Home fort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un home fort és un líder polític que governa per la força un règim autoritari. El terme s'utilitza sovint de manera intercanviable amb "dictador", però es diferencia d'un "senyor de la guerra".

Un home fort no és necessàriament sempre un cap d'Estat oficial o cap de govern; de vegades els periodistes usen el terme per descriure una figura militar o política que exerceix més influència sobre el govern de la que permet una Constitució. El general Manuel Noriega, per exemple, va ser sovint anomenat l'"home fort de Panamà" per l'enorme quantitat de poder polític que exercia sobre Panamà, tot i que ell no era el president formal de l'Estat.

De la mateixa manera, no totes les anàlisis sobre un "lideratge fort"[1] (o tota promesa de proporcionar tal lideratge[2]) albiren el govern per un home fort.

Figures polítiques citades com a "homes forts"[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Per exemple: Sinclair, Barbara «The Emergence of Strong Leadership in the 1980s House of Representatives». The Journal of Politics, 54, 03, 1992, pàg. 657-684. DOI: 10.2307/2132306 [Consulta: 27 octubre 2013]. «Una explicació per al sorgiment d'un lideratge fort s'ofereix i es prova. Sostinc que, durant el període en estudi, els costos i beneficis per als membres del partit majoritari d'un fort lideratge van canviar significativament.»
  2. ↑ Vegeu per exemple: Pakistan Times UK Bureau «David Cameron takes the reins in UK; Vows strong leadership». Pakistan Times. Pakistan Times UK Bureau [Islamabad] [Consulta: 27 octubre 2013]. «El primer ministre, David Cameron, ha dit que la coalició conservadora-liberal demòcrata s'unirà per donar a Gran Bretanya un lideratge fort i estable a llarg termini. [...] "I serà una administració unida darrere d'un propòsit fonamental i que és donar al nostre país el lideratge fort i estable i decidit que necessitem per al llarg termini. "[...] El nou primer ministre David Cameron va donar a conèixer més detalls de la seva coalició històrica dimecres, prometent un govern "fort" després d'acabar amb 13 anys de govern dels laboristes. [...] El nou secretari de Relacions Exteriors, William Hague, ha insistit que l'acord de coalició [...] resistiria la prova del temps. [...] 'Serà un govern fort ", va dir Hague.» «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 7 juny 2014].
  3. ↑ Board, Editorial «Prime Minister Erdogan's strongman tactics in Turkey». Washington Post, 03-06-2013 [Consulta: 22 juny 2013]. Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 7 juny 2014].
  4. ↑ «Recep Tayyip Erdogan: Turkish strongman under corruption cloud». Deccan Chronicle. [Consulta: 25 maig 2014].
  5. ↑ «Robert Fisk: Has Recep Tayyip Erdogan gone from model Middle East 'strongman' to tin-pot dictator?». Ammon News. [Consulta: 25 maig 2014].
  6. ↑ «wadanka - The bad boy of the Horn of Africa: How Eritrea’s strongman uses Kenya as a terror finance hub». Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 7 juny 2014].
  7. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20120823205639/http://www.freedomhouse.org/article/freedom-house-condemns-sudanese-government%E2%80%99s-killing-12-during-protests
  8. ↑ «Suriname: The Dictator Who Came In From The Cold». Time, 12-08-2010 [Consulta: 6 maig 2013]. Arxivat 2013-08-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-17. [Consulta: 7 juny 2014].
  9. ↑ McKinley Jr, James C. «Despite Strongman's Vow, Burundi Strife Grows». New York Times, 19-09-1996 [Consulta: 23 juny 2013].
  10. ↑ «Castro: Clinton-Obama ticket 'invincible'». CNN, 28-08-2007 [Consulta: 20 abril 2012].
  11. ↑ Delacour, Justin. «The Op-Ed Assassination of Hugo Chávez». Fair.org. [Consulta: 20 abril 2012].
