Laureano Calderón Arana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaureano Calderón Arana

Laureano Calderón, a La Farmacia Moderna Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMadrid, Espanya
4 juliol 1847 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1894 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Civil de Madrid 40° 25′ 17″ N, 3° 38′ 08″ O / 40.421422°N,3.635533°O / 40.421422; -3.635533 Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central
Activitat
OcupacióQuímic, farmacèutic, físic, cristal·lògraf i catedràtic d'Universitat
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAlfredo Calderón y Arana i Salvador Calderón y Arana Modifica el valor a Wikidata

Laureano Calderón Arana (Madrid,[1] 4 de juliol de 1847[2] - Madrid,[3] 4 de març de 1894)[4][2] va ser un químic, farmacèutic, físic i cristal·lògraf,[5] germà del també científic Salvador Calderón Arana[6] i de l'escriptor Alfredo Calderón.[7] Relacionat amb la Institución Libre de Enseñanza,[8] va ser l'inventor d'un instrument per a estudis cristal·logràfics anomenat «estauroscop»[9] i un dels pioners en l'estudi i ensenyament de la Bioquímica a Espanya.[10]

Trajectòria[modifica]

Fill d'Antonio María Calderón, natural de Campuzano, província de Santander, i de María Ignacia Arana de Barrenechea, natural de Usurbil; va néixer a Madrid el 4 de juliol de 1847.[2][nota 1]Va tenir com a germans a Alfredo, que va néixer tres anys més tard, el 1850,[7] i Salvador.[11] Deixeble de Manuel Rioz y Pedraja, es va llicenciar en Farmàcia el 1866 a la Universitat Central;[12] i va guanyar, per oposició, el lloc d'ajudant i d'auxiliar a la Facultat de Farmàcia d'aquesta institució.[13]

Després d'unes oposicions que va fer el 1874, va obtenir el lloc de catedràtic de Química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostel·la.[13] S'ha assenyalat la seva inclusió, durant la dècada de 1870, dins un grup de seguidors de les línies de pensament darwinista, denominat «moviment novíssim de filosofia natural», terme encunyat pel que sembla pel seu germà Alfredo, entre els quals s'haurien trobat a més de Laureano Calderón, els científics Augusto González de Linares, Odón de Buen, el seu altre germà —Salvador—, Blas Lázaro Ibiza, Enrique Serrano Fatigati o José Rodríguez Carracido.[14] Va ser seguidor de les idees de Julián Sanz del Río i Francisco Giner de los Ríos; fou descrit com a «deixeble» d'aquests.[15]

«No he estat nomenat professor per formar catecúmens
de cap sistema polític, sinó només per ensenyar ciència,
on es busca la veritat, sense distinció d'orígens».

—Laureano Calderón Arana[16]

Després de les mesures preses pel marquès d'Orovio, ministre de Foment, respecte a la Instrucció Pública,[nota 2]les protestes de Calderón[21] en defensa de la llibertat de càtedra[22] —titllades d'«enèrgiques» i «vehements»— van provocar que fos fet pres, en companyia d'Augusto González de Linares, al Castell de Santo Antón de La Corunya,[13] després d'una Reial Ordre amb data 12 d'abril de 1875.[23][24]

Laboratori químic de Saez, Utor i Soler el 1868, abans de ser adquirit per Calderón, carrer de Carretas, Madrid, al El Museo Universal

Aconseguida la llibertat, encara que sense la seva càtedra, es va traslladar a París,[13] al decidir expatriar-se;[25] allà va arribar a ser deixeble de Marcellin Pierre Eugène Berthelot, a qui va ajudar en els seus estudis de síntesi química i va continuar els seus treballs de termoquímica més endavant.[13] Més tard va emigrar a Alemanya, on va estudiar cristal·lografia al costat de Paul Heinrich von Groth, a Estrasburg,[nota 3]on poc després va ser nomenat director de treballs pràctics de Cristal·lografia i Mineralogia.[13] A aquesta estada en tots dos països també va treballar amb Éleuthère Mascart o Felix Hoppe-Seyler.[26] Calderón va idear un instrument per a estudis cristal·logràfics que va rebre el nom de «estauroscop».[27]

