Mark Cousins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMark Cousins
Biografia
Naixement3 de maig de 1965 (1965-05-03) (58 anys)
Coventry (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Stirling
St Louis Grammar School, Ballymena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i televisió Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, crític de cinema, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat1988 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Premis
Veu de Mark Cousins (anglès) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0184108 Allocine: 496129 Rottentomatoes: critics/mark-cousins Allmovie: p434703 TMDB.org: 1061561 Modifica el valor a Wikidata

Mark Cousins (Coventry, 3 de maig de 1965) és un cineasta i escriptor nord-irlandès. És especialment conegut pel seu documental de 15 hores de durada The Story of Film: An Odyssey (La història del cinema: Una odissea). En 2018 va presentar Women Make Film: A New Road Movie Through Cinema, una història del cinema només a partir de pel·lícules dirigides per dones que aborda el treball de 700 pel·lícules i 183 directores.[1] Des de 2019 és membre de la Reial Societat d'Edimburg.

Biografia[modifica]

Ell i el seu germà bessó van néixer en Coventry a 30 km a l'est de Birmingham on els seus pares s'havien mudat per qüestions de treball des d'Irlanda del Nord on poc després del naixement dels seus fills van tornar.[2] Es va criar a Ballymena i va assistir a l'Escola de Gramàtica de St. Louis[3][4]

Va estudiar en un col·legi catòlic i explica que les classes de literatura anglesa se li ennuegaven però en canvi li agradava capbussar-se durant hores entre fotografies.[5] El cinema va ser un primerenc refugi per a ell. Anys després es va graduar en cinema, televisió i art a la Universitat de Stirling on es va doctorar en 2014.[6]

Trajectòria professional[modifica]

Entre 1997 i 2000 va presentar la sèrie de pel·lícules de culte de la BBC dins del programa Moviedrome i en la sèrie de televisió Scene by Scene i va entrevistar a cineastes com Martin Scorsese, Steve Martin, Bernardo Bertolucci, Jeanne Moreau, Woody Allen, Rod Steiger i fins i tot a David Lynch.[5][7]

Al 2009, Cousins i l'actriu i directora de cinema Titlla Swinton inspirats pel documental Burden of Dreams que narra les penúries per les quals va passar Werner Herzog rodant Fitzcarraldo, van engegar el projecte de recórrer els camins de les Terres Altes d'Escòcia empenyent un cinema sobre rodes, de trenta-set tones, per projectar pel·lícules als pobles del lloc, configurant el festival de cinema itinerant més inusual del món.[5] El festival de cinema independent itinerant va ser destacat en un documental anomenat Cinema is Everywhere. El festival es va repetir al 2011.[8][9] Amb Swinton també va crear la Fundació 8½ amb l'objectiu d'introduir a nens i nenes en l'univers cinematogràfic.

Robert Osborne, Mark Cousins i el vicepresident sènior de TCM Xerris Tabesh en 2014, amb el Premi Peabody que TCM va rebre per la seva presentació de The Story of Film: An Odyssey

En 2011 es va estrenar el seu treball més conegut: La història del cinema: Una odissea (The Story of Film: An Odyssey) emesa en televisió en 15 capítols d'una hora al canal Habiti4, presentada en el Festival Internacional de Cinema de #Toronto 2011.[10][11][12][13] Al setembre de 2013, va començar a emetre's al canal de televisió nord-americana Turner Classic Movies.[14] Basant-se a la seva exhaustiva biblioteca de pel·lícules, TCM va complementar cada episodi amb curtmetratges rellevants i llargmetratges que van des del familiar fins al poc vist. TCM va rebre el Premi Peabody 2013 "per la seva recerca inclusiva i amb anotacions úniques de la història del cinema mundial" i han estat projectades en el MOMA de Nova York, en el Festival Internacional de Cannes i al voltant de tothom.[15]

