicà a The Houdini Birth Research Committee’s Report (1972). El cognom de la seva família, Weiß, és alemany, i en català significa "blanc". Tanmateix, Houdini deia a les seves entrevistes que havia nascut a Appleton (Wisconsin), el 6 d'abril de 1874.

El pare de Houdini fou Mayer Samuel Weiss (1829-1892), un rabí; la seva mare fou Cecilia Steiner (1841-1913). Ehrich tingué sis germans: Herman M. (1885); Nathan J. Weiss (1870-1927); Gottfried William Weiss (1872-1925); Theodore Weiss (Dash) (1876-1945); Leopold D. Weiss (1879-1962); i Gladys Carrie Weiss (1882-?).

Immigrà amb la seva família als Estats Units el 3 de juliol de 1878, a l'edat de quatre anys, al SS Fresia amb la seva mare (qui estava llavors embarassada) i els seus quatre germans. El nom de Houdini s'anotà com Ehrich Weiss. Els seus amics li deien "Ehrie" o "Harry".

Al principi, visqueren a Appleton (Wisconsin), on el seu pare hi treballà com a rabí dins d'una congregació jueva reformista. El 1880, la família estava vivint a Appleton Street. El 6 de juny de 1882, el Rabí Weiss es convertí en ciutadà americà. Visqueren a un hostal a East 79th Street. Rabí Weiss més tard s'uniria a la resta de la seva familia un cop que trobà una casa més estable. De nen, Ehrich prengué diversos treballs. Féu el seu primer debut públic amb sis anys com a artista del trapezi, i es va anomenar a ell mateix Ehrich, the prince of the air (Ehrich, el príncep de l'aire). Weiss es convertí en mag professional i començà a dir-se "Harry Houdini", per la gran influència del mag francès Jean Eugène Robert-Houdin. El seu amic Jack Hayman li digué que en francès, afegint una "i" significaria "com Houdin". Posteriorment, Houdini diria que el seu primer nom, Harry, l'havia près com un homenatge a Harry Kellar, el qual Houdini admirava. No obstant això, és més plausible que "Harry" derivés del seu sobrenom.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Inicialment, la carrera de màgia de Houdini tingué poc èxit. Actuà a museus i actes secundaris, i fins i tot doblegà a "the Wild Man" al circ. Houdini, al principi, se centrà en trucs tradicionals de cartes. Arribà a ésser el "King of Cards". Però aviat començà a experimentar amb actes d'escapisme. El 1893, mentre actuava amb el seu germà "Dash" a Coney Island com a "The Brothers Houdini", Harry conegué i es casà amb la seva companya d'actuacions Wilhelmina Beatrice (Bess) Rahner. Na Bess reemplaçaria en Dash en les actuacions. Tota la resta de la seva vida, Bess va treballar com a assistent de Houdini.

"My Two Sweethearts". La muller de Houdini i la seva mare. ca. 1907.

El gran èxit de Houdini arribà el 1899 quan conegué el mànager Martin Beck. Impressionat amb les actuacions de Houdini, Beck li aconsellà que es concentrés en l'escapisme. Beck li aconseguí participar en el circuit Orpheum de vodevil. En pocs mesos se situà en els primers llocs a les cases de vodevil del país. En 1900, Beck proposà que Houdini fes una gira per Europa.

Houdini fou una sensació a Europa, on hi fou àmpliament conegut com a "The Handcuff King" (Rei de les manilles). Viatjà per Anglaterra, Escòcia, els Països Baixos, Alemanya, França i Rússia. En cada ciutat, Houdini reptava la policia local per a mantenir-lo dintre d'una cel·la. A Russia, Houdini s'escapà d'un vagó de transport de presoners siberià. A Colònia demandà un oficial de policia, Werner Graff, per haver dit que Houdini havia aconseguit escapar-se mitjançant suborns. Houdini guanyà el cas quan obrí la caixa forta del jutge (això no obstant, Houdini declararia més tard que el jutge havia oblidat tancar la caixa). Amb la seva riquesa i el seu èxit, Houdini adquirí un vestit que havia estat fet, suposadament, per a la Reina Victoria. Celebrà llavors una gran recepció on hi presentà a la seva mare amb el vestit a tots els seus familiars. Houdini digué que havia estat el dia més feliç de la seva vida. El 1904 Houdini tornà als Estats Units i comprà una casa per 25.000$. La casa encara existeix.