Després de les seves experiències a l'estranger, va retornar a Espanya,[28] el 1880.[29] Considerat un dels creadors de la Institución Libre de Enseñanza[8] —en manifestar les seves protestes contra el marquès de Orovio, al costat de les d'altres professors, donant peu al naixement d'aquesta—[30] i un «prestigiós home de ciència de la Institución»,[31] va ser de fet inclòs a la llista de professors de la ILE, però no va arribar mai a exercir com a tal.[26][32] La seva càtedra no va ser restablida fins al 3 de març de 1881, quan el ministre de Foment José Luis Albareda y Sezde va declarar reintegrats els seus drets.[23] Membre d'algunes societats científiques estrangeres, formava part de la Comissió Internacional per a la reforma de la nomenclatura química i se li van atorgar càrrecs honorífics en diversos congressos científics als que va assistir.[28][nota 4]Segons José Gutiérrez Abascal, «Laureano Calderón era molt més conegut com a químic eminent a l'estranger, i sobretot a Alemanya i a França, que a Espanya».[33]

Inauguració el 1884 del nou edifici de l'Ateneo de Madrid, a La Ilustración Española y Americana

Va tenir un laboratori instal·lat al carrer Carretas,[28] adquirit el 1880 i fundat originalment per Saez, Utor i Soler, on es realitzaven anàlisis de diverses substàncies, entre elles d'orina.[28] El 1884 se li va demanar que estudiés l'aprofitament industrial de la llacuna de Fuente Piedra, proposant la instal·lació d'una fàbrica d'abonaments;[34] va ser promotor i director de la ‘Compañía Agrícola Salinera’, que va treballar en la producció de superfosfats.[35][nota 5] El 1884 va donar un notable discurs a l'Ateneo de Madrid —institució on va ser reelegit com a president de la secció de Ciències Naturals —[36] amb motiu de la inauguració del nou edifici de la institució,[37][26] on Calderón va expressar «la seva ferma convicció que la nova ciència de la termodinàmica aportava la base fundacional per resoldre els urgents problemes de la societat».[38]

El 1888 li va ser concedida la càtedra de Química Biològica i Història Crítica de la Farmàcia a la Universitat Central de Madrid,[39][40][nota 6]fet que s'ha arribat a considerar el començament de la bioquímica a Espanya,[10]encara que d'altres autors li assignen el mèrit a José Rodríguez Carracido, posterior a Arana.[43] El 1892 va fer el discurs La química descriptiva i la química racional a la Universitat Central, com a obertura del curs acadèmic.[44]

«La mort de Laureano Calderón ha palesat
l'aïllament en què viu la ciència a Espanya.
Tots els mitjans de publicitat es van conjuminar
per tributar honors fúnebres de primera classe al professor eminent,
però en vida què poc el van encoratjar
en la prossecució dels seus treballs científics!»

Va ser autor de Los explosivos y pólvoras sin humo, obra que no va arribar a veure publicada;[28] en aquest sentit s'ha subratllat negativament la seva no gaire destacable activitat investigadora i que no traduís obres foranes, de fet, segons Francisco Javier Puerto, la historiografia conservadora li hauria penjat l'etiqueta de «divulgador», menyspreant la seva labor científica.[43] Mort el 4 de març de 1894 a Madrid a l'edat de quaranta-sis anys,[4][46][nota 7]va ser enterrat al cementiri civil de Madrid.[48][nota 8]

Actual seu de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia al carrer de la Farmacia —abans «carrer de San Juan»—, antiga ubicació de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Central de Madrid

Notes[modifica]