Després de The Story of Film, el següent projecte de Cousins va ser intencionalmente un treball a petita escala: What Is This Film Called Love?, un diari acte-fotografiat de la seva caminada de tres dies per la Ciutat de Mèxic, acompanyat de la seva conversa imaginada amb una foto de Sergei Eisenstein.[16] Un altre documental de baix pressupost, produït ràpidament, Here Be Dragons, va cobrir un curt viatge d'observació de pel·lícules que va fer a Albània, un treball que també va ser mal rebut considerant indulgent i fet "a l'atzar". 6 Desires: DH Lawrence and Sardinia s'estructura entorn d'una carta imaginada de Cousins a l'autor DH Lawrence, qui va escriure sobre una visita a Sardenya en 1921.[17][18] Life May Be va ser una col·laboració amb la directora de cinema i actriu iraniana Mania Akbari, novament utilitzant els dispositius estructurals familiars de cartes, imatges de viatges i comentaris de veu de Cousins.[19]

A Story of Children and Film (Una història de nens i cinema) va ser millor rebuda. Els seus orígens es troben en algunes imatges que va filmar de la seva neboda i nebot jugant i es va convertir en un documental sobre la representació de nens al cinema.[20][21][22][23][24]

Posteriorment, Cousins va produir I Am Belfast, en la qual la ciutat és personificada per una dona de 10.000 anys. Algunes parts de la pel·lícula amb una partitura del compositor de Belfast David Holmes, es van projectar en el Festival de Cinema de Belfast del 2014.[3] També va preparar en una edició de tres hores de The Story of Film, sobre el tema dels documentals, titulada Dear John Grierson .[25]

Al 2018 va publicar el llibre Historia i art de la mirada, un assaig literari i gràfic.

També en 2018 va presentar el documental Women Make Film: A New Road Movie Through Cinema un documental de 240' de durada que recull 13 dècades de cinema realitzat per dones.[26]

En 2019 Cousins fou triat membre de la Royal Society of Edinburgh[27]

Vida personal[modifica]

Des de 1984 manté una relació amb el psicòleg Gill Moreton a qui va conèixer a Stirling; viuen a Edimburg.[28][29]

Filmografia[modifica]

  • La primera pel·lícula (director, 2009)
  • La història del cinema: una odissea (director i presentador, 2011)
  • Què es diu aquesta pel·lícula? . . Amor? (director, 2012)
  • Una història de nens i cinema (director, escriptor, 2013)
  • Here Be Dragons (director, escriptor, 2013)
  • 6 Desitjos: DH Lawrence i Sardenya (director, guionista, 2014)
  • Life May Be (codirector, coguionista amb Mania Akbari, 2014)
  • Atomic, Living in Dread and Promise (director, 2015)[30]
  • I Am Belfast (director, escriptor, 2015)
  • Estocolm, My Love (director, coguionista amb Anita Oxburgh, 2016)
  • Els ulls d'Orson Welles (director, guionista, narrador, 2018)
  • Women Make Film: A New Road Movie Through Cinema (director, 2018)[31]

Publicacions[modifica]

  • Imagining Reality: The Faber Book of Documentary (2005) coautor amb Keevin MacDonald
  • The story of Film (2011) Llibre i DVD
  • Història i art de la mirada (2018)

Premis i reconeixements[modifica]

