Jules Dumont d'Urville

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jules Dumont d'Urville

Jules Sébastien César Dumont d'Urville (Condé-sur-Noireau, Baixa Normandia, 23 de maig de 1790 - Meudon, 8 de maig de 1842) fou un explorador francès famós per les expedicions de l'Astrolabe a Austràlia, Nova Zelanda, l'Antàrtida i el Pacífic occidental.

Mar Mediterrània[modifica | modifica el codi]

Dibuix de la Venus de Milo del 1821

Els seus primers viatges van tenir lloc al Mediterrani. El 1819 va participar en l'expedició científica del capità Gauthier-Duparc, amb la Chevrette, a la mar Negra i la mar Egea. A l'illa grega de Melos, una de les Cíclades, s'acabava de descobrir l'estàtua anomenada Venus de Milo. D'Urville se'n va adonar del seu valor i va aconseguir que l'ambaixador francès la comprés. Avui és al Museu del Louvre de París i d'Urville es va emportar el mèrit del seu descobriment sent condecorat com a cavaller de la Legió d'Honor.

La Coquille[modifica | modifica el codi]

Nomenat tinent de navili, va participar en l'expedició de circumnavegació de Louis Isidore Duperrey amb la Coquille, entre el 1822 i 1825. D'Urville va aconseguir una bona col·lecció d'animals i plantes i va publicar diverses memòries científiques.

Primer viatge de l'Astrolabe[modifica | modifica el codi]

Ascendit a capità de fragata se li confia el comandament d'una nova expedició per explorar el Pacífic occidental. A punt de partir arriben les notícies de què s'han trobat les restes del desaparegut Jean-François de La Pérouse. En honor seu canvia el nom de la Coquille per Astrolabe. L'abril del 1826 parteix de Toló, equipat amb l'ajuda de Francesc Aragó.

Durant el seu viatge de 35 mesos va explorar i cartografiar Nova Bretanya, Nova Guinea, les illes Fiji, les illes Loyauté, el litoral de Nova Zelanda, les illes Tonga i les Moluques. A més, va explorar l'illa Vanikoro, lloc del probable naufragi de La Pérouse.

Va aconseguir una important col·lecció de botànica i d'objectes antropològics pels museus d'història natural i el museu marítim. A Nova Zelanda havia observat per primer cop el kiwi en el seu àmbit natural. Va publicar en 13 volums el Voyage de l'Astrolabe, i va proposar a la Societat de Geografia la denominació de la Melanèsia, completant la subdivisió d'Oceania en la Polinèsia, Micronèsia i Malàisia.

Ruta del viatge[modifica | modifica el codi]

  Astrolabe
Desplaçament 380 tones
Tripulació 13 oficials i 66 homes
Comandant Jules Dumont d'Urville
(capità de fragata)
Segon Charles Hector Jacquinot
(tinent de navili)
Naturalistes Jean René Constant Quoy
Joseph Paul Gaimard
Pierre Adolphe Lesson
Dibuixant Louis Auguste de Sainson

Segon viatge de l'Astrolabe[modifica | modifica el codi]

L'Astrolabe encallat a l'Antàrtida, el 1838

Ascendit a capità de navili va caure en desgràcia i no va tornar a navegar durant sis anys. En aquesta època va publicar, a més del relat del viatge, el Voyage pittoresque autour du monde (1834-1835) amb un resum de tots els viatges d'exploració des de Magalhães.

El 1837, afectat de gota i quan ja estava pensant en passar a la reserva, li van encarregar el comandament de l'Astrolabe i la Zelée amb l'objectiu d'explorar l'Antàrtida.

Des de la Terra del Foc van explorar el mar de Weddell descobrint la Terra de Lluís Felip i la Terra de Joinville, fins que van quedar encallats al gel a les coordenades 62° 22′ S, 38° 41′ O / 62.367°S,38.683°O / -62.367; -38.683.

Va fer escala a Nuku Hiva (illes Marqueses) i a Mangareva (illes Gambier). Informat de l'afer Laval i Caret va decidir anar a Tahití a demanar reparacions a la reina Pomaré, però ja hi havia arribat abans Dupetit Thouard.

Després d'explorar les illes Carolines i les illes d'Indonèsia, va tornar a l'Antàrtida des de Tasmània. Prop del Pol Sud magnètic va descobrir la Terra Adèlia, nom de la seva dona, avui a les Terres Australs i Antàrtiques Franceses.

A la seva tornada va ser ascendit a contraalmirall. Estava dedicat a publicar el seu Voyage au pôle Sud et dans l'Océanie quan va morir, junt amb la seva dona i el fill, en el primer accident de ferrocarril francès el 8 de maig de 1842.

Ruta del viatge[modifica | modifica el codi]

  Astrolabe Zelée
Desplaçament 380 tones 300 tones
Tripulació 84 homes 81 homes
Comandant Jules Dumont d'Urville
(capità de navili)
Charles Hector Jacquinot
(capità de corbeta)
Naturalistes Jacques Bernard Hombron
Honoré Jacquinot
Élie Jean François Le Guillou
Jules Grange

Memorial[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'ha anomenat:

  • El mar d'Urville, a l'Antàrtida.
  • D'Urville Island, és una de les illes Joinville a l'Antàrtida, i una illa litoral de Nova Zelanda.
  • Cape d'Urville, a la part d'Indonèsia de Nova Guinea.
  • Rue Dumont d'Urville, és una carrer de París prop dels Camps Elisis.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]