  1. ↑ Fou batejat el dia 9 pel tinent cura de l'església parroquial de San Luis, Pedro Alba.[2]
  2. ↑ Després de la caiguda de la Primera República Espanyola i la fi del període conegut com Sexenni Revolucionari, es va iniciar el període conegut com a Restauració, on al començament una Reial Ordre i una circular del ministre de Foment, el marquès de Orovio, publicades el 26 de febrer de 1875[17] van retornar la situació referent a l'educació a l'estat previ a la Revolució de 1868,[18] restringint-se la llibertat de càtedra, al passar a control de l'Estat els programes de les diferents assignatures i negar-se l'ensenyament de coneixements «contraris al dogma catòlic».[19] En paraules del decret, «els perjudicis que en l'ensenyament ha causat l'absoluta llibertat, les queixes repetides dels pares i dels mateixos alumnes, l'obligació que té el Govern de vetllar per la moral i les sanes doctrines i el sentiment de responsabilitat que sobre ell pesa, justifiquen i requereixen la seva intervenció a l'ensenyament oficial».[20]
  3. ↑ Després de la guerra francoprussiana de 1870-1871 la major part de la regió d'Alsàcia havia passat a pertànyer a l'Imperi alemany, situació que es va perllongar fins a la Primera Guerra Mundial.
  4. ↑ Fou, por exemple, vicepresident del Congrés Químic de París el 1889 i president d'honor de la secció química de l'Associació francesa per a l'avançament de les ciències, cap el 1892.[26]
  5. ↑ Va dirigir la companyia fins 1888.[29]
  6. ↑ Aquest nomenament hauria tingut el suport de Fausto Garagarza, en aquells temps conseller d'Instrucció Pública, amic seu des del seu pas per Santiago de Compostela.[41] Entre els «mèrits i serveis» de Calderón per ser-li concedida la càtedra se cita en La Gaceta de Madrid el que publiqués diverses memòries en el Compter-rendus de la Acadèmia de Ciències de París, entre elles «Estudis dels diferents poders rotatoris que presenta el sucre de canya», «Propietats de la resorcina», «Volums moleculars de la resorcina», «Estudis termoquímics de la resorcina», a més de diversos articles a la Revista de cristal·lografia de Groth en alemany: «Observacions òptiques sobre els cristalls del sucre de canya», «Observacions sobre un nou estauroscop i modificacions a l'aparell universal cristal·logràfic de Groth», «Estudis cristal·logràfics sobre algunes substàncies orgàniques», «Propietats òptiques de la blenda dels Picos d'Europa», «Els plats iodonítrics, en col·laboració dels Professors Groth i Nilson» i «Descripció de la col·lecció mineralògica d'Estrasburg, en col·laboració amb Groth».[40][42]
  7. ↑ Es desconeix la causa de la mort a tan primerenca edat. La font més explícita sobre aquest tema afirma «ha caigut ferit de mort inesperada i sense causa. Un simple atzar de la fatalitat!».[47]
  8. ↑ A l'enterrament, que va tenir lloc el 6 de març de 1894, van acudir personalitats com Eduardo Vincenti, Fausto Garagarza, Gumersindo Azcárate, Nicolás Salmerón, Giner de los Ríos, Tolosa Latour, Adelardo Ortiz de Pinedo o el seu germà Alfredo Calderón, entre d'altres.[49]

Referències[modifica]