Anunci promocionant un repte.

Des de 1907 i al llarg de 1910, Houdini actuà amb gran èxit als Estats Units. Sortiria de cel·les, manilles, cadenes, sogues i camises de força, sovint mentre penjava d'una soga davant d'un públic de carrer. Degut als imitadors i a una audiència reptadora, el 25 de gener de 1908, Houdini deixà l'acte de les manilles i començà a escapar d'un bidó tancat ple d'aigua. La possibilitat que es produís un error i la seva mort entusiasmava el públic. Houdini també expandí el seu repte d'escapisme –al qual convidava el pùblic a cercar qualsevol cosa que el mantingués– per incloure caixes de claus, calderes amb rebladures, llençols mullats i fins i tot l'estómac d'una balena. Hi hagué un moment en què uns fabricants de cervesa el reptaren a escapar-se d'un bidó ple de cervesa. Molts d'aquests reptes foren organitzats per comerciants locals en el que probablement és un dels primers usos de màrqueting massiu. En comptes de promoure la idea que l'ajudaven esperits, com feien els Davenport Brothers i d'altres, la publicitat de Houdini el mostrava fent l'escapisme a través de la desmaterialització, encara que Houdini mai deia que tingués poders sobrenaturals.

En 1912, Houdini introduí la que potser és la més famosa de les seves actuacions, la Càmera de Tortura Xinesa, en la qual estava suspès de cap per avall en una cabina tancada, de ferro i vidre, plena d'aigua. L'acte requeria que Houdini aguantés la respiració més de tres minuts. Houdini el portà a terme durant la resta de la seva carrera.

Houdini explicà alguns dels seus trucs en llibres escrits per a la germanor de màgia al llarg de la seva carrera. A Handcuff Secrets (1909), revelà quants panys i manilles podrien obrir-se aplicant la força. Altres vegades duia ocultes claus que regurgitava quan volia. Quan es lligava en sogues o camises de força, eixamplava els muscles i el pit, movent els seus braços i desllorigant-se els muscles. Desprendre's de les camises de força ho féu en un començament darrere d'unes cortines, amb ell sortint lliure al final. No obstant això, el germà de Houdini, que era també un artista de l'escapisme, descobrí que l'audièndia s'impressionava i s'entretenia més quan no hi havia cortines, de forma que podien veure com lluitava per escapar-se.

La major part de la seva carrera, Houdini actuà al vodevil. Molts anys fou l'artista millor pagat del vodevil americà. Un dels seus més notables actes espectacles fou portat a terme al New York’s Hippodrome Theater quan féu desaparèixer un elefant adult de l'escenari. El 1923, Houdini es convertí en president de Martinka&Co., la companyia de màgia més antiga d'Amèrica. El negoci encara es troba operatiu avui dia. Fou també el president de la Society of American Magicians (S.A.M) des de 1917 fins a la seva mort el 1926. Els seus darrers anys creà el seu propi show, "3 Shows in One: Magic, Escapes, and Fraud Mediums Exponed".

