Joan de Flandes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1250  |
| Mort | 14 octubre 1291 (40/41 anys) Namur |
| Bisbe de Lieja | |
| 9 juny 1282 – ← Joan d'Enghien – Hug III de Chalon → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Bisbe de Metz | |
| 7 octubre 1279 – ← Llorenç de Lichtenberg Diòcesi: bisbat de Metz | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Metz, bisbat de Lieja | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, prelat, polític, bisbe catòlic |
| Família | |
| Pares | Guiu I de Flandes i Matilda of Béthune (en)  |
| Germans | Beatrix of Flanders (en) , Beatrice of Flanders (en) , Margarida de Dampierre, Isabelle of Flanders (en) , Margarita de Dampierre, Marie of Dampierre (en) , Philippa de Dampierre, Joan I de Namur, Philip of Chieti (en) , William of Dendermonde (en) , Henry, Count of Lodi (en) , Robert III de Flandes i Guy of Namur (en) |
.svg) | |
Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.
Joan era el fill de Guiu de Dampierre, comte de Flandes en primeres núpcies amb Matilde de Bethune.[1][2]
Estudià dret canònic a la universitat de París i començà la seva carrera eclesiàstica com a prebost del capítols de Sant Pere de Lilla i de Sant Donat de Bruges.[3] El papa Nicolau III va nomenar-lo bisbe de Metz el 2 de gener de 1280. Tot i que aquest càrrec no l'interessa gaire les rendes li van permetre d'adquirir terres a Flandes.
El 31 d'octubre de 1282 el papa Martí IV va anomenar-lo príncep-bisbe del principat de Lieja quan el capítol no va poder acordar-se entre els candidats Bouchard d'Avesnes i Guillem d'Alvèrnia. El 1285 Joan va tenir problemes amb el tercer estat de Lieja quan van voler introduir la fermeté, un impost sobre el consum que no va agradar gaire ni al poble ni al clergat. Va haver de retreure's amb la seva clerecia a Huy durant vint-i-dos mesos. Joan I de Brabant va haver de mitjançar fins que al 7 d'agost de 1287 va concloure's el tractat anomenat la pau dels clergues.[4][5]
Va tornar a Lieja i aliar-se amb Joan I de Brabant contra Renaud I de Gueldre, el que va contribuir a la victòria de ducat de Brabant a la batalla de Woeringen i la fi de la guerra de successió del ducat de Limburg. El 1288, va ser segrestat durant una caça i quedar captiu durant cinc mesos. Incapaç d'administrar el seu feu, va haver de confiar-ne la gestió a son pare Guiu.[6] Va morir el 14 d'octubre 1291 al castell d'Enhaive prop de Namur i lo van sebollir a Flines prop de Douai. Després de la seva mort, va caldre quatre anys abans que el capítol va acordar-se per a proposar al papa Bonifaci VIII un successor, Hug III de Chalon.
Referències[modifica]
- ↑ No s'ha de confondre'l amb el seu mig germà Joan, comte de Namur, conegut com a Joan de Namur
- ↑ Genealogia de la casa de Dampierre
- ↑ Nouvelle biographie générale depuis les temps les plus reculés jusqu'a nos jours p554 Jean Chrétien Hoefer 1855
- ↑ Jean Janssen, Sous la crosse…!, évolution socio-politique, économique et culturelle du pays de Liège, des origines à 1789, Bruxelles, L'élite, 2000, pàgina 48
- ↑ L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des faits historiques… Paris, Valade, 1819, pàgina 206
- ↑ Claude Mélard, Jean de Flandres Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. a: Chronologie de la principauté de Liége, consulta el 5 de desembre de 2008
| Precedit per: Joan d'Enghien |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1282 – 1291 |
Succeït per: Sede vacante (1291-1296) Hug III de Chalon |