Legió III Italica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoninià encunyat per Galiè l'any 260 per celebrar la III Italica. S'hi veu la cigonya, símbol de la legió, i la inscripció amb el cognomen atorgat per Galiè VI Pia VI Fidelis.

La legió III Italica fou una legió romana creada per Marc Aureli cap a l'any 165 per a les seves campanyes contra els marcomans. El cognomen Italica suggereix que els primers soldats foren reclutats a Itàlia. La legió seguia activa a Germània durant el segle IV. El seu símbol era una cigonya.

Junt amb les dues legions II Italica i I Adiutrix, la III Italica s'assignà a les províncies del Danubi, per lluitar contra la invasió de Rètia i Noricum pels marcomans. L'any 171 constuïren el camp Regina Castra, l'actual Ratisbona, dissenyat com a posició defensiva. A la guerra civil de 193, la legió donà suport a Septimi Sever i l'ajudà a vèncer els seus adversaris (Pèrtinax i Didi Julià primer i després Pescenni Níger i Clodi Albí. Posteriorment lluità amb Caracal·la en la seva campanya contra els alamans. Sembla que la legió, o alguns destacaments, participà en les campanyes de Gordià III contra els sassànides (243), ja que rebé el cognomen Gordiana.

Durant els anys foscos del segle III la legió prengué part en les diverses lluites pel poder. Lluità a favor de Galiè i aquest li concedí els cognomina VI Pia VI Fidelis i VII Pia VII Fidelis («sis vegades fidel i sis vegades lleial» i «set vegades fidel i set vegades lleial»). En aquesta època el seu campament principal seguia sent Regina Castra, però fou mobilitzada per la campanya de Lluci Domici Aurelià contra la reina Zenòbia l'any 273.

A finals del segle IV la legió segueix present al Danubi com una unitat de comitatenses.