Ibn Muadh al-Jayyaní
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ar) أبو عبد الله محمد بن معاذ الجياني  c. 989 Jaén (Califat de Còrdova) |
| Mort | 1079 (>1079) (89/90 anys) Jaén (Califat de Còrdova) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, cadi |
| Influències en | |
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Muadh al-Jayyaní (àrab: أبو عبد الله محمد بن معاذ الجياني, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Muʿāḏ al-Jayyānī) va ser un matemàtic andalusí del segle xi. Conegut indistintament com a Ibn Muadh o al-Jayyaní, el seu nom va ser llatinitzat a l'edat mitjana com Abumadh, Abhomadii, Abumaad, Abenmohat i Abenmoat.
Vida[modifica]
No es coneix gran cosa de la seva vida, tant és així que existeixen confusions amb altres personatges coetanis homònims.[1] Potser va néixer a Jaén de família cordovesa, però algunes fonts diuen que va néixer a Còrdova.[2] Després de peregrinar a La Meca va restar cinc anys (entre 1012 i 1016 aproximadament) a El Caire, on probablement va ser deixeble d'Ibn al-Hàytham[3]. L'única data segura és que va fer observacions astronòmiques a Jaén l'any 1079[4] i que probablement també va ser cadi en aquesta mateixa ciutat.
Només es coneixen sis obres d'aquest autor (tres traduccions i tres obres originals), però han estat suficients perquè li donessin fama i passés a la història com a matemàtic i astrònom. Les seves aportacions principals són l'explicació de la raó matemàtica del difícil llibre cinquè dels Elements d'Euclides, la divulgació de la trigonometria esfèrica oriental a l'Occident europeu (sense que es conegui quines van ser les seves fonts),[5] desenvolupar l'algorisme de càlcul conegut com a mètode equatorial de límits fixos (atribuït normalment a Regiomontanus) i les taules astronòmiques de les quals es van servir els astrònoms d'Alfons el Savi. És un dels diversos matemàtics islàmics als quals s'atribueix el teorema del sinus.
Obres[modifica]
Manuscrits en àrab[modifica]
- Maqala fi-xarh an-nisba, Comentari al concepte de raó matemàtica. Només se'n conserva un manuscrit a la Biblioteca Nacional d'Argèlia. En aquesta obra es mostra fervent partidari d'Euclides i intenta aclarir tots els problemes que sorgeixen del llibre 5é dels Elements.[6]
- Rissala fi-matrah al-suaat, Compendi sobre la projecció dels raigs. També se'n conserva només un manuscrit a la Biblioteca Medicea Laurenziana. Sembla que aquesta obra va ser molt utilitzada pels col·laboradors d'Alfons X el Savi.[7]
- Kitab mayhulat qisi al-qura, (Llibre de les incògnites dels arcs de l'esfera). Se'n conserven dos manuscrits a les biblioteques Medicea Laurenziana i del monestir de l'Escorial, tot i que el primer és incomplet. Es tracta d'un tractat complet de trigonometria esfèrica, tractada de forma abstracta, sense referir-se a l'astronomia.[8] Aquest tractat podria haver estat una font pel De triangulis (1464) de Regiomontanus (Johann Müller).[9]
Traduccions[modifica]
- Tabulae Jahen, Taules de Jaén. Traduïda al llatí per Gerard de Cremona a finals del segle xii amb el títol de Liber Tabularum iahen cum regulis suis, impresa a Nuremberg el 1549 tot i que manquen les taules própiament dites i només hi ha els cànons.[10]
- Liber de Crepusculis, Llibre sobre el crepuscle matutí i vespertí. Es conserven una traducció al hebreu feta per Samuel de Marsella i una traducció al llati de Gerard de Cremona i de la qual es conserven diferents manuscrits.[11]
- Sobre l'eclipsi de sol. Traducció a l'hebreu de Samuel de Marsella. Manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de França i que sembla la última obra escrita per l'autor.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Martos Quesada i Escribano Ródenas, 2008, p. 126.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxii.
- ↑ Hairetdinova, 1986, p. 137.
- ↑ Calvo, 2007, p. 1075-1077.
- ↑ Samsó, 1980, p. 60-67.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxviii.
- ↑ Martos Quesada i Escribano Ródenas, 2008, p. 128-129.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxxi-xxxiv.
- ↑ Hairetdinova, 1986, p. 146.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxiv-xxvi.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxvi-xxvii.
- ↑ Martos Quesada i Escribano Ródenas, 2008, p. 127.
Bibliografia[modifica]
- Calvo, Emilia. «Ibn Muҁādh: AbūҁAbd Allāh Muḥammad ibn Muҁādh al-Jayyānī». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 1075-1077. ISBN 978-1-4419-9917-7.
- Calvo, J.; Casulleras. «Ibn Mu‘ad al-Yayyani». A: Lirola, J. (ed.). Biblioteca de al-Andalus. Volum 4 (en castellà). Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Arabes, 2006, p. 197-201. ISBN 8493402605.
- Hairetdinova, N.G. «On spherical trigonometry in the medieval near east and in Europe» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 13, Num. 2, 1986, pàg. 136-146. DOI: 10.1016/0315-0860(86)90026-1. ISSN: 0315-0860.
- Martos Quesada, Juan; Escribano Ródenas, María del Carmen «Vida y obra del matemático giennense del siglo XI Ibn Mu'Ad Al-Yayyani» (en castellà). Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, Num. 198, 2008, pàg. 117-138. ISSN: 0561-3590.
- Samsó, Julio «Notas sobre la trigonometría esférica de Ibn Mu'ad» (en castellà). Awraq: Estudios sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo, Vol. 3, 1980, pàg. 60-67. ISSN: 0214-834X.
- Villuendas, María Victoria «La Trigonometría europea en el siglo XI: estudio de la obra de Ibn Muad, el Kitab mayhulat» (en castellà). Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 19, 1979, pàg. 1-187. ISSN: 0213-9499.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ibn Muadh al-Jayyaní» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dold-Samplonius, Yvonne; Hermelink, Heinrich. «Al-Jayyān» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 setembre 2012].