  12. ↑ «Hugo Chavez to make himself president for life». Telegraph [Londres] [Consulta: 20 abril 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-15. [Consulta: 16 juliol 2021].
  13. ↑ «Tirano Correa». ElColombiano.com. [Consulta: 23 gener 2014].
  14. ↑ 14,0 14,1 Xiang, Lanxin (20 d'abril de 2012). "Bo Xilai probe shows up China's outdated system of government". South China Morning Post
  15. ↑ Joy Hakim. War, Peace, and All That Jazz. Oxford University Press, 2002, p. 114. ISBN 978-0-19-515335-4. 
  16. ↑ «The Wall Street Journal Online – Featured Article». Opinionjournal.com. [Consulta: 20 abril 2012].
  17. ↑ Parfitt, Tom «Chechen leader Ramzan Kadyrov welcomes Gerard Depardieu and Elizabeth Hurley to Grozny». The Telegraph [Londres], 21-05-2013 [Consulta: 22 juny 2013].
  18. ↑ «World | Africa | Profile: Rwanda's strongman». BBC News, 25-01-2007 [Consulta: 20 abril 2012].
  19. ↑ «Is North Korean dictator Kim Jong Il ready to trade away his growing nuclear arsenal, or is he just playing for time? – US News and World Report». Usnews.com. [Consulta: 20 abril 2012].
  20. ↑ Ferdinand Marcos
  21. ↑ ; Simmons, Ann M. «Ex-Dictator Mobutu Dies In Exile -- Brutal Strongman Became Rich As Zaire Descended Into Poverty». Seattle Times, 08-09-1997 [Consulta: 24 juny 2013].
  22. ↑ «Malaysia crisis | Profile: Malaysia's strongman Mahathir». BBC News, 10-11-1999 [Consulta: 20 abril 2012].
  23. ↑ Phombeah, Gray «Moi's legacy to Kenya». BBC News, 05-08-2002 [Consulta: 20 abril 2012].
  24. ↑ Hardy, Roger «Middle East after Hosni Mubarak: impact of a revolution». BBC, 11-02-2011 [Consulta: 20 abril 2012].
  25. ↑ Graham K. Brown; Arnim Langer Elgar Handbook of Civil War and Fragile States. Edward Elgar Publishing, 2013, p. 387. ISBN 978-1-84844-842-1. [Enllaç no actiu]
  26. ↑ William Mervin Gumede. Thabo Mbeki and the Battle for the Soul of the ANC. Zebra, 2007, p. 174. ISBN 978-1-77007-099-8. [Enllaç no actiu]
  27. ↑ Claus Telp. The Evolution Of Operational Art, 1740-1813: From Frederick The Great To Napoleon. Frank Cass, 2005, p. 68. ISBN 978-0-7146-5722-6. 
  28. ↑ «Manuel Noriega Biography». Notablebiographies.com. [Consulta: 20 abril 2012].
  29. ↑ Sang-Hun, Choe «Ex-Dictator’s Daughter Nominated for South Korean Presidency». New York Times, 20-08-2012 [Consulta: 8 desembre 2012].
  30. ↑ «Chung Il Kwon; Ex-South Korea Leader». Los Angeles Times, 20-01-1994 [Consulta: 8 desembre 2012].
  31. ↑ «People's Daily Online – Pinochet, long-time strongman in Chile, dies at 91». People's Daily. [Consulta: 20 abril 2012].
  32. ↑ «Taiwan tosses Chiang Kai-shek statues to shed authoritarian past». Christian Science Monitor. [Consulta: 16 desembre 2012].
  33. ↑ Hiatt, Fred «Myth of the Strongman». The Washington Post, 24-12-2007 [Consulta: 20 abril 2012].
  34. ↑ Angus Roxburgh. The Strongman: Vladimir Putin and the Struggle for Russia. I.B.Tauris, 2012. ISBN 978-1-78076-016-2. 
  35. ↑ Monday, 30 de juny de 1952 «Strongman Syngman». TIME, 30-06-1952 [Consulta: 20 abril 2012]. Arxivat 2013-07-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-07-21. [Consulta: 7 juny 2014].
  36. ↑ «As Zimbabwe Goes...». The Nation, 08-04-2002. [Consulta: 22 juny 2013].
  37. ↑ «ASIA-PACIFIC | Cambodia strongman gives election pledge». BBC News, 29-04-1998 [Consulta: 20 abril 2012].
  38. ↑ Monday, 2 d'abril de 1956 «The Quick & the Dead». TIME, 02-04-1956 [Consulta: 20 abril 2012]. Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-08. [Consulta: 7 juny 2014].
  39. ↑ Jelacic, Nerma «Croat Strongman Nears Death». The Guardian [Londres], 14-11-1999 [Consulta: 6 maig 2013].
  40. ↑ «DOMINICAN REPUBLIC: Strongman's Whimsy». TIME Magazine, de gener 19, 1953.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Home_fort&oldid=32516965»