Illa de Salamina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Salamina (desambiguació)».
Panoràmica de la capital de l'illa, davant de la badia del mateix nom.

Salamina (llatí Salamis, grec Σαλαμίς-ῖνος) moderna Kulúri i actualment altra vegada Salamina, és una illa entre la costa occidental d'Àtica i la costa oriental de Mègara que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

L'illa té 93 km² i 25.000 habitants.

El seu suposat nom antic fou Pitiüssa (Πιτυοῦσσα) pels pinars que hi creixien, i després Sciras (Σκιράς) i Cychreia (Κυχρεία) del nom de dos herois (Sciras fou un heroi local i Cycheos un heroi grec). El nom de Salamina li fou donat per la mare de Cychreos, filla d'Asop.

Segons la llegenda fou colonitzada per Telamó d'Egina, que en va esdevenir rei després de matar son germanastre Phocos. El seu fill Àiax el Gran va ser a la guerra de Troia amb 12 vaixells.

Al 620 aC encara era un estat independent quan la van disputar Mègara i Atenes, i finalment foren els de Mègara els que la van ocupar, però per una estratagema de Soló va passar a Atenes. La disputa es va sotmetre a l'arbitratge d'Esparta que va fallar en favor d'Atenes, en mans de la que va restar fins vers el 350 aC quan Macedònia la va declarar independent. La capital, Salamina, era a l'oest de l'illa, a la badia anomenada també de Salamina.

El setembre del 480 aC fou escenari de la famosa batalla naval de Salamina en què els grecs aliats van derrotar els perses contra pronòstic amb una original estratègia. Vegeu Batalla de Salamina.

El 318 aC va acollir voluntàriament una guarnició macedònia després d'haver patit un atac de Cassandre que no va poder ocupar la ciutat. Va seguir en mans de Macedònia fins al 232 aC quan va passar a Atenes, aliada d'Aratos el cap de la Lliga Aquea, que la van comprar a Macedònia junt amb Munychia i Sunium; els naturals de l'illa en foren expulsats i les terres repartides entre atenencs i des de llavors va ser una dependència d'Atenes.

Els atenencs van construir una nova ciutat a l'illa, a l'est de l'illa, però en temps de Pausànies aquesta ciutat estava en plena decadència. Algunes restes es conserven a la vora de la moderna Ambelákia i de la vila de Kulúri, moderna capital. També s'ha excavat l'antiga ciutat on s'han trobat restes micènics i posteriors.

Després del 1205 va passar al ducat d'Atenes. Fou possessió catalana a la meitat del segle XIV. Joan Frederic d'Aragó fou senyor d'Egina i Salamina. La darrera constància de domini català és de 1366. El 1448 va passar als otomans fins a la independència grega.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 56′ N, 23° 30′ E / 37.933°N,23.500°E / 37.933; 23.500

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Salamina