Mary Wortley Montagu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lady Mary Wortley Montague, segons Charles Jervas, cap al 1716.

Mary Wortley Montagu (Thoresby, Nottingham, 26 maig 1689 - 21 agost 1762), va ser una aristòcrata, viatgera i escriptora britànica, autora d'una famosa correspondència. Escriví un recull de poemes, Town Eglogues, publicats de primer sota el nom de Court Poems; el seu epistolari, imitació del de la Marquesa de Sevigné, fou publicat el 1763, i Works el 1803.[1]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Era la filla major de Evelyn Pierrepont, primer duc de Kingston-upon-Hull, que havia succeït al seu germà com a cinquè Comte de Kingston-upon-Hull quan Mary tenia un any d'edat. Més tard, el seu pare va rebre els títols de Marqués de Dorchester, més tard ascendit a ducat. La seva mare, que va morir sent ella encara nena, era filla de William Feilding, tercer comte de Denbigh. El seu pare estava orgullós de la seva bellesa i enginy, i a l'edat de vuit anys es diu que va pronunciar un brindis al Kit-Kat Club. No va parar molta atenció a l'educació dels seus fills, però Gilbert Burnet, bisbe de Salisbury, va animar Lady Mary a realitzar estudis autodidactes.

Va mantenir una estreta amistat amb Mary Astell, una lluitadora pels drets de la dona, i amb Anne Wortley Montagu, néta d'Edward Montagu, primer comte de Sandwich; amb ella va mantenir una animada correspondència. No obstant això, les cartes d'Anne solien ser còpies d'escrits del seu germà, Edward Wortley Montagu i, el 1709, després de la mort d'Anne, la correspondència entre Edward i Lady Mary va continuar sense intermediaris. El pare de Lady Mary, elevat a Marquès de Dorchester, va rebutjar convertir Wortley Montagu en el seu gendre, en negar-se a vincular els seus béns a un possible hereu. Es van trencar les negociacions i quan, l'any 1712, Lord Dorchester va insistir en un altre matrimoni per a la seva filla, Edward i Mary van fugir.

Matrimoni i projecció social[modifica | modifica el codi]

Els primers anys de matrimoni de Lady Mary van passar en una vida retirada al camp. El seu marit, des de 1715, era membre al Parlament anglès en representació de Westminster, i poc després va ser nomenat Lord Commissioner del Tresor. Quan Lady Mary es va reunir amb ell a Londres, aviat el seu enginy i bellesa la van convertir en una destacada figura de la cort.

Aviat, el 1716, Wortley Montagu va ser nomenat ambaixador davant Bab-i Ali (Imperi otomà). Lady Mary el va acompanyar en el seu viatge, en el qual van tenir oportunitat de passar per Viena i Adrianòpolis abans d'arribar a la pròpia Constantinoble. L'ambaixada va ser breu, i havia de retornar el 1717, però el matrimoni va romandre en aquella ciutat fins al 1718. La història d'aquest viatge i les seves observacions de la vida a l'Orient es narren a les Cartes de l'Ambaixada Turca (Turkish Embassy Letters), una sèrie de cartes molt vitals i plenes de descripcions gràfiques. Se solen considerar com una inspiració de les escriptores femenines viatgeres, i també dins una bona part de la producció artística que s'engloba en l'anomenat orientalisme.

De l'Imperi otomà Lady Mary, que en la seva pròpia pell portava les cicatrius de la verola i havia vist morir al seu germà de la malaltia, va portar a Anglaterra la pràctica de la inoculació com a profilaxi contra la malaltia. Va fer inocular als seus propis fills, i es va enfrontar als poderosos prejudicis que hi havia contra aquesta pràctica. Abans de sortir cap a Orient havia conegut Alexander Pope, i durant la seva absència, ell li va escriure una sèrie de cartes extravagants que van ser, essencialment, exercicis de eròtica epistolar amb poc contingut real.

Enfrontament amb Pope[modifica | modifica el codi]

La correspondència amb Pope va continuar després de la tornada de Lady Mary però el rebuig a les pretensions amoroses de Pope el va dur a publicar diversos atacs contra Montagu.[2]

La col·lecció manuscrita d'aquestes cartes va ser divulgada entre un cercle prou considerable de lectors, i Pope va poder haver-se sentit ofès perquè circulés aquella sàtira de la qual era objecte. També s'ha atribuït el fet a gelosia de la seva amistat amb Lord John Hervey, però Lady Louisa Stuart indicava que Pope havia fet a Lady Mary una declaració d'amor, que aquesta havia rebut amb un esclat de riure. En qualsevol cas, Lady Mary sempre va reclamar la seva innocència de qualsevol classe d'ofensa pública. És al·ludida a Dunciad ("Ximpleries") en un passatge en què Pope s'esforça en una de les seves notes insultants. Es pensa que A Pop upon Pope és obra de Mary Montagu, i Pope va pensar que també ella va ser un dels autors de One Epistle to Mr A. Pope («Una epístola al Sr A. Pope», 1730).

Pope la va atacar una vegada i una altra, però amb especial violència en un apariat de gruix llenguatge en la seva imitació de la Primera Sàtira del Segon Llibre d'Horaci, en què apareix Lady Mary en la figura de Safo. Aquesta va demanar a una tercera persona que es queixés davant seu, i va rebre l'òbvia resposta que Pope no podia haver previst que ella o qualsevol altra persona es considerarien al·ludides amb un insult semblant aplicat a si mateixa. Verses addressed to an Imitator of Horace by a Lady («Versos dirigits a un imitador d'Horaci», per una dama, 1733), una rèplica difamatòria a aquests atacs, s'atribueix generalment al treball conjunt de Lady Mary i el seu aliat declarat, Lord Hervey.

