Micmac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Micmac
Bandera dels Micmac
Població total 32.724 (2000)
Regions amb població significativa EUA (Maine, Nova York)
Canadà (Nova Brunsvic, Nova Escòcia)
Llengua Algonquí,
Religió Cristianisme
Grups humans relacionats
innu, beothuk i cree.
Els Micmac

Els micmac o mik'mag són una tribu de parla algonquina, també anomenada Surike. El seu nom prové de nikmag "aliat". Es tractava d'una confederació de set tribus.

Localització[modifica | modifica el codi]

Antigament vivien a la badia de Fundy entre la desembocadura del Saint Laurent i Cape Breton, a Terranova, Nova Brunsvic, Nova Escòcia i Illa del Príncep Eduard. Actualment viuen a 7 reserves de Nova Brunsvic (Big Hole Trait, Red Bank, Tobique, Devon, Tahusintac, Richibuctou, Woodstock), tres de Nova Escòcia (Whycocomagh, Shubenacadie i Chapell Island), 4 del Quebec (Gaspé, Gesgapegiag, Pastigouche i Listugal), dues a Illa del Príncep Eduard (Lennox Island i Abegweit), una a Terranova (Conn River) i l’ Aroostock Band of Micmacs de Maine, reconeguda per la BIA com a tribu el 26 de novembre del 1991.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Potser eren uns 20.000 el 1500, però havien baixat a 3.000 el 1611 i a 3.500 el 1760. Augmentaren a 4.000 el 1880, i cap el 1970 ja eren 9.350. Segons Asher, el 1981 hi havia 11.000 al Canadà, dels quals 6.000 parlaven la llengua, uns 2.000 a Boston i entre 10 i 100 a Nova York, però els mateixes fonts donaven 5.500 a Nova Escòcia, 480 a l'illa del Príncep Eduard i 4.100 a Nova Brunsvic.

A les províncies atlàntiques hi havia el 1981 uns 12.138 micmac, dels quals el 1990 vivien 6.305 a Nova Escòcia, 4.100 a Nova Brunsvic i 500 a Príncep Eduard (4 % de la població); el 1992 hi havia 4.068 al Quebec, endemés potser uns 2.000 a Boston, uns quants a Nova York i no se sap quants a Maine, en total potser 20.000 individus.

Segons dades del censos dels EUA i Canadà del 2000, a EUA hi havia 2.913 purs, 254 barrejats amb altres tribus, 3.199 barrejats amb altres races i 356 barrejats amb altres races i altres tribus, en total 6.722 individus; al Canadà hi havia enregistrats 11.368 a Nova Scotia, 566 a Príncep Eduard, 6.891 a Nova Brunsvic, 2.392 a Terranova i 4.806 a Quebec. En total, hi ha 26.002 al Canadà i en total 32.724 micmacs.

Comunitat Província Reserva Població Nom Míkmaq
Abegweit First Nation PE Scotchfort
Rocky Point
Morell
545 Epekwitk
Acadia NS Yarmouth 1.000 Malikiaq
Annapolis Valley NS Cambridge Station 220 Kampalijek
Aroostook Band of Micmac ME Presque Isle 1.155 Ulustuk
Bear River First Nation NS Bear River 272 L’setkuk
Buctouche First Nation NB Buctouche 80 Puktusk
Burnt Church First Nation NB Burnt Church 14 1,499 Eskinuopitijk
Chapel Island First Nation NS Chapel Island 577 Potlotek
Eel Ground First Nation NB Eel Ground 846 Natuaqanek
Eel River Bar First Nation NB Eel River Bar 591 Oqpíkanjik
Elsipogtog First Nation NB Big Cove 2,734 Lsipuktuk
Eskasoni First Nation NS Eskasoni 3,632 Eskisoqnik
Fort Folly First Nation NB Dorchester 106 Amlamkuk Kwesawék
Micmacs of Gesgapegiag QC Maria 1,174 Keskapekiaq
Nation Micmac de Gespeg QC Fontenelle 495 Kespék
Glooscap First Nation NS Hantsport  ? Pesikitk
Indian Island First Nation NB Indian Island 145 L’nui Menikuk
Lennox Island First Nation PE Lennox Island 800 L’nui Mnikuk
Listuguj Mi'gmaq First Nation QC Listiguj 3,166 Listikujk
Membertou First Nation NS Sydney 1,070 Maupeltuk
Metepenagiag Mi’kmaq Nation NB Red Bank 528 Metepnákiaq
Miawpukek First Nation NF Conne River 2,392 Miawpukwek
Millbrook First Nation NS Truro 1000 Wékopekwitk
Pabineau First Nation NB Pabineau 214 Kékwapskuk
Paq’tnkek First Nation NS Afton 489 Paqtnkek
Pictou Landing First Nation NS Trenton 547 Puksaqtéknékatik
Indian Brook First Nation NS Shubenacadie 2,125 Sipekníkatik
Wagmatcook First Nation NS Wagmatcook 623 Waqmitkuk
Waycobah First Nation NS Whycocomagh 814 Wékoqmáq

