Leòcares el Vell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Leòcares (Leochares, Λεωχάρης) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.

Plini l'esmenta junt amb Policles, Cefisòdot i Hipatoròdor vers la 102 olimpíada, el 372 aC.

Va treballar al monument funerari de Mausol de Cària i també va servir a Filip II de Macedònia pel monument commemoratiu de la victòria de Queronea el 338 aC. La seva obra mestre fou el rapte de Ganímedes, en bronze, que va tenir moltes còpies la majoria en marbre i pedra.

A una base de marbre trobada a Itàlia hi havia la inscripció ΓΑΝΥΜΗΔΗΞ ΛΕΟΧΑΠΟΥΞ ΑΘΗΝΑΙΟΥ que prova que Leòcares era d'Atenes.

Pausànies també esmenta algunes de les seves obres: una estàtua de Zeus i una representació del poble atenenc al Pireu, un altre Zeus a l'acròpoli d'Atenes, i un Apol·lo al Ceràmic. Plini parla d'un Júpiter "tonans" al Capitoli, i un Apol·lo amb diadema; i Vitrubi d'una estàtua colossal de Mart a Halicarnàs.

De les seves estàtues de persones les més famoses foren les de Filip II, Alexandre el Gran, Amintes, Olímpies i Eurídice, fetes de vori i or, i col·locades a Filipeion, un edifici circular a l'Altis d'Olímpia erigit per Filip II per la seva victòria a Queronea. També va fer una estàtua de Isòcrates d'Atenes, que era a Eleusis i suposadament l'estàtua d'un esportista de nom Autòlic (més dubtosa per problemes cronològics).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leòcares el Vell Modifica l'enllaç a Wikidata