Isidre Sala i Ribera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsidre Sala i Ribera
Biografia
Naixement3 març 1933 Modifica el valor a Wikidata
Cardona (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 2019 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Abancay (Perú) Modifica el valor a Wikidata
3r Bisbe diocesà
1r desembre 1992 – 20 juny 2009
← Enric Pèlach i FeliuGilberto Gómez González →
Bisbe titular
18 octubre 1986 –
Bisbe auxiliar
18 octubre 1986 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1986–), sacerdot catòlic (1958–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióIgnacio María de Orbegozo y Goicoechea Modifica el valor a Wikidata

Isidre Sala i Ribera (Bergús, El Bages, 3 de març de 1933 - Abancay, Perú, 26 de març de 2019), bisbe català, era bisbe emèrit d'Abancay i va ser bisbe titular de Cluentum (1986-92) i bisbe auxiliar (1986-90), coadjutor (1990-92) i diocesà (1992-2009) d'Abancay, diòcesi peruana.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Nascut a Bergús l'any 1933, va realitzar els seus estudis eclesiàstics al Seminari de Solsona i fou ordenat prevere el dia 20 de juliol de 1958 al Santuari de Lurdes de la Nou (El Berguedà). A la diòcesi de Solsona va servir pastoralment les parròquies de La Coromina (Cardona), Valldeperes (Navàs), Balsareny i Salipota (Súria).

El gener de 1969 va marxar de missioner al Perú a través de l'Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana, on es va establir a la diòcesi d'Abancay convidat pel bisbe Enric Pèlach i Feliu. Va exercir de vicari parroquial de Chalhuanca i de director de Missions Populars. El 1975 fou nomenat rector de San Jerónimo on va prioritzar les visites missioneres als pobles, la formació de catequistes i va promoure l'ordenació de desenes de preveres. Durant aquella etapa, va col·laborar amb la fundació del monestir de Carmelites Descalces i la construcció de les cases de recés espiritual a San Jerónimo i de La Laguna a Pacucha. També va impulsar la construcció de l'asil per la gent gran, la casa parroquial i moltes esglésies dels pobles de la seva jurisdicció.[4]

El papa Joan Pau II el va nomenar bisbe titular de Cluentum i auxiliar d'Abancay el 18 d'octubre de 1986 i va rebre la consagració episcopal el dia 14 de desembre del mateix any per part del bisbe Ignacio María de Orbegozo. El mateix papa el va designar bisbe coadjutor de la diòcesi el 7 d'abril de 1990 i va esdevenir el bisbe diocesà l'1 de desembre de 1992. Durant el seu episcopat va destacar per la seva tasca missionera amb visites assídues a les comunitats de la diòcesi, va suscitar múltiples vocacions sacerdotals, religioses i de fidels laics decidits a santificarse en mig del món. El 1998 va organitzar el II Congrés Eucarístic-Marià a Cocharcas per celebrar el IV centenari de l'arribada de la imatge de la Mare de Déu de Cocharcas i va aconseguir que la Santa Seu la declarés patrona de la diòcesi.[4]

El 20 de juny de 2009 es va retirar, va adquirir la condició de bisbe emèrit i continuà col·laborant a la diòcesi d'Abancay. El 2010 va ser distingit per la Conferència Episcopal Peruana amb la Medalla d'Or de Sant Toribio de Mogrovejo com a reacció al treball fet per la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, encarregada d'avaluar els efectes del terrorisme al Perú durant 20 anys, que assenyalava la diòcesi d'Abancay com una de les que suposadament no s'havien defensat els drets humans.[5]

Va morir el dia 26 de març de 2019.[2]

Referències[modifica]

  1. «Bishop Isidro Sala Ribera». Catholic-hierarchy. David M. Cheney. [Consulta: 19 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Defunció de Mons. Isidre Sala i Ribera, Bisbe emèrit d'Abancay». Bisbat de Solsona, 27-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-27. [Consulta: 27 març 2019].
  3. «Nota de la Diócesis de Abancay» (en castellà). Diócesis de Abancay, 26-03-2017. [Consulta: 27 març 2017].
  4. 4,0 4,1 «Testigos en la historia» (en castellà). Diòcesi d'Abancay. [Consulta: 27 març 2019].
  5. «Episcopado peruano condecora a Obispo denostado por "Comisión de la Verdad"». Aciprensa, 29-01-2010 [Consulta: 19 febrer 2015].