Jorge Riechmann Fernández
.jpeg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 març 1962 (62 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Nacional d'Educació a Distància Universitat Humboldt de Berlín |
| Director de tesi | Joan Botella Corral |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, polític, professor d'universitat, traductor, sociòleg, poeta, escriptor, ambientalista |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Madrid |
| Partit | Podem |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia i assaig |
| Influències | |
| Participà en | |
| 13 novembre 2019 | Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya |
| 26 març 2019 | Manifest de ciutadans i insubmisos que s'auto-inculpen a Madrid amb "els Jordis" |
| març 2019 | Manifest per un nou internacionalisme a Europa |
| 18 desembre 2014 | Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem! |
| 14 gener 2014 | Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític |
| Tabakalera |
|
| Lloc web | tratarde.org |
 | |
Jorge Riechmann Fernández (Madrid, 24 de març de 1962) és un poeta, traductor, assagista, matemàtic, filòsof, ecologista i doctor en ciències polítiques espanyol. Com a autor d'una extensa obra poètica, està vinculat amb el grup de poetes de la poesia de la consciència.[1]
Biografia
D'avi patern alemany arribat a Espanya el 1919 i casat amb una andalusa de Ronda, Jorge Riechmann va ser un lector precoç i un dels escolars induïts a escriure gràcies als premis de redacció escolar de Coca-cola i el INLE, Institut del Libro Español. El seu amic, el poeta i sacerdot José Mascaraque Díaz-Mingo el va fer decantar definitivament a la poesia i va publicar la seva primera obra el 1977, en el número 1 de la revista Cuadernos Literarios Síntesis.
Desperta a la vida política a la primera meitat dels anys vuitanta, amb la campanya contra la permanència d'Espanya a l'OTAN. Des de llavors romandrà lligat als moviments ecopacifistes.
Tradueix literatura francesa i alemanya al castellà. El 1985 va publicar la seva primera traducció, també per mediació de Mascaraque, una antologia bilingüe de René Char, Solitario y múltiple (Pliegos de Estraza, Madrid, 1985). Més endavant segueix traduint extensament la poesia de Char. En aquests anys va conèixer a Luis Antonio de Villena, qui va llegir obra inèdita seva i la va incloure a la seva antologia Postnovísimos de 1986, i a Jesús Munárriz, editor de Hiperión. Durant la mateixa època va començar a traduir a Heiner Müller, un altre autor important per a ell. Va ser redactor de la revista En pie de paz des de 1987 fins a 1994.
Es va llicenciar en Matemàtiques per la Universitat Complutense el 1986. També va estudiar Filosofia a la UNED (1984-1986) i literatura alemanya a la Universitat Wilhelm von Humboldt de Berlín Oriental (1986-1989). És doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre el partit verd alemany. Des de 1990 fins a 2008 va pertànyer al departament de Sociologia i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona; des de 1995 va ser professor titular de filosofia moral en la mateixa universitat.
Entre 1990 i 2003 va ser redactor de la revista de ciències socials i reflexió política Mientras Tanto. De 1996 a 2008 va formar part del Departament Confederal de Medi ambient del sindicat Comissions Obreres, com a responsable de biotecnologies i agroalimentación. Entre 1998 i 2005 va dirigir, juntament amb José María Parreño, la col·lecció de poesia Hoja por ojo en l'editorial valenciana Germanía.
Entre 2001 i 2008 va ser investigador en qüestions mediambientals de l'Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) de Comissions Obreres. També va ser membre del Consell de Greenpeace d'Espanya entre 2002 i 2006. En el curs 2008-2009 va ser professor convidat a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). El 2009 es va incorporar al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) com a professor titular de filosofia moral.
Milita a Ecologistes en Acció i a Esquerra Anticapitalista, i és membre de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica. Des de febrer de 2015 és membre del Consell Ciutadà de Podem a la Comunitat de Madrid.[2]
Estil literari
L'obra poètica de Jorge Riechmann s'enclava dins de la poesia social dins de les grans línies d'expressió de la poesia espanyola contemporània més recent i sarcàstica, i la seva estètica, compromesa, rep alguna influència de l'expressionisme. Quant a la seva estètica, Riechmann exigeix per a la poesia una funció correctora i "de resistència" davant l'espectacle immoral del seu temps, una poesia que afirmi i no es deixi guanyar pel pessimisme.
Premis
Ha obtingut premis de poesia com els següents: Hiperión (1987) per Cántico de la erosión (ex aequo amb Miguel Casado), "Feria del Libro de Madrid-Parque del Buen Retiro" (1993), nacional "Villafranca del Bierzo" (1996), Premi Jaén (1997), Internacional Gabriel Celaya (2000), Stendhal de traducción (2000), Ciudad de Mérida (2008), entre d'altres.
Referències
- ↑ «Jorge Riechmann». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ «Alegre gana por la mínima la Secretaría regional de Podemos», Europa Press, 14 de febrero de 2015.
Bibliografia
- BRANDSTETTER, Silvia, Jorge Riechmann: Ein spanischer Dichter der Gegenwart, Tesina (Diplomarbeit zur Erlangung des Magistergrades an der Geisteswissenschaftlichen Fakultät der Universität Salzburg), Univ. de Salzburgo (Austria), 2000.
- CAHILL, Paul, "Globalizing Good and Evil in the Poetry of Jorge Urrutia and Jorge Riechmann", MLN, 125.2 (marzo de 2010), pp. 457-476.
- CANDAU, Antonio, "Jorge Riechmann y la metamorfosis de la experiencia", España Contemporánea, 13.1 (2000), pp. 7-36.
- CASADO, Miguel, "Jorge Riechmann: poesía del desconsuelo", Ínsula, 534 (junio de 1991).
- CASADO, Miguel, "Para recuperar los nombres. Sobre la poesía de Jorge Riechmann", Cuadernos Hispanoamericanos, 544 (octubre de 1995).
- CRESPO MASSIEU, Antonio, "El espejo y la puerta", en AA.VV., Artes, género y dominación, Castellón, Universitat Jaume I, 2003, pp. 143-180.
- GARCÍA DE LA CONCHA, Víctor, "Material móvil de Jorge Riechmann", ABC, 11 de febrero de 1994.
- MASCARAQUE, José, "Jorge Riechmann Fernández, o un siglo de oro en quince años recién cumplidos", Cuadernos Literarios Síntesis 1, Torrejón de Ardoz, 1977.
- ORTEGA, Antonio, "El ejercicio de realidad de Jorge Riechmann", Ínsula, 582-583 (junio-julio de 1995).
- PARAÍSO, Isabel, "Rescoldos de belleza: Cántico de la erosión", Ínsula, 501 (septiembre de 1988).
- SUÑÉN, Juan Carlos, "Hablarle a la herida abierta", El Urogallo, 97 (julio de 1994).
- SAVATER, Fernando: "El escándalo de renunciar". Babelia, 5 de junio de 2004, p. 10.