Costums[modifica | modifica el codi]

Formaven una confederació de molts clans, cadascun d'ells amb llurs propis símbols, i casdascun d'ells amb el seu propi cabdill o Sagamore, que practicava la poligàmia i vivia a Umamag, però el lideratge no era gaire fort i només es reunia per fer pau o guerra. Però tot i que es dividien en bandes disperses, tenien una forta i sòlida identitat ètnica. No hi havia entre ells classes socials hereditàries ni esclavatge. Els presoners masculins eren torturats fins a la mort i les dones i nens eren adoptats i assimilats per la tribu. Eren nòmades, caçaven foques, alguns ants i caribús, pescaven i recollien marisc. El seu cicle anyal comprenia a l'hivern assentaments difusos, on vivien en wigwams cònics de pells i escorça, i es dedicaven a la cacera de castors ,llúdries, ants, ossos i caribús; a la primavera pescaven areng i salmó i caçaven ocells; i assentaments compactes a l'estiu, en wigwams oblongs oberts a l'aire, i es dedicaven al conreu del tabac al llarg del riu. Els homes duien eslips i les dones unes samarretes de pell, però a l'hivern es cobrien amb pells grans. També eren bons canoistes. Se sap poc de llurs rituals religiosos, llevat la creença en Manitou, com la resta de tribus algonquines, i en Gluskap, guerrer llegendari. Avui dia, encara que són nominalment catòlics, encara creuen en la Keskamizet (sort) i en els poders sobrenaturals.

Història[modifica | modifica el codi]

En el segle XVI estaven establerts a la badia de Fundy, i eren ferotges guerrers. Es creu que cap el 1000 foren visitats per Leif Ericsson o algun altre cabdill víking, i que eren els skraelingars de les sagues vikingues. Sembla que contactaren força violentament amb ells. El 1497 foren visitat per l'italià al servei d'Anglaterra John Cabot, qui segrestà alguns micmac i els portà a Anglaterra, i el 1501 pel portuguès Gaspar Corte-Real. Reberen molt bé als francesos Jacques Cartier el 1534 i Samuel de Champlain el 1603, del qual en foren aliats en la colonització d’Acàdia. Així es dedicaren al comerç i es mestissaren amb els francesos. Foren aconvertits al cristianisme pels jesuïtes francesos des que els visità el p. Biard el 1616, i s'aliaren amb ells per tal d'exterminar els beothuk de Terranova.

El missioner Silas T. Rand va recollir llurs tradicions. Des de la pèrdua d'Acàdia pels francesos el 1713 esdevingueren hostils als anglesos, contra els que lluitaren acarnissadament. Cap el 1763, mercè el Tractat de París amb els francesos, deixaren de ser hostils als britànics i als seus aliats iroquesos, encara que no foren pacificats fins el 1779, i confinats en reserves. Des del 1800 l'alcoholisme els va fer decaure, quan es dedicaren a l'agricultura, i reberen encara més missioners. També es fan trampers sedentaris, pobres i proletaritzats. A Nova Escòcia es dediquen a la fusteria i treballen a les papereres. Entre el 1900 i el 1914 reben escoles de catòlics caputxins i metges, i des del 1930 la seva natalitat s'incrementà.

El 1950, endemés, la ratio de criminalitat entre ells era la més alta del Canadà. Començaren la lluita per l'autodeterminació a les reserves, però la taxa d'atur és molt alta. Des dels anys 1950 formen un subproletariat a les ciutats canadenques, molt barrejats amb els blancs. El 1960 fundaren la Union of Nova Scotia Indians per defensar els seus drets. I el 26 de novembre del 1991 la BIA reconegué com a tribu la banda d'Aroostock.

Llista de Micmac[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micmac