La Orotava

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Orotava
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 28° 22′ 00″ N, 16° 31′ 00″ O / 28.36667°N,16.51667°O / 28.36667; -16.51667
EstatEspanya
Comunitat autònomailles Canàries
ProvínciaSanta Cruz de Tenerife
Illa volcànicaTenerife Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població42.454 (2023) Modifica el valor a Wikidata (204,79 hab./km²)
Geografia
Superfície207,31 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Altitud360 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1502 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataIsaac Valencia Dominguez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal38300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE38026 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvilladelaorotava.org Modifica el valor a Wikidata

La Orotava és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries. Ocupa bona part de la Vall de La Orotava, als marges del Teide. A la vall també s'hi troben Puerto de la Cruz i Los Realejos. Inclou els nuclis de La Perdoma, Barriada de San Antonio, Benijos, Barroso, La Florida, Pinolere,Aguamansa, el barri d'El Mayorazgo o El Ramal.

Història[modifica]

Topònim[modifica]

No se sap amb claredat d'on prové el nom de la població, però nombrosos historiadors sostenen que podria deure's a la situació d'aquesta en l'època dels guanxes, que anomenaven la zona Arautava o Arautápala. Altres afirmen que el nom prové de Taoro (que era com es denominava l'antic menceyat guanxe que ocupava gran part del Vall de La Orotava) però amb les lletres canviades i que el sufix "va" és per la mateixa Vall de La Orotava.

Primers Pobladors[modifica]

Els guanxes habitaven principalment en les zones costaneres i als voltants dels barrancs més grans i els vessants de la Vall. En aquests llocs trobaven fàcilment els aliments i mitjans per a la seva subsistència. A l'arribada dels conquistadors espanyols, com Alonso Fernández de Lugo, l'illa de Tenerife va resistir, defensant la seva manera de vida i llibertat. Aquesta va ser l'última de les Illes Canàries a ser conquistada (1496), després de nombrosos intents fallits durant prop d'un segle. La derrota dels guerrers del Menceyat de Taoro, últim bastió dels aborígens, va suposar la fi de la guerra, encara que continuessin lluitant alguns guanxes (els "alçats") en els llocs menys accessibles. La població original va sofrir una elevada mortandad, fruit de les malalties portades pels europeus sent aquesta el principal factor que va delmar la seva població. Uns altres van preferir llevar-se la vida davant la desaparició de la seva cultura, "desriscándose" (llançant-se al fons dels barrancs) abans que convertir-se en esclaus. Alguns van ser enviats com esclaus a les corts europees i la resta que va poder sobreviure es van anar barrejant amb els nous pobladors (castellans, andalusos, genoveses, portuguesos i francesos principalment).

Època Moderna[modifica]

La Orotava va obtenir del rei Felip IV el títol de "Vila exenta" el 28 de novembre de 1648 amb alcalde propi, ja que fins a aquesta data depenia de La Llacuna. Actualment La Orotava ostenta el títol de "Molt Noble i Lleial Vila".

Demografia[modifica]

La Orotava és el sisè municipi més poblat de l'illa i de la província de Tenerife. Té una densitat de població de 199 hab./km².

Variació demogràfica de La Orotava[1][2]
1768 1787 1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900
5.917
6.046
8.315
7.224
7.524
8.393
9.013
8.892
9.201
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986
11.465
12.907
14.488
17.906
20.487
23.196
26.947
31.520
35.362
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995
35.528
36.015
36.275
36.581
35.142
35.303
35.723
36.042
36.189
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
35.642
-
35.775
35.775
38.348
38.670
39.095
39.876
39.909
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
40.355
40.644
40.644
40.945
41.171
41.427
41.706
41.726
41.255
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
41.179
-
-
-
-
-
-
-
-

Nuclis de població[modifica]

Distribució per entitats de població (2013)
Entitat singular
Habitants
Aguamansa 1.153
Las Arenas 726
El Bebedero 1.006
Benijos 1.625
Las Candías 542
Las Cañadas del Teide 3
Chasna 923
Las Cuevas 875
Dehesa Alta 1.909
Dehesa Baja 40
El Durazno 320
La Florida 1.337
Los Frontones 825
Los Gómez 681
Hacienda Perdida 1.086
La Luz 1.176
La Marzaga 216
Montijos 277
La Orotava (cap de municipi) 17.582
La Perdoma 5.073
Pino Alto 285
Pinoleris 641
Los Rechazos 149
El Rincón 199
San Antonio 1.768
San Jerónimo 1
San Miguel 455
El Sauce 382
TOTAL 41.255

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Francisco Sánchez (AIO) 19/04/1979
1983 - 1987 Isaac Valencia Domínguez (AIO) 28/05/1983
1987 - 1991 Isaac Valencia Domínguez (ATI) 30/06/1987
1991 - 1995 Isaac Valencia Domínguez (ATI) 15/06/1991
1995 - 1999 Isaac Valencia Domínguez (ATI) 17/06/1995
1999 - 2003 Isaac Valencia Domínguez (CC) 03/07/1999
2003 - 2007 Isaac Valencia Domínguez (CC) 14/06/2003
2007 - 2011 Isaac Valencia Domínguez (CC) 16/06/2007
2011 - 2015 n/d n/d 11/06/2011
2015 - 2019 n/d n/d 13/06/2015
2019 - 2023 n/d n/d 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Edificis d'interès[modifica]

La Orotava té un gran nombre d'edificis de gran valor com a patrimoni cultural, la majoria concentrats al nucli antic de la població.

