Manuel Sacristán Luzón

Manuel Sacristán Luzón (Madrid, 1925 - Barcelona, 1985) fou un pensador, filòsof i escriptor espanyol. Va ser un dels exponents més grans del marxisme a l'Estat espanyol, així com l'introductor en aquest corrent de pensament, dels punts de vista ecologistes i ecopacifistes.

Vida acadèmica

Manuel Sacristán estudià dret i filosofia a Barcelona. El 1954, però, marxà a Münster (República Federal Alemanya) per a fer-hi estudis de lògica i filosofia de la ciència. Al mateix temps, va prendre contacte amb el pensament marxista, especialment amb les obres de Györgi Lukács i va conéixer Ulrike Meinhof, militant de l'Fracció de l'Exèrcit Roig i de qui posteriorment va traduir i publicar una antologia del seu pensament un cop ella va morir.

De nou a Barcelona fou professor no numerari des de 1956 a les facultats de filosofia i econòmiques. Hi va ensenyar Fonaments de Filosofia i Metodologia de les ciències.

La seva militància comunista va fer, però, que l'any 1965 fos expulsat de la Universitat. Va haver d'esperar a la mort del dictador Francisco Franco per a ser-hi readmés i ser nomenat catedràtic de Metodologia de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. A més, durant els anys 1982 i 1983 va ser docent a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Vida política

La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català. A causa de les seves idees marxistes, el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona. El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona. Readmès per la Universitat en fou novament expulsat el 1973, però ja el 1976 hi tornà per quedar-s'hi.

Molt marcat a Alemanya pel marxisme, en fou un dels principals introductors a Espanya. La seva principal aportació teòrica rau en la crítica a l'antiracionalisme de Martin Heidegger i, en general, a donar una base lògica a la racionalitat que permetés superar l'existencialisme i el neopositivisme. Conseqüentment, va entendre la filosofia com una concepció del món basada en les ciències positives, i que només es pot estudiar des d'una perspectiva multidisciplinària.

Director de les revistes Materiales i Mientrastanto, abordà la crisi del model soviètic, i la problemàtica del comunisme a l'estat espanyol, especialment davant la qüestió de les nacionalitats.

Obra

• Las ideas gnoseológicas de Heidegger, (1958)
• Goethe (1963)
• Introducción a la lógica y al análisis formal, 1964
• Heine (1964)
• La formación del marxismo en Gramsci, 1967
• Brossa (1969)
• Lenin y el filosofar, 1970
• Raimon (1973)
• Panfletos y materiales (1983-1985)
• Pacifismo, ecología y política alternativa (1987)
• El orden y el tiempo: introducción a la obra de Antonio Gramsci (1998)
• M.A.R.X.: máximas, aforismos y reflexiones con algunas variables libres (2003)
• Escritos sobre el capital y textos afines (2004)
• Seis conferencias: sobre la tradición marxista y los nuevos problemas (2005)
• Lecturas de filosofía moderna y contemporánea (2007)

Enllaços externs

• Fons Manuel Sacristán. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
• Tret de [1] (amb llicència GFDL).