Megaquiròpter
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
Megaquiròpter (Megachiroptera) és un subordre de ratpenats que només comprèn la família dels pteropòdids (Pteropodidae).
La seva àrea de distribució comprèn les regions tropicals d'Àfrica, Àsia i Oceania.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Hi ha algunes espècies que arriben els 40 cm de llarg, 150 cm d'envergadura i passen d'1 kg de pes. No obstant això no totes són tan grans i no totes superen en grandària als microquiròpters. Syconycteris australis és discutiblement l'espècie més petita amb tan sols 6 cm de llarg, factor que afavoreix la seva alimentació amb el nèctar.
Posseeixen un sentit de l'olfacte molt desenvolupat i la majoria tenen ulls de gran grandària per orientar-se. Al contrari que els microquiròpters, els megaquiròpters depenen de la seva vista en comptes de l'ecolocalització per orientar-se. Tan sol la ratapinyada frugívora egípcia (Rousettus aegyptiacus) ha desenvolupat un rudimentari sentit d'ecolocalització que s'empra quan es troba en total foscor.[1]
La seva dieta és essencialment frugívora. S'alimenten de fruita o del nèctar de les flors i les seves dents estan especialment adaptades per travessar la pell de les fruites. En ocasions els fruits són colpejats o aixafats per xarrupar el seu suc. Mentre que els grans megaquiròpters es veuen obligats a detenir el seu vol per menjar, els més petits poden quedar-se suspesos en l'aire mentre aletegen davant d'un fruit o una flor.
Teoria de primats voladors [modifica]
El neurocientífic australià Jack Pettigrew va proposar en 1986 una teoria que suggereix que els megaquiròpters evolutivament formen un grup germà amb els primats. Pettigrew va descobrir que les connexions entre la retina i el colícul superior del mesencèfal de Pteropus estaven organitzats de la mateixa manera que en els primats, sent diferents en la resta de mamífers.
Estudis posteriors en 1989 van albirar noves característiques anatòmiques comunes. Pettigrew suggereix que els megaquiròpters, lèmurs voladors i primats són descendents d'un mateix grup de mamífers arboris primerencs, i que la capacitat de volar és la forma d'adaptació a la vida en les altures.
No obstant, la teoria que s'ha trobat amb diverses crítiques de zoòlegs. El debat no va enfocat a la relació entre primats i megaquiròpters, sinó al fet que la teoria defensa que microquiròpters i megaquiròpters han divergit en dues branques diferents dels mamífers, ja que els microquiròpters manquen de la semblança als primats, implicant el fet insòlit que l'evolució del vol s'hauria hagut de donar de manera independent en tots dos casos. Finalment, l'anàlisi de l'ADN ha descartat totalment aquesta teoria.[2]
Classificació [modifica]
Es divideix en set subfamílies, 44 gèneres i 186 espècies:
Subfamília Cynopterinae
- Aethalops
- Alionycteris
- Balionycteris
- Chironax
- Cynopterus
- Dyacopterus
- Haplonycteris
- Latidens
- Megaerops
- Otopteropus
- Penthetor
- Ptenochirus
- Sphaerias
- Thoopterus
Subfamília Epomophorinae
- Tribu Epomophorini
- Tribu Myonycterini
- Tribu Plerotini
- Tribu Scotonycterini
Subfamília Harpyionycterinae
Subfamília Macroglossinae
Subfamília Nyctimeninae
Subfamília Pteropodinae
Subfamília Rousettinae
Referències [modifica]
- ↑ «Egyptian fruit bat (Rousettus aegyptiacus)» (en anglès). [Consulta: 30 de gener de 2010].
- ↑ Eick, GN ; Jacobs, DS i Matthee, CA. A nuclear DNA phylogenetic perspective on the evolution of echolocation and historical biogeography of extant bats (chiroptera). 22 (en anglès), 2005, p. 1869?86. DOI 10.1093/molbev/msi180.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Megaquiròpter |
- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
