Lepa Mladjenovic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLepa Mladjenovic

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr-el) Lepa Mlađenović
(sr-ec) Лепа Млађеновић Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Belgrad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets de les dones, activista per la pau Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lepa Mladjenovic (serbi: Lepa Mlađenović) (Belgrad, 9 de novembre de 1954) és una activista feminista, lesbiana i pacifista, pionera de la Segona onada de teoria feminista.[1][2][3][4][5][6] És assessora de dones supervivents de violència masclista o lesbofòbia, organitzadora de tallers, escriptora i membre de xarxes internacionals que es preocupen pels drets de les lesbianes i la violència masclista.[7]

Biografia[modifica]

Va nàixer a Belgrad el 1954. Passava les vacances d'estiu de la seua infantesa a Sarajevo i la mar Adriàtica. Des del 2017 viu a Belgrad.[8]

Trajectòria activista[modifica]

Alternatives a la psiquiatria[modifica]

Es llicencià en el Departament d'Estudis de Psicologia de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad al 1980. Com a estudianta, s'oposà al sistema educatiu escrivint cartes de protesta al professorat criticant les normes que no apoderaven l'alumnat.[4] El primer moviment social en què participà fou la Xarxa d'Alternatives a la Psiquiatria, l'objectiu de la qual era reformar la psiquiatria per la seua violència i exclusió.[9] Coorganitzà "Psiquiatria i societat", una conferència internacional durant tres dies el 1983 al centre cultural estudiantil de Belgrad.[4] Després fou voluntària en centres de salut mental de Trieste i va escriure sobre psiquiatria democràtica a Itàlia i els centres de teràpia de l'Associació Arbours de Londres, que s'estengueren a partir del moviment antipsiquiàtric.[9][10]

Activisme feminista i contra la guerra[modifica]

El seu activisme feminista començà al 1978 quan va participar en DRUG-ca Žena (Camarades Dones), la primera conferència internacional de dones organitzada per feministes del centre cultural estudiantil de Belgrad.[11][12][13][14] El 1982, va coorganitzar el grup feminista Dones i Societat de Belgrad.[15][16] Més tard, va organitzar un grup feminista com una part de Dones i Societat que es basava en un model d'autoconsciència.[17]

Participà en la primera reunió iugoslava feminista a Ljubljana el 1987, organitzada pel grup LILIT i el grup lèsbic LILIT LL d'Eslovènia.[18][19] L'aplec encoratjava la sororitat, els intercanvis, l'activisme, els debats sobre violència masclista, salut reproductiva de les dones, l'art i la cultura i les primeres iniciatives per a l'organització de lesbianes.[20] Amb altres activistes de Dones i Societat, cofundà Línia Directa SOS per a Dones i Criatures Víctimes de Violència de Belgrad el 1990 i fou consellera de supervivents de violència masclista. També ha treballat amb dones víctimes de la guerra.[21]

El 1991 es va unir a Staša Zajović i a altres activistes feministes contra la guerra per a fundar Dones de negre, i en feren el primer aplec el 9 d'octubre del 1991.[22][23][24][25] Començaren amb vigílies setmanals en protesta contra el règim serbi i després s'integraren en la xarxa mundial Dones de negre.

Fou assessora del 1992 al 2012, treballant amb dones víctimes de violència masclista a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Hongria. El 1993, juntament amb altres voluntàries feministes de la Línia Directa SOS, fundaren Autonomni Ženski Centar AŽC (el Centre Autònom de Dones); fou psicòloga i coordinadora de l'equip d'assessorament del centre fins al 2011.[26] Ha organitzat molts tallers per a dones víctimes de violència masclista des del 2000, i facilita tallers d'alfabetització emocional per a activistes (particularment lesbianes) als Balcans. Treballa a Itàlia amb l'ONG Donne in Repti contro la violenza, i ha publicat un article sobre assessorament feminista per a la violència masclista.[27][28]

