Juanjo Ferreiro Suárez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:15, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJuanjo Ferreiro Suárez
Biografia
Naixement1 d'abril de 1944 (1944-04-01)
Lugo
Mort6 abril 2023 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
  Diputat al Parlament de Catalunya
10 d'abril de 1980 – 20 de març de 1984
← -
- →
PresidentJordi Pujol i Soley
  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
25 de maig de 1983 – 27 de maig de 1995
← -
- →
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósindicalista i polític
PartitFront Obrer de Catalunya

Organització Revolucionària dels Treballadors

Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC)
Membre de
Premis

Juanjo Ferreiro Suárez (Lugo, 1 d'abril de 1944) és un sindicalista i polític català. Destacat líder obrer durant el franquisme. Fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona per la seva contribució a l'impuls de Nou Barris.[1]

Trajectòria durant el franquisme

Cap al 1964 es va traslladar a Barcelona on va treballar en una empresa com a pintor d'automòbils. Interessat per la militància sindical, inicialment ingressà en la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i d'ací començà a col·laborar amb l'aleshores clandestina Comissions Obreres. El 1965 fou acomiadat de l'empresa on treballava i l'any següent fou admès a Feassa y Menpar. Allí organitzà el sindicat CCOO i cap al 1969 fou detingut per les autoritats franquistes per participar en les manifestacions de l'1 de maig[2] i fou despatxat novament per organitzar una vaga. El 1970 començà a treballar a Macosa, d'on també va ser acomiadat a causa de la seva activitat sindical, i el 1973 va organitzar vagues a Mecalux. Simultàniament formà part de la coordinadora del metall de Comissions Obreres, i políticament formà part del Front Obrer de Catalunya (FOC), Què Fer i posteriorment de l'ORT (Organització Revolucionària dels Treballadors), en les Plataformes Anticapitalistes de Comissions Obreres, en els Grups Autogestionaris i posteriorment en Convergència Socialista de Catalunya.[3]

A causa d'un accident laboral que patí en 1973 augmentà la seva implicació en el moviment veïnal del barri del Bon Pastor mitjançant la participació en la fundació de la Cooperativa Obrera de Bon Pastor i en la constitució de l'Associació de Veïns.

Durant la transició democràtica del 1976 va participar en la creació de grups polítics impulsors del socialisme autogestionari. L'any 1977 deixà Comissions Obreres i s'incorporà al sindicat socialista Unió General de Treballadors. Més tard s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya, posteriorment PSC-Congrés i que l'any 1978 juntament amb el PSC-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE constituïren l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya.

L'etapa democràtica

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 integrarà les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya i serà elegit diputat per la circumscripció de Barcelona.[4] A les eleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona.[5] Serà entre el 1983 i 1995 regidor-president del Consell Municipal del Districte de Nou Barris, càrrec des del qual va treballar a favor de la descentralització municipal. El 1995 entrà a treballar amb el Comissionat de l'Alcaldia per als Drets Civils, des d'on va promoure la creació d'òrgans com Consell Municipal d'Immigració i el Consell Municipal del Poble Gitano.

Referències