Escapades notables[modifica | modifica el codi]

L'escapada del Mirror[modifica | modifica el codi]

En 1909, el periòdic London Daily Mirror reptà Houdini a escapar-se d'unes manilles especials que suposadament el seu creador, Nathaniel Hart un serraller de Birmingham, havia tardat cinc anys a construir. Houdini aceptà el repte el 20 de març durant una actuació al London Hippodrome theater. 4000 persones i més de 100 periodistes hi anirien a veure l'esveniment. L'intent d'escapada durà més d'una hora, durant el qual Houdini sortí del seu "ghost house" (mètode d'escapada) diverses vegades. En una ocasió, preguntà si podien treure-li les manilles per a llevar-se l'abric. El representant del Mirror, Basse Parker, s'hi negà, adduint que Houdini podria tenir avantatge si veia com s'obrien les manilles. Houdini tragué una navalla la qual emprà per tallar el seu abric i treure-se'l. Al cap d'uns 56 minuts, la dona de Houdini aparegué a l'escenari i li va fer un petó. Es creu que a la seva boca hi duia la clau per a obrir les manilles. Houdini aleshores tornà darrere la cortina. Després d'una hora i sis minuts, Houdini aparegué lliure. Desfilà damunt d'un públic que l'aclamava fins al punt que acabà plorant. Houdini diria d'aquella escapada que havia estat la més complicada de tota la seva carrera.

Després de la mort de Houdini, el seu amic, Will Goldstone, publicà al seu llibre, Sensacional Tales of Mystery Men, que Houdini havia estat vençut aquell dia, li havia demanat ajuda a la seva muller. Goldstone arriba a dir que Bess havia suplicat al representant del Mirror que li donés la clau i que aquest la hi havia donat dins d'un got d'aigua.

Biògrafs moderns han trobat proves que demostren que tot el repte del Mirror havia estat preparat per Houdini i el diari.

El bidó de llet[modifica | modifica el codi]

En 1908, Houdini introduí la seva invenció original, l'escapada del bidó de llet. A tal efecte, Houdini seria emmanillat i introduït dintre d'un gran bidó de llet ple d'aigua i faria la seva escapada darrere d'una cortina. Com a part del efecte, Houdini convidaria a uns quants membres del públic perquè aguantessin la seva respiració juntament amb ell mentre que era dins del bidó. Anunciat amb una dramàtica publicitat que proclamava "Un error comporta la mort per ofegament", l'escapada fou tot un èxit. Houdini només féu el bidó de llet com a part regular del seu acte durant quatre anys, però romangué com un dels efectes més associats a l'artista de l'escapisme. El germà de Houdini, Theodore Hardeen, continuà portant a terme el bidó de llet fins als anys 1940.

La Cambra de Tortura Xinesa[modifica | modifica el codi]

Degut al gran nombre d'imitadors de l'escapada del bidó de llet, en 1911 Houdini substituí el bidó de llet per la seva escapada més famosa: la Cambra de Tortura Xinesa. En aquesta escapada, els peus de Houdini estaven atrapats, i era penjat de cap per avall dins d'un tanc ple d'aigua. La cel·la de metall tenia un vidre frontal, a través del qual el públic podia veure perfectament Houdini. Una cortina ocultava la seva escapada. En les primeres versions una gàbia metàl·lica era introduïda a la cel·la, i Houdini era a dins.

La cel·la original es construí a Anglaterra, on Houdini hi actuà per primer cop davant un públic d'una persona com a part d'un acte al que denominà "Houdini cap per avall". Això fou un efecte de copyright. Houdini continuaria realitzant l'escapada fins a la seva mort el 1926. Malgrat que hi ha dues pel·lícules en les quals Houdini mor a la cel·la de tortura, l'escapada no va tenir res a veure amb la seva defunció.

Escapada penjat amb camisa de força[modifica | modifica el codi]

Una de les actuacions més populars de Houdini era aquella en què es trobava suspès en l'aire, lligat pels turmells, vestit amb una camisa de força. Houdini se n'escapava a la vista de tothom.

Pioner aviador[modifica | modifica el codi]

En 1909 quedà entusiasmat amb l'aviació. El mateix any, adquirí un biplà francès per 5000$ i contractà un mecànic a temps complet, Antonio Brassac. Houdini pintà el seu nom als costats de l'avió. Després de tenir un contratemps, Houdini féu el seu primer i reeixit vol el 16 de novembre a Hamburg, Alemanya.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harry Houdini Modifica l'enllaç a Wikidata