John Barrow (1764-1848)
 Sir John Barrow, 1r Baronet, per John Jackson | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juny 1764  Ulverston (Anglaterra) |
| Mort | 23 novembre 1848 (84 anys) Londres |
| Sepultura | St. Martin in the Fields |
| President de la Royal Geographical Society | |
| 1835 – 1837 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Anglaterra |
| Es coneix per | polític i promotor de l'exploració de l'Àrtic |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, escriptor, historiador, geògraf, botànic |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Barrow |
| Altres | |
| Títol | Baronet Barrow baronets (en)  |
| Cònjuge | Anna Maria Truter |
| Fills | set |
| Pares | Roger Barrow |
Premis | |
   | |
Sir John Barrow, 1st Baronet, FRS, FRGS (Dragley Beck, parròquia d'Ulverston, Lancashire, 19 de juny de 1764 – 23 de novembre de 1848) fou un home d'estat anglès.
Carrera[modifica]
Fill de Roger Barrow, va néixer a Dragley Beck, a la parròquia d'Ulverston, en aquells moments Lancashire, però actualment a Cumbria. Durant els primers anys de la seva vida va treballar com a superintendent d'una foneria de ferro a Liverpool, i quan ja tenia uns vint anys passà a ensenyar matemàtiques en una escola privada de Greenwich.[1]
Gràcies a la influència de Sir George Leonard Staunton, al fill del qual va ensenyar matemàtiques, entrà a treballar en la primera ambaixada britànica a la Xina, entre 1792 i 1794, com a auditor de la família de Lord Macartney. Aviat va adquirir un bon coneixement del xinès, idioma sobre el qual va fer interessants articles a Quarterly Review. També va fer valuoses contribucions a la literatura i la ciència connectant-la amb la Xina.[1]
Tot i que Barrow va deixar d'estar vinculat directament amb els assumptes xinesos a partir de 1794, hi va seguir molt interessat, i sovint era consultat pel govern britànic.[1]
El 1797 va acompanyar a Lord Macartney, com a secretari privat, en la important i delicada missió sobre la recentment adquirida colònia del Cap de Bona Esperança. A Barrow se li va encomanar la tasca de conciliar els colons boers i la població negra nativa i presentar informes sobre l'interior del país. En el viatge de tornada, en el transcurs del qual va visitar totes les parts de la colònia, va ser nomenat auditor general dels comptes públics. Va decidir instal·lar-se a Sud-àfrica i va casar-se amb Anna Maria Truter (1777-1875) el 26 d'agost de 1799,[2] una artista botànica del Cap, amb qui tingué set fills. El 1800 es va comprar una casa a Ciutat del Cap, però la rendició de la colònia en la pau d'Amiens, el 1802, va alterar aquest pla, tornant a Anglaterra el 1804, on fou nomenat Segon Secretari de l'Almirallat pel Vescomte Melville, càrrec que va ocupar durant quaranta anys,[1] a excepció d'un breu període de govern Whig entre 1806 i 1807.[3]
Va gaudir de l'estima i la confiança dels onze lords que successivament van presidir l'Almirallat durant aquest període, i en especial del rei Guillem IV, que el va honrar amb mostres de la seva estima.[1]
Durant els seus viatges per Sud-àfrica, Barrow recopilà abundants notes i esbossos sobre el terreny que estava travessant. El resultat dels seus viatges fou un mapa que, malgrat els nombrosos errors, va ser el primer mapa modern publicat de la part sud de la Colònia del Cap.[4]
En el seu càrrec a l'Almirallat, Barrow va ser un gran impulsor de l'exploració de l'Àrtic, enviant-hi exploradors com John Ross, William Edward Parry, James Clark Ross i John Franklin. L'estret de Barrow, una part central del pas del nord-oest, a l'Àrtic canadenc, així com Point Barrow i la ciutat de Barrow, a Alaska tenen el nom en record seu.
Barrow va ser membre de la Royal Society, i el 1821 va rebre el grau de doctor en lleis per la Universitat d'Edimburg. El títol de baronet li va ser atorgat per Sir Robert Peel el 1835. També va ser membre del Raleigh Club, un precursor de la Royal Geographical Society.[1] Es va retirar de la vida pública el 1845 i es va dedicar a escriure una història dels viatges contemporanis a l'Àrtic, així com la seva autobiografia, publicada el 1847.[1]
El 23 de novembre de 1848, als 84 anys, va morir sobtadament.[1]
Bibliografia[modifica]
- Barrow's Boys - Fergus Fleming (1998) "For 30 years beginning 1816, the British Admiralty's John Barrow and his elite team charted large areas of the Arctic, discovered the North Magnetic Pole, were the first to see volcanoes in the Antarctic, crossed the Sahara to find Timbuktu and the mouth of the Niger - John Ross, John Franklin, William Edward Parry and others."[5]
A més dels nombrosos articles a Quarterly Review ja esmentats, Barrow publicà entre altres obres:[1]
- Travels into the Interior of South Africa (1806); online
- Life of Lord Macartney (1807),
- Life of Lord Anson (1839),
- Life of Lord Howe (1838).