Edificis religiosos[modifica]

  • Església de la Concepció (Monument Nacional). L'edifici va ser construït a la segona meitat del segle xviii.
  • Parròquia de Sant Joan Baptista. A la Villa de Arriba. El 1681 es va segregar com a parròquia.
  • Hospital de la Santíssima Trinitat i Església de Sant Francesc.
  • Parròquia de Santo Domingo de Guzmán i exconvent de San Benet. En l'actualitat, el convent és seu del Museu d'Artesania Hispanoamericana de Tenerife (MAIT).
  • Parròquia de San Isidre Llaurador (El Calvari), dissenyada per Mariano Estanga el 1917 (substituint una església anterior del segle XVII)
  • Església Sant Agustí i exconvent de Nostra Senyora de Gràcia (actualment seu de la Casa de Cultura).
  • Església de la Candelaria del Lomo
  • Ermita de Santa Catalina, del segle XVI
  • Ermita de Nostra Senyora del Carme, del segle XVI
  • Ermita de Sant Felip
  • Ermita de la Pietat
  • Ermita de la Immaculada Concepció de la Medalla Miraculosa
  • Capella de Maria Auxiliadora (Pares Salesianos)
  • Cementiri de La Orotava

Altres edificis[modifica]

  • La Casa dels Balcons o de Fonseca.
  • Cases senyorials com les de Lercaro, Zárate-Machado, Mesa, Monteverde, Ponte i Franchy, repartides pel nucli històric.
  • Ruta dels Molins. La Orotava disposava d'una xarxa de molins d'aigua formada per séquies de fusta elevades i arcs de pedra i argamassa. La caiguda de l'aigua els feia funcionar, aprofitant la inclinació de la vessant on se situa la Vall. En aquests molins es molien els cereals per fer el gofio. La població va arribar a tenir trenta molins, dels quals se'n conserven deu, i només tres estan en funcionament, utilitzant tecnologies modernes.
  • Casa de Torrehermosa.
  • Ajuntament (Palau municipal).
  • Liceu de Taoro (antic Falansteri de Taoro).
  • Col·legi San Isidro. Fundat per Don Nicandro González i Borges, regentat pels pares salesians
  • Jardins del marquesat de la Quinta Roja o Victoria. Van ser dissenyats per acollir el panteó de Diego de Ponte, Marquès de la Quinta Roja, reconegut maçó de la Gran Lògia Taoro. La seva mare, Sebastiana de Castillo, en va encarregar la construcció com a resposta a la negativa a donar-li un enterrament en el cementiri local, per la seva condició de maçó (encara que finalment se'n va donar permís, per la qual cosa el monument està buit de restes). Són uns jardins escalonats, construïts aprofitant el pendent. Una munió de camins els travessen ascendint per les diferents terrasses. El dibuix que tracen aquests camins és la representació dels canals energètics, inclosos els anomenats centres energètics o txacres, propis de la cultura oriental i assumits per la maçoneria. El mausoleu va ser dissenyat i construït a França per l'artista neoclàssic Adolphe Coquet.

Galeria d'imatges[modifica]

Festes del Corpus i Sant Isidre Llaurador[modifica]

Celebrades a finals de maig o al mes de juny, de dijous a diumenge, depenent de la data de celebració del Corpus. Els esdeveniments principals són els següents:

  • Dijous: 'Tapices y alfombras'. El dijous següent al diumenge de Corpus, és a dir en el seu infraoctava (antigament se celebrava el dijous següent al dijous de Corpus, és a dir, en la seva vuitena), es confeccionen catifes de flors als carrers del nucli antic que mostren escenes religioses i motius ornamentals. També es pot admirar, a la plaça de l'ajuntament, una gran catifa feta amb terra i sorra procedent de les Cañadas del Teide. Aquesta catifa cobreix la plaça sencera i triga a confeccionar tot un mes (actualment ostenta el record guiness de tapissos de terra en el món). A la nit, una processó transcorre pel recorregut marcat per les catifes florals i acaba a la plaça de l'ajuntament amb un acte religiós.
  • Divendres: 'Ball de Mags'. Ball tradicional celebrat als carrers i places del poble, en el qual tots els participants vesteixen el vestit típic de La Orotava o vestit de "mag".
  • Diumenge: 'Romeria de Sant Isidre Llaurador'. Processó festiva i tradicional del sant patró de La Orotava.

Altres esdeveniments que tenen lloc durant aquestes festes són La pujada del sant o romería chica i la benedicció del bestiar.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]