Activisme lèsbic[modifica]

Lepa Mladjenovic i Suzana Tratnik foren participants de Iugoslàvia en la conferencia del Servei Internacional d'Informació Lèsbica del 1986 a Ginebra. Ella, Dejan Nebrigić i altres activistes fundaren Arkadia, la primera organització de gais i lesbianes de Belgrad, el 1990; el grup estigué actiu fins al 1997.[29][30] Fou la primera lesbiana de Sèrbia que isqué de l'armari durant una transmissió de televisió pública (el 1994); parlà sobre gais i lesbianes i representà el grup Arkadia.[31] Ella i altres activistes d'Arkadia formaren Labris, la primera organització de lesbianes, l'any següent.[20][30] El 2001, descrigué aquesta experiència:[32]

Com a part de Labris, organitzà i participà en la primera Setmana Lèsbica d'Eslovènia el 1997 (organitzada pel grup lèsbic eslové Kasandra).[33] Van participar quaranta-cinc persones de Novi Sad, Maribor, Skopje, Belgrad, Zagreb, Pristina, Split i Ljubljana. La segona Setmana Lèsbica es realitzà a Sombor el 2000, i la tercera (totes dues organitzades per Labris) a Novi Sad el 2004.[34][35] La quarta Setmana Lèsbica es feu al 2011.

Coorganitzà l'Orgull de Belgrad del 2001. Ella i diverses altres conselleres lesbianes crearen la línia d'assessorament SOS per a lesbianes el 2012, i en feu tallers i en fou consellera psicològica a partir del 2017.

Publicacions[modifica]

Del 1992 al 2012, Lepa Mladjenovic ha estat membre i professora del Centre d'Estudis de les Dones de Belgrad.[7][29] Ha escrit assaigs sobre violacions de guerra, violència contra les dones, drets de les lesbianes, lesbianes en temps de guerra, femicidis, l'enfocament feminista de la justícia transicional, la sororitat i l'alfabetització emocional.[36] "Polítiques de solidaritat de les dones",[37]

Premis i reconeixements[modifica]

Li atorgaren el Premi Felipa de Souza, d'OutRight Action International, per la seua lluita pels drets humans LGBT el 1994 en una celebració de l'Orgull a Nova York.[38] En rebre el premi, va dir: "El lloc del qual vinc no és la nació on vaig nàixer, sinó un país lèsbic perdut que mai vaig tenir, però aconseguiré crear-lo siga com siga".[4]

L'Organització de Lesbianes Novi Sad (NLO) la honorà el 2011 obrint una sala de lectura lesbiana, feminista i antifeixista radical que duu el seu nom.[39]