Mary va mantenir una correspondència romàntica amb un francès anomenat Rémond, qui li va dirigir una sèrie de cartes molt galants. Ella va invertir una suma de diners en negocis, seguint el seu consell i al risc d'aquest, segons va quedar expressament disposat a South Sea Bubble. Però la «bombolla» financera va fer caure la inversió a la meitat del seu valor. Rémond va intentar recuperar la suma original com a deute, sota l'amenaça de mostrar la correspondència al seu marit. Lady Mary va semblar realment preocupada, no tant per la imputació de galanteria, sinó per la possibilitat que el seu marit descobrís l'abast de les seves pròpies especulacions monetàries. A això sembla referir la segona meitat de la frase de Pope, Who Starved a sister, or forswears a debt (Epilogue to the Sàtires, 113; «Qui es priva d'una germana, o renúncia a un deute», Epíleg a les Sàtires ), mentre que la primera acusació està desproveïda de fonament. De fet, ella va intentar rescatar la seva germana preferida, la comtessa de Mar, que estava mentalment trastornada, de la custòdia del seu cunyat, Lord Grange, que tractava a la seva pròpia dona amb una notòria crueltat i calúmnies.

Separació[modifica | modifica el codi]

En 1739 Lady Mary va deixar el seu marit i va continuar amb la seva pròpia vida, i encara que van seguir escrivint afectuosament, mai més es van trobar. El 1740 va visitar Horace Walpole a Florència, que abrigava cap a ella un gran rancor, i exagerava les seves excentricitats en una confusa barreja (vegeu les seves «Cartes», Letters, ed. Cunningham, i. 59). Lady Mary va anar canviant de lloc de residència: Avinyó, Brescia, Lovere (Llac Iseo). Estava desfigurada per una dolorosa malaltia de la pell, i els seus sofriments eren tan aguts que temia la possibilitat de caure en la bogeria. Va patir una aguda crisi mentre quan visitava la comtessa Palazzo, i potser la seva condició mental va fer necessària la disminució del ritme de la seva vida social.

El seu marit va acumular diners durant els seus últims anys, i es deia que a la seva mort (1761) havia reunit una suma milionària. La seva extrema gasiveria és satiritzada a les abans esmentades Imitations of Horace de Pope (segona sàtira del segon llibre), en el retrat de Avidieu i la seva dona. La seva filla Mary, Comtessa de Bute –el marit era en aquells dies Primer Ministre–, li va pregar que tornés a Anglaterra. Lady Mary va arribar a Londres per morir el mateix any de la seva tornada, el 21 d'agost de 1762. El seu fill Edward Wortley Montagu, va ser també un escriptor i viatger.

Obra i llegat[modifica | modifica el codi]

No es van publicar edicions acadèmiques de les seves obres fins a finals del segle XX. El 1901, les seves cartes van ser editades i publicades com a The Best Letters of Mary Wortley Montagu per Octave Thanet. Lady Mary va evitar la publicació,[3] en part per evitar atacs personals que haguessin seguit inevitablement, i la major part de la seva obra no ha sobreviscut. El seu estatus actual com a autora i icona feminista es deu en gran mesura a la seva renovada associació literària amb el moviment feminista. No obstant això, la seva vida i obra desafien qualsevol categorització.

El 2003, Jennifer Lee Carrell va publicar The speckle Monster: A Historical Tale of Battling Smallpox, que explica la lluita de Lady Mary per introduir la inoculació de la vacuna contra la verola a Londres, a partir dels seus diaris i correspondència personal.

És citada en la novel·la de Doctor Who Only Human per Gareth Roberts com a exemple de perquè el matrimoni per amor està «sobrevalorat».

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • The complete letters of Lady Mary Wortley Montagu, 3 vol.s, editat per Robert Halsband, Oxford: Clarendon Press, 1965-67.
  • Romance Writings, editat per Isobel Grundy, Oxford: Clarendon Press, 1996.
  • Essays and Poems and Simplicity, a Comedy, editat per Isobel Grundy, Oxford: Clarendon Press, 1977, revisió el 1993.

En castellà s'ha publicat Cartas desde Estambul, 1ª ed., ed. Casiopea, Col·lecció Ceiba. Barcelona, 1998. ISBN 84-923649-4-7

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mary Wortley Montagu». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 10 de juny de 2010].
  2. Astell, Mary. Astell, Political Writings (en anglès). Cambridge University Press, 1996, p. 242. ISBN 0521428459. 
  3. Sutherland, Christine Mason. The Eloquence of Mary Astell (en anglès). University of Calgary Press, 2005, p. 161. ISBN 1552381536. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Grundy, Isobel. Lady Mary Wortley Montagu: Comet of the Enlightenment, Oxford University Press, USA; New edition 2001 714 pp ISBN 0-19-818765-3
  • Prescott, Sarah. Lady Mary Wortley Montagu: Comet of the Enlightenment, Isobel Grundy 1999. Review of English Studies, New Series, Vol. 51, No. 202 (May, 2000), pp. 300-303
  • Savater, Fernando. La civilización y Lady Mary, article.
  • Encyclopædia Britannica de 1911 (domini públic).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Wortley Montagu