Margarida de Savoia (1390-1464)
.jpg) Gravat amb la beata pregant, 1692 |
|
| Princesa i vídua | |
|---|---|
| Nom secular | Margherita di Savoia |
| Naixement | 21 de juny de 1390 Fossano, Ducat de Savoia (actual província de Cuneo, Piemont, Itàlia) |
| Defunció | 23 de novembre de 1464 (als 74 anys) Alba (Cuneo, Piemont) |
| Enterrament | Convent de Dominiques (Alba, Piemont, Itàlia) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1566, Pius V (autorització del culte); 8 d'octubre de 1669 (confirmació per Climent IX) |
| Lloc de pelegrinatge | Alba |
| Festivitat | 23 de novembre (a l'Orde de Sant Domènec, el 25 de novembre) |
| Fets destacables | Filla d'Amadeu de Savoia-Acaia, esposa de Teodor II del Monferrato |
| Orde | Terciàries dominiques |
| Iconografia | Com a monja dominica, amb tres fletxes; amb un cèrvol |
Margarida de Savoia (Fossano, província de Cuneo, Piemont, 21 de juny de 1390 - Alba, Cuneo, Itàlia, 23 de novembre de 1464) fou una princesa de la casa de Savoia, marquesa de Monferrato. És venerada com a beata per l'Església catòlica.
Biografia [modifica]
Margarida fou la primera dels quatre fills d'Amadeu de Savoia, príncep d'Acaia i senyor del Piemont, i de Caterina di Ginevra. El 17 de gener de 1403 es va casar amb Teodor II del Monferrato, marquès del Monferrato, de la dinastia dels Paleòlegs de Bizanci. El marit era vidu per dos cops, ja que s'havia casat abans amb Argentina de Lunigiana (†1387) i amb Joana de Bar (†1402), amb qui havia tingut tres fills. Amb Margarida el matrimoni va durar quatre anys i no en van néixer fills.
Era molt devota i pietosa, i encara més després d'haver sentit les predicacions de Sant Vicent Ferrer, que passà un temps a Monferrato. En quedar vídua, va optar per deixar la vida mundana, deixant el govern del marquesat al fill del seu marit Giovanni Giacomo (1395 – 1445), i es retira a Alba (Piemont), on es fa membre del Tercer Orde de Sant Domènec.
Al poc temps, Felip Maria Visconti, duc de Milà en demanà la mà, demanant al papa Martí V que la dispensés dels vots; Margarida refusà l'oferta i va decidir de lliurar-se del tot a Déu. Va fundar un monestir amb altres nobles i el posà sota la regla de les Monges Dominiques. Com a monja exemplar, va morir al monestir d'Alba en 1464.
Veneració [modifica]
El 13 de desembre de 1464 fou sebollida en una tomba humil, però en 1481 les restes foren traslladades a un sepulcre al seu monestir, que va fer construir Guillem VIII del Monferrato.
El papa Pius V va permetre en 1566 la celebració de la seva festivitat; Climent IX va confirmar-ne el culte, beatificant-la el 8 de d'octubre de 1669.
