Hyphantria cunea
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Arctiidae |
| Tribu | Arctiini |
| Gènere | Hyphantria |
| Espècie | Hyphantria cunea (Drury, 1773) |
Hyphantria cunea és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae.
És coneguda principalment en el seu estat de larva, ja que fa nius característics en les branques d'una àmplia varietat d'arbres de fusta dura a finals d'estiu i la tardor. És principalment una plaga estètica, ja que no es creu que danyi arbres sans. És ben coneguda pels serveis comercials d'arbres i arboricultors.
Distribució[modifica]
Hyphantria cunea és nativa d'Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Mèxic, i és una de les poques plagues d'insectes introduïts des d'Amèrica del Nord cap a altres continents. Introduït a l'antiga Iugoslàvia en la dècada de 1940,[1] ara s'ha estès probablement per tot Europa des de França fins a la mar Càspia; també penetra a l'Àsia central: Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizstan i Kazakhstan. També es va introduir al Japó el 1945, on ha ajustat el seu nombre de generacions per any des de la seva arribada.[2] Es va estendre a la Xina, el sud de Mongòlia, Corea i el sud del krai de Primórie de Rússia, de manera que ara es considera holàrtica en la seva distribució.
Cicle de vida[modifica]
Una generació per any emergeix al nord de l'Amèrica del Nord, amb larves que apareixen des del final de l'estiu fins a principis de la tardor. Al sud de la latitud aproximada de 40°N hi ha dues o més generacions per any, amb nius que apareixen progressivament més aviat al sud.[3]
Ou[modifica]
La femella adulta pon els seus ous en el revés de les fulles en grups d'uns pocs centenars recoberts de pèls. Els ous es desclouen en una setmana.[4]
Larva[modifica]
Les erugues són molt variables en la coloració, que va des d'un color groc pàl·lid a color gris fosc, amb taques grogues i flocs de pèls llargs i curts.[3] Tenen dues franges de color crema al llarg dels costats. La longitud màxima és de 35 mm. Els nius augmenten progressivament i es concentren en les puntes de les branques. Les larves s'alimenten dins de les teles fins a l'estadi final. Les larves joves s'alimenten només en les superfícies superiors de les fulles. Més endavant, consumeixen les fulles senceres. L'etapa larval dura al voltant de quatre a sis setmanes.[4]
Pupa[modifica]
En l'estat de pupa passen l'hivern sota l'escorça o entre la fullaraca de la base dels arbres. La pupa és de color marró fosc i fa uns 10 mm de llarg. El capoll de color marró és de fina seda amb trossos de detritus entreteixits.
Adult[modifica]
L'adult és majoritàriament blanc al nord, però al sud pot estar marcat amb taques negres o marrons en les ales anteriors.[5][4] És bastant 'pelut', i les potes davanteres tenen taques grogues o de color taronja brillant. Les ales inferiors estan menys marcades que les ales anteriors, i l'abdomen sovint té un grapat de pèls de color marró. L'envergadura alar fa 35-42 mm.
Plantes nutrícies[modifica]
Les larves s'alimenten de gairebé qualsevol tipus d'arbre de fulla caduca, del que masteguen les fulles; les branques o l'arbre sencer poden arribar a ser defoliats. A nivell mundial, s'han registrat 636 espècies,[6] i es considera que estan entre els insectes més polífags. A l'est dels EUA el pacaner, la noguera, l'om americà, els arbres fruiters i alguns aurons són els arbres preferits; en algunes zones el caquier i el liquidàmbar són també fàcilment atacats. A l'oest el vern, el salze, l'àlber i els arbres fruites són els arbres escollits.[5]
Galeria[modifica]
-
Il·lustració de l'eruga (1917) -
Larves en el seu niu
-
Larva en el darrer estadi -
Niu -
Danys en Acer negundo -
Mascle -
Femella -
Hyphantria cunea
Referències[modifica]
- ↑ Lopez-Vaamonde, C.; Agassiz, D.; Augustin, S.; De Prins, J.; De Prins, W.; Gomboc, S.; Ivinskis, P.; Karsholt, O.; Koutroumpas, A.; Koutroumpa, F.; Laštůvka, Z. K.; Marabuto, E.; Olivella, E.; Przybylowicz, L.; Roques, A.; Ryrholm, N.; Sefrova, H.; Sima, P.; Sims, I.; Sinev, S.; Skulev, B.; Tomov, R.; Zilli, A.; Lees, D. (2010).
- ↑ Gomi, Takeda (1996).
- ↑ 3,0 3,1 Wagner, DL (2005).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hyche, LL.
- ↑ 5,0 5,1 Douce, GK.
- ↑ Warren, LO; Tadic M (1970). The fall webworm, Hyphantria cunea (Drury). Arkansas Agric. Exp.Sta. Bull.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyphantria cunea |
- Bugwood: Hyphantria cunea Arxivat 2013-06-13 a Wayback Machine. (en)
- Featured Creatures: Hyphantria cunea (en)