Va rebre el premi Anne Klein Women's Award 2013, de la Fundació Heinrich Böll.[40][41] Lepa Mladjenovic dugué 22 activistes lesbianes de la regió a la cerimònia de lliurament a Berlín com a part d'una visita d'estudi sobre lesbianes.[42][43]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ivekovic, Rada; Mostov. From Gender to Nation. Longo, 2002, p. 122. ISBN 978-8880633419. 
  2. ↑ Giles, Wenona Mary; Women in Conflict Zones Network. Feminists Under Fire: Exchanges Across War Zones. Toronto: Between The Lines, 2003, p. 226. ISBN 9781896357782. 
  3. ↑ Nestle. «At home with Lepa Mladjenovic». Joan Nestle, 2000. [Consulta: 27 octubre 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Zaharijevic. «Short Portrait: Lepa Mlađenović». Heinrich Böll Foundation, 06-12-2012. [Consulta: 27 octubre 2016].
  5. ↑ Press release. «Anne Klein Women's Award 2013: Lepa Mlađenović, Serbian Women's and Human Rights Activist». Heinrich Boell Foundation, 06-12-2012. [Consulta: 29 octubre 2017].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Petrović. «Živeti sa svojim izborima» (en serbi). Deutsche Welle, 07-12-2012. [Consulta: 30 octubre 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 «About us: Lecturers». Women's Studies Center. Arxivat de l'original el 16 de desembre de 2013. [Consulta: 27 octubre 2017].
  8. ↑ Mladjenovic. «At-Home with Lepa Mladjenovic». Joan Nestle, 2000. [Consulta: 30 octubre 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 Obradovic. «Lepa Mladjenovic, (Anti) psihologistkinja: Menjati odnos prema ljudima koji pate (1987)» (en serbi). Yugopapir (Glas omladine), 1987. [Consulta: 8 desembre 2017].
  10. ↑ «Zatvorimo bolnice koje ne lijece vec ponizavaju» (en serbi). Radio Kotor, 29-11-2016. [Consulta: 8 desembre 2017].
  11. ↑ McLeod, Laura. Gender Politics and Security Discourse: Personal-Political Imaginations and Feminism in 'Post-conflict' Serbia. Routledge, 2015, p. 49. ISBN 9780822315483. 
  12. ↑ Mikula, Maja. Women, Activism and Social Change: Stretching Boundaries. Routledge, 2006, p. 87. ISBN 9781136782718. 
  13. ↑ Chiara, Bonfiglioli. Remembering the conference "Drugarica Zena. Zensko Pitanje – Novi Pristup?"/ "Comrade Woman.The Women's Question: A New Approach?" thirty years after. Utrecht: Universiteit Utrecht, 2008, p. 54–55, 86. OCLC 428113304. 
  14. ↑ Zaharijevic. Žarana Papić. Tekstovi 1977-2002. Beograd: Centar za studije roda i politike, Rekonstrukcija Ženski fond, Žene u crnom, 2012, p. 11–12, 31. ISBN 978-86-84031-54-1. 
  15. ↑ Hughson (Blagojevic), Marina «Unpacking Silence and Distortion: Mapping Misogyny in Serbia». Knjizenstvo, novembre 2016, pàg. 5.
  16. ↑ Vušković. «Feministička grupa Žena i društvo». Autonomni Ženski Centar Beograd. [Consulta: 8 desembre 2017].
  17. ↑ Ramet, Sabrina P. Social Currents in Eastern Europe: The Sources and Consequences of the Great Transformation. Duke University Press, 1995, p. 225. ISBN 9780822315483. 
  18. ↑ Spasovska, Ljubica. The Last Yugoslav Generation: The Rethinking of Youth Politics and Cultures in Late Socialism. Oxford University Press, Apr 18, 2017, p. 136. ISBN 9781526106315. 
  19. ↑ Dobnikar. Jaz, ti, one...Za nas: dokumenti jugoslavenskih feminističkih susreta 1987-1991 (Print book) (en eslové). Društvo Vita Activa, Ljubljana; Centar za žene žrtve rata / ROSA - Zagreb, 2009, p. 14. ISBN 978-961-92800-0-3.  Arxivat 2018-02-10 a Wayback Machine.
  20. ↑ 20,0 20,1 Mima, Rašić. «Lezbejska egzistencija, lezbejska vidljivost». A: Zaharijević. Neko je rekao feminizam? Kako je feminizam uticao na Žene XXI veka. Belgrade: Heinrich Böll Stiftung, 2008, p. 208, 233. 
