Keldyshita
 Keldyshita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₂ZrSi₂O₇ |
| Epònim | Mstislav Kéldix  |
| Localitat tipus | Mont Al·luaiv, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.04 |
| Dana | 55.2.2.1 |
| Heys | 14.10.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,01Å; b = 5,34Å; c = 6,96Å; α = 92,1°; β = 116,1°; γ = 88,1° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | blanc |
| Macles | polisintètiques |
| Exfoliació | pobre |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,22 a 3,30 g/cm³ (mesurada); 3,26 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,670 nγ = 1,710 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 78° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Ca, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-034 |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Kel |
| Referències | [1][2] |
La keldyshita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom en honor de Mstislav Vsevolodovich Keldysh (1911-1978), matemàtic rus i pare del primer programa espacial. Keldysh va proposar i desenvolupar el primer satèl·lit orbital, l'Sputnik.
Característiques[modifica]
La keldyshita és un silicat de fórmula química Na₂ZrSi₂O₇. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la keldyshita pertany a «09.BC: Estructures de sorosilicats (dímers), grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: gittinsita, keiviïta-(Y), keiviïta-(Yb), thortveitita, itrialita-(Y), khibinskita, parakeldyshita, rankinita, barisilita, edgarbaileyita, kristiansenita i percleveïta-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Al·luaiv, situat al massís de Lovozero, dins la Península de Kola, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També ha estat descrita en altres indrets propers dins el mateix territori rus, així com a Noruega, Líbia i el Marroc.
Referències[modifica]
- ↑ «Keldyshite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 29 octubre 2017].