Llenega rosàcia
Hygrophorus roseodiscoideus  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Hygrophoraceae |
| Gènere | Hygrophorus |
| Espècie | Hygrophorus roseodiscoideus Bon & Chevassut 1985[1] |
La llenega rosàcia[2] (Hygrophorus roseodiscoideus) és un bolet comestible, tot i que de menys qualitat que altres llenegues.[3]
Descripció[modifica]
El barret té un diàmetre de 4 a 10 cm i és més aviat carnós; de bon principi, és convex, i, en madurar, es va aplanant, fins a formar-se un umbó al centre. La superfície és nua (glabra), sense ornamentacions, lleugerament coberta per una capa viscosa. La coloració del barret va del bru vermellós al bru castanya, a la seua part central, i és groc crema amb reflexos rosats vers el marge. Les làmines, de color blanc amb tonalitats rosades en envellir, són arquejades, gruixudes i espaiades, i s'estenen una mica per la cama. La cama és cilíndrica, de 5 a 8 cm de llarg per 1 a 1,5 cm d'ample, de color blanc i amb un anell viscós molt efímer, sovint difícil de detectar, que en assecar-se deixa taques groguenques a la base. La carn és de color blanquinós o una mica rosat, tal com en la resta de l'espècie. Tant l'olor que desprèn com el sabor de la seua carn són agradables i suaus. Les espores són el·lipsoïdals, hialines, llises i mesuren 9-10,5 x 5,5-6,5 µm. Els basidis són tetraspòrics, i no presenta cistidis.[3]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un bolet micorrízic que creix formant simbiosis, sota alzines i roures entre 300 i 1.000 m d'altitud. Apareix sobre sòls bàsics a la tardor o a principi de l'hivern (entre el setembre i el gener) i és considerat relativament freqüent.[3] Es troba a Europa: França,[4][5] Itàlia,[6] Andalusia,[7] Navarra,[8][9] el País Valencià (el Parc Natural del Desert de les Palmes a la Plana Alta),[10] Catalunya (la serra del Mont[11] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró)[12] i l'illa de Mallorca (la serra de Tramuntana).[13][14]
Observacions[modifica]
Hi ha poques espècies properes que se li assemblin i que siguin no comestibles o verinoses.[3] Tot i que és comestible, per cuinar-lo és millor rebutjar la capa viscosa del capell i del peu.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Institut d'Estudis Catalans (català)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 145.
- ↑ Muséum national d'Histoire naturelle (francès) i (anglès)
- ↑ Société Mycologique du Poitou Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (francès)
- ↑ Preliminary checklist of the macromycetes from Collestrada forest ecosystems in Perugia (Italy) (anglès)
- ↑ Setas de Andalucía (castellà)
- ↑ Guía de Setas y Hongos de Navarra (castellà)
- ↑ Observaciones de hongos de Navarra (castellà)
- ↑ Torrejón, M., 2002. Contribución al estudio de la flora micológica del Desert de les Palmes (Castelló). Revista Catalana de Micologia, vol. 24: 5-16. [1]
- ↑ Empordà -Natura[Enllaç no actiu] (català)
- ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
- ↑ 13,0 13,1 Bolets de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears (català)
- ↑ Constantino, C. & Siquier, J. Ll., 1990. Petita guia dels bolets de les Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca. Govern Balear. Palma.
Bibliografia[modifica]
- Bon, M., 1987. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega S. A. Barcelona.
- Courtecuisse, R.; Deum, B., 2005. Guía de Hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de Africa. Ed. Omega. Barcelona.
- Lange, J. E.; Lange, D. M. & Llimona, X., 1976. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona.
- Pascual, R., 2003. Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Enllaços externs[modifica]
- Asociación Micológica Fungipedia (castellà)
- Flickr
- PESI (anglès)