  • Peabody Award
  • Prix Itàlia
  • Stanley Kubrick Award

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mark Cousins, una historia del cine silenciada | Festival de Cine de Sevilla». festivalcinesevilla.eu. [Consulta: 8 desembre 2019].
  2. ↑ Mogwai gear up for stunning Coventry Cathedral show-CoventryLive
  3. ↑ 3,0 3,1 Una Brankin, "Mark Cousins: A personal odyssey. As he brings his new film to Belfast, director and critic Mark Cousins tells Una Brankin how he's learning to love his home city once more." Belfast Telegraph, 1 April 2014.
  4. ↑ Henry Hepburn, "Mark Cousins" Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine., TESS, 21 September 2012.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Cuevas, Diego. «Mark Cousins: Historia y arte de la mirada» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2019].
  6. ↑ "Honorary Graduates of the University of Stirling" (2013) Arxivat 2019-12-08 a Wayback Machine., University of Stirling, accessed 2015-03-01.
  7. ↑ «Mark Cousins Years». Moviedromer.
  8. ↑ Details Pilgrimage.org
  9. ↑ «Entertainment | Actress Swinton hauls cinema». BBC News, 04-08-2009. [Consulta: 2 febrer 2012].
  10. ↑ Staff. «The Story of Film: An Odyssey». Channel 4, 2012. Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 5 febrer 2012].
  11. ↑ .
  12. ↑ Staff. «The Story of Film: An Odyssey - Episodes». Channel 4, 2012. [Consulta: 5 febrer 2012].
  13. ↑ Cousins. «The Story of Film: An Odyssey - Real To Reel». Toronto International Film Festival, 2011. Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2012. [Consulta: 5 febrer 2012].
  14. ↑ TCM Monthly Schedule-Turner Classic Movies
  15. ↑ «The Peabody Awards, The Story of Film: An Odyssey (TCM)». Grady College of Journalism and Mass Media, University of Georgia. [Consulta: 12 juliol 2018].
  16. ↑ Guy Lodge, "Review: ‘What Is This Film Called Love?'", Variety, 2 July 2012. ("Sprite-like Irish film critic, historian and documaker Mark Cousins has done many commendable things to honor the medium he loves so deeply -- notably last year's "The Story of Film" -- but his fatuous vanity project "What Is This Film Called Love?" is not among them."
  17. ↑ Stephen Dalton, "Here Be Dragons: London Review", The Hollywood Reporter, 17 October 2013. ("Shot last year during a short working holiday in Albania, this free-associating documentary initially promises to illuminate a mysterious Balkan backwater rarely seen on screen. Instead, it reveals rather too much about its author, his brainy reading habits, his airline meals, and his random thoughts on culture and politics.")
  18. ↑ Brian Moylan, "Sundance 2015 review: 6 Desires: DH Lawrence and Sardinia – Mark Cousins is lost somewhere over The Rainbow", The Guardian, 24 January 2015.
  19. ↑ Andrew Pulver, " Life May Be: Edinburgh 2014 review – intensely felt passion with a sense of self-advertisement. Mark Cousins' latest essay film is a two-way love letter to Iranian artist-film-maker Mania Akbari, with intriguing results." The Guardian, 21 June 2014.
  20. ↑ Peter Bradshaw, "Cannes 2013: A Story of Children and Film – review", The Guardian, 4 April 2013. (". . . one of the most beguiling events at Cannes, appropriately presented in the Cannes Classics section. Mark Cousins's personal cine-essay about children on film is entirely distinctive, sometimes eccentric, always brilliant: a mosaic of clips, images and moments chosen with flair and grace, both from familiar sources and from the neglected riches of cinema around the world.")
  21. ↑ Peter DeBruge, "Cannes Film Review: 'A Story of Children and Film', Variety, 18 May 2013.
  22. ↑ Tim Robey, "A Story of Children and Film, review: A vivid history of children in front of the camera", The Daily Telegraph, 3 April 2014. ("Something about Mark Cousins's feyly magisterial presenting style fits the material like a glove in his new documentary – it may be the best thing he's ever done."
  23. ↑ Mark Kermode, " A Story of Children and Film review – Mark Cousins's 'spine-tingling' visual essay" Mark Cousins's film exploring childhood and film is dazzling in its breadth and intelligence", The Guardian, 5 April 2014. ("A hugely impressive work by a uniquely talented storyteller.")
  24. ↑ Mark Cousins, " Fountain of youth: how a film-maker recaptured his passion for the craft. Burned out after making the epic documentary The Story of Film, Mark Cousins describes how filming kids having fun helped him find his way back – and create a moving portrait of childhood." The Guardian, 2 April 2014.
  25. ↑ Mark Cousins, "Dear John Grierson: A Postscript to The Story of Film (rough cut). All aboard the good train cinephilia, as Mark Cousins conducts us to lesser-visited stations around the documentary globe." Sight & Sound, 14 agost 2014.
  26. ↑ «Women Make Film: A New Road Movie Through Cinema» (en anglès). Cineuropa - the best of european cinema. [Consulta: 8 desembre 2019].
  27. ↑ «Dr Mark Cousins FRSE» (en anglès britànic). The Royal Society of Edinburgh, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  28. ↑ Teddy Jamieson, "Interview: Mark Cousins on the end of youth", The Herald, 30 September 2012.
  29. ↑ Fiona Reed, "Lip service rustles up a real glass act", The Scotsman, 12 June 1999  – via HighBeam Research (subscripció necessària)
  30. ↑ Cousins. «Atomic, Living in Dread and Promise». Storyville. BBC Four.
  31. ↑ «Women Making Films: A New Road Movie Through Cinema». Official Site. Arxivat de l'original el 2018-09-01. [Consulta: 1r setembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mark Cousins
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mark_Cousins&oldid=33097954»