  21. ↑ Bunch, Charlotte; Reilly; Douglass College. Center for Women's Global Leadership; United Nations Development Fund for Women. Demanding accountability: the global campaign and Vienna Tribunal for women's human rights. Rutgers University, Center for Women's Global Leadership, 1994, p. 37. ISBN 9780912917290. 
  22. ↑ Enloe, Cynthia. Globalization and Militarism: Feminists Make the Link. Rowman & Littlefield, 2016, p. 134. ISBN 9781442265455. 
  23. ↑ «Living in War Zones: Thoughts on War and Domestic Violence» (PDF). Judith Armatta, 09-03-2001. [Consulta: 28 octubre 2017].
  24. ↑ Presented by: Keri Phillips. «Women in Black, The Europeans program» (en anglés). Radio National, 03-12-2001. [Consulta: 30 octubre 2017].
  25. ↑ Tesanović, Jasmina. «Mothering in War». A: Guzman Bouvard. Mothers of Adult Children. Lexington Books, 2013, p. 110. ISBN 9780739183014. 
  26. ↑ McLeod, Laura. Gender Politics and Security Discourse: Personal-Political Imaginations and Feminism in 'Post-conflict' Serbia. Routledge, Jul 16, 2015, p. 52. ISBN 9781317635628. 
  27. ↑ «DiRe, Donne in Rete contro la violenza» (en italià). [Consulta: 9 novembre 2019].
  28. ↑ «Il counseling femminista con donne sopravvissute alla violenza sessuale» (en italià). [Consulta: 9 novembre 2019].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Short biography: Lepa Mladjenovic», 06-12-2012. [Consulta: 28 octubre 2017].
  30. ↑ 30,0 30,1 Savić, Marija. «Istorija LGBT aktivizma u Srbiji». A: Gavrić. Čitanka lezbejskih i gej ljudskih prava. Sarajevo: Sarajevski otvoreni centar, Fondacija Heinrich Böll, 2011, p. 102–103. ISBN 978-9958-9959-3-4. 
  31. ↑ Mertus. «One Step Forward», 01-03-1995. [Consulta: 28 octubre 2017].
  32. ↑ Lepa Mladjenovic, 2001 "Notes of a Feminist Lesbian during Wartime", European Journal of Women's Studies Vol 8, Issue 3, pp. 381 - 391.
  33. ↑ «Prva lezbejska nedjelja» (en croata). Lori, 2010. [Consulta: 29 octubre 2017].
  34. ↑ «Treća lezbejska nedjelja» (en croata). Lori, 2010. [Consulta: 29 octubre 2017].
  35. ↑ «Our network-our strength: Third Lesbian Week 2004». Labris, 08-02-2017. [Consulta: 29 octubre 2017].
  36. ↑ Nestle. «Publications, Talks, Interviews and Broadcasts», 2010. [Consulta: 27 octubre 2017].
  37. ↑ «"POLITICS OF WOMEN'S SOLIDARITY" by Lepa Mladjenovic (Belgrade) - One Billion Rising Revolution» (en anglès). One Billion Rising Revolution, 18-09-2016 [Consulta: 8 desembre 2017].
  38. ↑ «Human rights Awards, The Felipa de Souza Award». OutRight Action International, 23-02-2016. [Consulta: 29 octubre 2017].
  39. ↑ «U Novom Sadu otvorena Čitaonica Lepa Mlađenović» (en croata). Libela, 06-07-2011. [Consulta: 29 octubre 2017].
  40. ↑ «Lepa Mladjenovic, Serbia, Wins 2013 Anne Klein Women's Award - Statement by the jury». Heinrich Boell Foundation, 06-12-2012. Arxivat de l'original el 9 d'agost de 2019. [Consulta: 29 octubre 2017].
  41. ↑ «Lesbian Activist Lepa Mladjenovic Selected For Ann Klein Award | The New Civil Rights Movement». web.archive.org, 21-09-2016. Arxivat de l'original el 21 de setembre de 2016. [Consulta: 12 setembre 2022].
  42. ↑ Roy. «Lepa Mladjenovic - Speech on the Anne Klein Award». You Tube, 26-11-2013. [Consulta: 29 octubre 2017].
  43. ↑ «Anne Klein Frauenpreis Award Ceremony for Lepa Mladjenovic | Vi på Kvinna till Kvinna» (en anglés). vipa.kvinnatillkvinna.se. Arxivat de l'original el 28 de març de 2017. [Consulta: 8 desembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lepa_Mladjenovic&oldid=33446116»