La guineueta astuta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La guineueta astuta
Monument a Bystrouška, protagonista de La guineueta astuta de Janáček, a Hukvaldy, localitat natal del compositor
Monument a Bystrouška, protagonista de La guineueta astuta de Janáček, a Hukvaldy, localitat natal del compositor
Títol original: Příhody Lišky Bystroušky
Llengua original: txec
Música: Leóš Janáček
Llibret: Leóš Janáček
Font literària: novel·la en forma de còmic, de Rudolf Těsnohlídek i Stanislav Lolek, publicada en capítols al periòdic Lidové noviny
Actes: tres
Estrena: 6 de novembre de 1924
Teatre: teatre de l'Òpera de Brno
Personatges:
  • El guardabosc (baríton)
  • La seua muller (contralt)
  • El mestre d'escola (tenor)
  • El rector (baríton)
  • Harašta, vagabund (baix)
  • Pásek, el posader (tenor)
  • Páskova, la seua muller (soprano)
  • Frantík i Pepík, joves (sopranos)
  • Bystrouška, la guineueta (soprano)
  • Guineu mascle (soprano)
  • Lapák, el gos (mezzosoprano)
  • El gall (soprano)
  • La gallina (soprano)
  • El toixó (baríton)
  • El picot (contralt)
  • L'òliba (contralt)
  • El gaig (soprano)
  • El mosquit (tenor)
  • La granota (veu blanca)
  • El grill (veu blanca)
  • El saltamartí (veu blanca)
  • Cadells de guineu (soprano i contralt)
  • Gallines (soprano i contralt)
  • Cor: veus del bosc, animals del bosc, gent del poble
  • Papers muts: mosca, libèl·lula, eriçó, esquirol, diversos animalons del bocs

La guineueta astuta és una òpera en tres actes de Leóš Janáček, amb llibret del mateix autor. S'estrenà al teatre de l'Òpera de Brno el 6 de novembre de 1924.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Lloc i temps: poble i bosc morau en una època indeterminada.

Acte I[modifica | modifica el codi]

Al bosc l'agitació dóna pas a la calma quan un guardabosc fatigat decideix dormir un poc, somiant en la seua desitjada Terynka, una bella gitana. Un saltamartí i un grill es posen a cantar; un mosquit vola prop del guardabosc, percaçat per una granota, a la qual se li acosta una guineu. Aterrida, la granota fa un salt i va a parar sobre el nas del guardabosc, el qual es desperta proferint blasmes. La mirada de la guineu recorda al guardabosc la de la bella Terynka: l'atrapa i decideix endur-se-la a sa casa. Poc temps després arriba la tardor.

Gitada davant del racó del gos, la guineu es lamenta. Ha de rebutjar els avanços del gos enamorat, que vol conquistar-la, i també ha de patir els turments a què la sotmeten els tres fills del guardabosc. Plora tot somiant, i somia que es transforma en una bella gitana. Quan l'endemà veu la manera en què les gallines es deixen dominar pel gall, la còlera l'envaeix. Crida les gallines a la revolta. Però aquestes només volen xerrar, i el gall diu que la guineu només vol escapolir-se dels humans per a després poder devorar-los amb total impunitat. Decebuda, la guineu fa un forat a terra i hi jeu, fent-se la morta. Amb la intenció d'esbrinar si realment ha mort, el gall s'acosta. Aleshores la guineu l'atrapa i es fa l'ama de les gallines. Entre els colps del guardabosc i els crits de la seua muller, la guineueta aconsegueix trencar la corda, fa caure al seu amo i fuig dins del bosc.

Acte II[modifica | modifica el codi]

La guineueta ha tornat al bosc feta ja una guineu adulta, i és saludada amb alegria per tots els animals. Com no disposa d'un cau per a viure li furta el seu al toixó, el qual vençut però digne, abandona el lloc.

A la posada, el guardabosc, el mestre i el rector parlen de la gitana Terynka, per la quat tots tres s'hi senten atrets. En tornar a sa casa, pel mig del bosc, el mestre observa els ulls de la guineu darrere d'un gira-sol. Creient veure-hi el rostre de Terynka, el mestre jeu a terra. De seguida apareix el rector, qui somia en un amor de joventut que va amenaçar la seua virtut, però que mai no es va concretar. De sobte, apareix el guardabosc, qui tira uns quants trets a la guineu, amb l'única conseqüència de fer fugir el rector i el mestre.

Al clar de lluna, una magnífica guineu mascle aborda la guineueta. A ell li agrada molt que ella li conte les aventures a casa del guardabosc. Ple d'admiració, la guineu mascle la sedueix, adulant-la: li diu que la seua persona i la seua vida inspiraran òperes senceres. La guineueta sucumbeix a la seducció. Quan la parella abandona el cau de la guineu, ella li diu unes paraules a cau d'orella. Ell, llavors, declara: «Bé, anem immediatament a cal rector!» Entre un gran ballet d'animals, el picot procedeix a la cerimònia de noces.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Un vagabund recorre el bosc a la recerca de cacera. En el moment en què s'afanya a arreplegar una llebre morta, apareix el guardabosc. Llavors, el vagabund li confessa que aviat es casarà. Enfurismat, el guardabosc voldria provar que ha estat el vagabund qui ha matat la llebre, la qual evidentment ha estat morta per les guineus. Aleshores, el guardabosc posa un parany al costat de la llebre. Apareix la guineueta, acompanyada pel seu marit i de llurs cadells, els quals oloren la llebre amb curiositat, però ella els posa en guàrdia davant del perill del parany. Mentre la parella s'abraça tendrament, els cadells juguen tot barallant-se. El vagabund arriba de sobte, amb una cistella plena de gallines. la guineueta comença a coixejar i s'interna al bosc, seguida pel vagabund, qui creu haver trobat una presa fàcil. Deixa la cistella, la segueix, entropessa i cau. Quan retorna al costat de la cistella, amb sang al nas, les guineus ja han fet compte de les gallines. Llavors dispara contra elles, provocant llur dispersió... però la guineueta jeu a terra.

A la posada, el guardabosc conta al mestre que ha trobat buit el cau de les guineus. L'hostalera explica que el vagabund es casarà amb Terynka, i que la núvia porta una bella pell de guineu que el vagabund li ha regalat. Així és com el guardabosc s'assabenta de la mort de la seua guineueta i de la pèrdua definitiva de la dona que estima. L'endemà, el guardabosc torna al lloc on va robar la guineueta, i s'hi meravella de la bellesa de la natura renovada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]