  1. ↑ Codina Castellví, 1894, p. 146.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Don Laureano Calderón y Arana». La Farmacia Moderna, 5, 10, 1894, pàg. 145. ISSN: 0213-036X.
  3. ↑ Jiménez-Landi, 1996, p. 395-397.
  4. ↑ 4,0 4,1 Puerto, 1995, p. 53.
  5. ↑ Sequeiros San Román 2004, pp. 391-392 ; Codina Castellví 1894, pp. 154-156.
  6. ↑ Martín Sanz 1984, p. 166 ; Jiménez-Landi 1996, p. 397.
  7. ↑ 7,0 7,1 Jiménez-Landi, 1996, p. 395.
  8. ↑ 8,0 8,1 Puerto, 1995, p. 57.
  9. ↑ Puerto 1995, p. 55 ; Valle López 1998, p. 110.
  10. ↑ 10,0 10,1 Illana, 2009, p. 310-318.
  11. ↑ Jiménez-Landi, 1996, p. 397.
  12. ↑ Jiménez-Landi 1996, p. 396 ; Sequeiros San Román 2004, pp. 391-392.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Codina Castellví, 1894, p. 148.
  14. ↑ Ortiz García i Sánchez Gómez, 1994, p. 248.
  15. ↑ Macías, 1894, p. 158.
  16. ↑ Varis autors, 1994, p. 480.
  17. ↑ Gómez García, 1983, p. 325-326.
  18. ↑ Gómez García 1983, pp. 325-326 ; Martí Gilabert 1991, pp. 34-36.
  19. ↑ Sotelo, 2013.
  20. ↑ Martí Gilabert, 1991, p. 34-36.
  21. ↑ Codina Castellví 1894, p. 148 ; Codina Castellví 1894b, p. 150.
  22. ↑ Gurriarán, 2011, p. 286.
  23. ↑ 23,0 23,1 Codina Castellví, 1894b, p. 153.
  24. ↑ Orovio «Real orden separando á los Catedráticos de la Universidad de Santiago D. Augusto González de Linares y D. Laureano Calderón y Arana.». Gaceta de Madrid, 104, 14-04-1875, pàg. 128-129.
  25. ↑ Codina Castellví, 1894, p. 153.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 1894, p. 98.
  27. ↑ Puerto 1995, p. 5 ; Valle López 1998, p. 110.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 Codina Castellví, 1894, p. 149.
  29. ↑ 29,0 29,1 Valle López, 1998, p. 110.
  30. ↑ Varios autores, 1994, p. 480-482.
  31. ↑ Núñez Espallargas i Servat Susagne, 1988, p. 90.
  32. ↑ Sequeiros San Román, 2004, p. 392.
  33. ↑ Kasabal, 1894, p. 163.
  34. ↑ Siboni 1892, pp. 496-499 ; Codina Castellví 1894, p. 149.
  35. ↑ Siboni, 1892, p. 496-499.
  36. ↑ Codina Castellví 1894, p. 149 ; Siboni 1892, p. 498.
  37. ↑ Calderón y Arana, 1884, p. 100-136.
  38. ↑ Pohl Valero, 2010, p. 44-45.
  39. ↑ Codina Castellví 1894, p. 149 ; Illana 2009, pp. 310-318.
  40. ↑ 40,0 40,1 Canalejas y Méndez «Real orden nombrando Catedrático numerario de la Facultad de Farmacia de la Universidad Central, con destino á la cátedra de Química biológica é Historia crítica de la Farmacia, á D. Laureano Calderón y Arana.». Gaceta de Madrid, 225, 12-08-1888, pàg. 447.
  41. ↑ Santos Ruiz, 1991, p. 12-14.
  42. ↑ «Actualidades». Los Avisos Sanitarios, 12, 23, 20-08-1888, pàg. 722.
  43. ↑ 43,0 43,1 Puerto, 1995, p. 58.
  44. ↑ Calderón y Arana 1892, pp. 1-76 ; Muñoz Ramos 1892, pp. 494-496; Valle López 1998, p. 72.
  45. ↑ Rodríguez Carracido, 1894, p. 162.
  46. ↑ Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 1894, p. 99.
  47. ↑ Macías, 1894, p. 159.
  48. ↑ Morote, 1913, p. 4.
  49. ↑ Codina Castellví, 1894, p. 147.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laureano Calderón Arana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laureano_Calderón_Arana&oldid=31320821»