Karel van Mander
 | |
| Nom original | (nl) Carel van Mander  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | maig de 1548 Meulebeke |
| Mort | 2 de setembre de 1606 Amsterdam |
| Sepultura | Oude Kerk |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Flamenc |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i estudi de la història de l'art |
| Ocupació | historiador de l'art, poeta, escriptor, pintor, biògraf |
| Membre de | |
| Art | Pintura |
| Moviment | Manierisme |
| Professors | Lucas de Heere i Pieter Vlerick |
| Alumnes | Frans Hals |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Karel van Mander |
| Germans | Adam van Mander (en)  |
| Parents | Jan van der Mander (en) (nebot) |
| Obres destacables | |
 La continència d'Escipió (1600). Oli sobre coure, 44 x 79 cm. Rijksmuseum, Amsterdam | |
Karel van Mander (Meulebeke, maig de 1548 – Amsterdam, 2 de setembre de 1606) va ser un pintor, poeta i biògraf flamenc, nascut al si d'una família noble de Meulebeke.
Va estudiar amb Lucas de Heere a Gant, i entre 1568 i 1569 amb Pieter Vlerick a Kortrijk. Els següents cinc anys es va dedicar a escriure obres de teatre de caràcter religiós per a les quals també va pintar els decorats. Posteriorment va passar tres anys a Roma (1574-1577), i s'ha arribat a dir que va ser el descobridor de les catacumbes. De retorn d'aquest viatge va passar per Viena, on en companyia de l'escultor Hans Mont va construir l'arc de triomf per a l'entrada de l'emperador Rodolf.
Després de moltes vicissituds causades per la guerra, la pèrdua de la seua fortuna i la malaltia, es va instal·lar a Haarlem, on en companyia de Hendrik Goltzius i Cornelis Cornelisz. van Haarlem va fundar una reeixida acadèmia de pintura. Tanmateix, la seua fama prové fonamentalment de la seua obra de 1604 anomenada Het schilder-boeck,[1] un voluminós recull de biografies de vora 250 pintors que ha adquirit per als països del nord d'Europa una importància similar a la que les Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori, de Vasari, tenen respecte a Itàlia. Aquesta obra va ser acabada l'any 1603 i es va publicar l'any 1604, any en què Van Mander va traslladar-se a Amsterdam, on va morir l'any 1606. Va ser mestre de Frans Hals, tot i que la influència en el seu pupil no va ser important - certament Hals estava en desacord amb la convencional creença de Mander respecte a que la pintura de tema històric ocupava el lloc preeminent en la jerarquia de gèneres.
Van Mander va influir de manera notable en la literatura sobre art dels segles XVII i XVIII. Entre d'altres, Cornelis de Bie i Arnold Houbraken van imitar la seua Schilderboeck.
Referències
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. L'article en anglès pot trobar-se a: jrank.org
- ↑ van Mander, Carel. Het schilder-boeck: waerin voor eerst de leerlustighe jueght den grondt der edel vry schilderconst in verscheyden deelen wort voorghedraghen : daer nacindry deelen t'leuen der vermaerde door suchtighe schilders des ouden, en nieuwen tyds ... (en neerlandès). P. van Wesbusch, 1604 [Consulta: 14 maig 2011].
Enllaços externs
- Schilderboeck a la Biblioteca digital de la literatura neerlandesa (DBNL, "Biblioteca Digital de Literatura Neerlandesa")
- Encyclopædia Britannica (anglès)
- Biografia de Karl van Mander (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karel van Mander |