Maurici d'Agaunum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Maurici
i els seus companys de la Legió Tebana

Martiri de Sant Maurici, per Romolo Cincinato, 1583 (Monestir de l'Escorial)
Màrtir
Nom secular Mauritius
Naixement Segle III
Tebes (Egipte)
Defunció 287
Agaunum, actual Saint-Maurice (Valais, Suïssa)
Enterrament Abadia de Saint-Maurice d'Agaune (fins al 961), Catedral de Magdeburg (des de 961); relíquies (cos complet, suposadament) a San Lorenzo de l'Escorial; suposades relíquies a la Seu de Manresa (cripta, part dels Cossos Sants)
Commemoració en Tota la cristiandat, especialment l'Església Copta
Canonització Antiga
Festivitat 22 de setembre (Occident), 5 d'octubre (Orient)
Iconografia Com a soldat, amb estendard; essent executat amb altres soldats; de raça negra, amb armadura i estendard; cavaller amb una creu vermella al pit
Patronatge Exèrcits; Appenzell Innerrhoden; Borgonya; dinastia carolíngia; Àustria; llombards; merovingis; Piemont (Itàlia); Guàrdia Suïssa; St. Moritz; Sardenya; Caldes de Malavella; emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic; Orde del Toisó d'Or

Maurici d'Agaunum (Tebes, Alt Egipte, segona meitat del segle III - Saint-Maurici, Valais, Suïssa, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà, comandant de la Legió Tebana. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per totes les confessions cristianes.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

El sant al reliquiari de l'abadia d'Agaunum
Abadia de Saint-Maurice-d'Agaune
Cripta de la Seu de Manresa, amb les suposades relíquies de Sant Maurici
Escultura del s. XIII a la Catedral de Magdeburg, on es representa com un negre
Martiri de Sant Maurici del Greco, 1582 (Monestir de l'Escorial)
Escultura del s. XVIII a la Columna de la Trinitat d'Olomouc

Maurici era comandant de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte, durant el regnat de l'emperador Maximià Herculi cap a l'any 300. La llegenda relata que la Legió Tebana va ser cridada per suprimir una revolta a la Gàl·lia. Com era habitual, quan eren a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), es prepararen els sacrificis als déus per assegurar la victòria, però els soldats cristians s'hi negaren; en no voler retractar-s'hi, es castigà la legió matant-ne un de cada déu soldats. Tot i això, els soldats continuaren negant-se a fer els sacrificis un cop i un altre, provocant que tota la legió fos sacrificada.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

La llegenda presenta elements històrics juntament amb d'altres poc probables o falsos; així, la decimació com a mètode disciplinari a les legions romanes era molt rara i ja no es donava des de feia segles: només hi ha documentada una sentència similar durant el regnat de Galba en una legió de marina formada per Neró que havia exigit una àguila i estendards. No és probable, tampoc, que una legió sencera es compongués només de cristians, ja que aquests refusaven de servir a l'exèrcit, almenys fins al regnat de Constantí I el Gran i els militars, habitualment, eren seguidors de Mitra o Isis; probablement això era una mistificació pietosa de Teodor, bisbe d'Octodorum cap al 390, i citat per Euqueri de Lió com a font per a la seva narració. La intenció seria que els militars cristians se sublevessin contre les autoritats romanes per fer costat a l'Església.

Igualment, és fals el relat d'Euqueri de la dispersió dels membres que en sobrevisqueren o la de la primerenca fundació de l'abadia d'Agaunum, que només es funda en 515 per Segimon de Borgonya. La vinculació i la mateixa llegenda es faria per promoure els pelegrinatges envers aquest monestir.

Veneració[modifica | modifica el codi]

A Sant Maurici se'l representa com un cavaller amb l'armadura (de vegades com un moro pel seu origen africà), portant un estendard i la palma del martiri. A Itàlia se'l representa amb una creu vermella al pit, per l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer.

És patró dels soldats i dels fabricants d'espases entre d'altres. També se l'invoca davant dels patiments de gota i dels còlics. A Catalunya, sovint se'l cita com a patró dels tintorers o els fabricants de robes: és un error, ja que el patró tradicional del gremi era el beat Maurici Proeta, conegut popularment com a Sant Maurici.

Era el patró del Sacre Imperi Romanogermànic i dels seus emperadors, una de les insígnies dels quals era l'anomenada Espasa de Sant Maurici, avui al tresor imperial de Viena.

La seva festa és el 22 de setembre.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Els noms dels sants que en formaren part, com:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurici d'Agaunum Modifica l'enllaç a Wikidata