He was also the author of several valuable contributions to the seventh edition of the Encyclopædia Britannica.
Altres obres serien:
- Travels in China (1804)
- The Eventful History of the Mutiny and Piratical Seizure of H.M.S. Bounty: (1831) Its Cause and Consequences, informe sobre el motí del Bounty
- An Auto-Biographical Memoir of Sir John Barrow, Bart, Late of the Admiralty. Including Reflections, Observations, and Reminiscences at Home and Abroad, from Early Life to Advanced Age; Murray, 1847 (reeditat per Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00470-1)
- A Description of Pocket and Magazine Cases of Mathematical Drawing Instruments, en què s'explica l'ús de cada instrument, i en particular, del sector i l'escala normal, en les solucions d'una varietat de problemes, de la mateixa manera la descripció, construcció i ús de l'escala de Gunter. Il·lustrat amb planxes de coure – Londres: J. and W. Watkins, [1792?]
- Barrow, John. Travels In China, Containing Descriptions, Observations, And Comparison, Made And Collected In The Course Of A Short Residence At The Imperial Palace Of Yuen-Min-Yuen. Londres: T. Cadell And W. Davies, 1804 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. Travels Into The Interior Of Southern Africa, Volume I. Londres: T. Cadell And W. Davies, 1806 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. Travels Into The Interior Of Southern Africa, Volume II. Londres: T. Cadell And W. Davies, 1806 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. Some Account Of The Public Life, And A Selection From The Unpublished Writings, of The Earl Of McCartney, Volume I. Londres: T. Cadell And W. Davies, 1807 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. Some Account Of The Public Life, And A Selection From The Unpublished Writings, of The Earl Of McCartney, Volume II. Londres: T. Cadell And W. Davies, 1807 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. A Chronological History Of Voyages Into The Arctic Regions. Londres: John Murray, 1818 [Consulta: 15 agost 2009].
- The Eventful History of the Mutiny and Piratical Seizure of H.M.S. Bounty: Its Cause and Consequences – Londres, 1831 online <reprint Westport, CT: Southport Press, 2003, paperback, ISBN 1-887954-23-6>
- Barrow, John. The Life Of Peter The Great (1908 ed.). Londres: John Murray, 1840 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. The Life Of Richard Earl Howe, K.G., Admiral Of The Fleet, And General of Marines. Londres: John Murray, 1838 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. The Life Of George Lord Anson, Admiral of The Fleet; Vice-Admiral of Great Britain; And First Lord Commissioner Of The Admiralty, Previous To, And During, The Seven-Years' War. Londres: John Murray, 1839 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. A Description of Pitcairn's Island And Its Inhabitants (Harper's Stereotype Edition, 1845). Nova York: Harper & Brothers, 1845 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. Voyages Of Discovery And Research Within The Arctic Regions, From The Year 1818 To The Present Time. Londres: John Murray, 1846 [Consulta: 15 agost 2009].
- Barrow, John. An Auto-Biographical Memoir Of Sir John Barrow, Bart., Late Of The Admiralty; Including Reflections, Observations, And Reminiscences At Home And Abroad From Early Life To Advanced Age. Londres: John Murray, 1847 [Consulta: 15 agost 2009].
- Life & Correspondence of Admiral Sir William Sidney Smith G.C.B. – Londres: Richard Bentley, 1848
- Barrow, John. Sketches Of The Royal Society And Royal Society Club. Londres: John Murray, 1848 [Consulta: 15 agost 2009].
- Staunton, George Thomas; John Barrow. Memoirs Of The Chief Incidents Of The Public Life Of Sir George Thomas Staunton, Bart.. Londres: L. Booth, 1856 [Consulta: 15 agost 2009].
Notes[modifica]
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Anonymous, 1911.
- ↑ SOUTH-AFRICA-L Archives (anglès)
- ↑ Fergus Fleming. Barrow's Boys (Kindle Edition). Kindle Location 242-252
- ↑ Standard Encyclopaedia of Southern Africa vol. 2 (1970)
- ↑ «Bibliopolis». Arxivat de l'original el 2012-07-21. [Consulta: 2 gener 2013].
Bibliografia addicional[modifica]
- Fleming, F. Barrow's Boys. Londres: Granta, 1998. ISBN 1-86207-286-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Barrow |