Margarida de Savoia (1390-1464)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beata Margarida de Savoia

Gravat amb la beata pregant, 1692
Princesa i vídua
Nom secular Margherita di Savoia
Naixement 21 de juny de 1390
Fossano, Ducat de Savoia (actual província de Cuneo, Piemont, Itàlia)
Defunció 23 de novembre de 1464 (als 74 anys)
Alba (Cuneo, Piemont)
Enterrament Convent de Dominiques (Alba, Piemont, Itàlia)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1566, Pius V (autorització del culte); 8 d'octubre de 1669 (confirmació per Climent IX)
Lloc de pelegrinatge Alba
Festivitat 23 de novembre (a l'Orde de Sant Domènec, el 25 de novembre)
Fets destacables Filla d'Amadeu de Savoia-Acaia, esposa de Teodor II del Monferrato
Orde Terciàries dominiques
Iconografia Com a monja dominica, amb tres fletxes; amb un cérvol

Margarida de Savoia (Fossano, província de Cuneo, Piemont, 21 de juny de 1390 - Alba, Cuneo, Itàlia, 23 de novembre de 1464) fou una princesa de la casa de Savoia, marquesa de Monferrato. És venerada com a beata per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Margarida fou la primera dels quatre fills d'Amadeu de Savoia, príncep d'Acaia i senyor del Piemont, i de Caterina di Ginevra. El 17 de gener de 1403 es va casar amb Teodor II del Monferrato, marquès del Monferrato, de la dinastia dels Paleòlegs de Bizanci. El marit era vidu per dos cops, ja que s'havia casat abans amb Argentina de Lunigiana (†1387) i amb Joana de Bar (†1402), amb qui havia tingut tres fills. Amb Margarida el matrimoni va durar quatre anys i no en van néixer fills.

Era molt devota i pietosa, i encara més després d'haver sentit les predicacions de Sant Vicent Ferrer, que passà un temps a Monferrato. En quedar vídua, va optar per deixar la vida mundana, deixant el govern del marquesat al fill del seu marit Giovanni Giacomo (13951445), i es retira a Alba (Piemont), on es fa membre del Tercer Orde de Sant Domènec.

Al poc temps, Felip Maria Visconti, duc de Milà en demanà la mà, demanant al papa Martí V que la dispensés dels vots; Margarida refusà l'oferta i va decidir de lliurar-se del tot a Déu. Va fundar un monestir amb altres nobles i el posà sota la regla de les Monges Dominiques. Com a monja exemplar, va morir al monestir d'Alba en 1464.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Alba, amb el monestir i la tomba de la beata.

El 13 de desembre de 1464 fou sebollida en una tomba humil, però en 1481 les restes foren traslladades a un sepulcre al seu monestir, que va fer construir Guillem VIII del Monferrato.

El papa Pius V va permetre en 1566 la celebració de la seva festivitat; Climent IX va confirmar-ne el culte, beatificant-la el 8 de d'octubre de 1669.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida de Savoia (1390-1464) Modifica l'enllaç a Wikidata