Molí de ramell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Molí de desguàs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Molí de ramell a Oak Park Farm, Shedd, Oregon.
De múltiples pales a Iowa
El tjasker
Molins per al drenatge a Shedd, Oregon

Un molí de ramell,[1] molí de desguàs o bomba de vent és un molí de vent que es fa servir per bombar aigua, ja sia com una font d'aigua dolça o bé per drenar zones de baixa altitud.

És un tipus de molí de vent de gran difusió a Mallorca d'ençà que va ser introduït, atès que, degut a la dificultat de trobar aigua a la superfície, cal extraure-la de les capes freàtiques.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Els molins de vent es fan servir per bombar aigua des d'almeny el segle IX en els actuals Afghanistan, Iran i Pakistan.[3] El seu ús va passar del món musulmà[4][5] a la Xina i Índia.[6] Més tard es van estendre a Europa, particularment en els Països Baixos i East Anglia des del final de l'era Medieval per drenar les terres. Al Nou Món els van estendre els primers immigrants europeus.[7][4]

A Mallorca el 1845 l'enginyer holandès Bouvij construí el primer molí modern per a la desseca ció dels aiguamolls del Prat de Sant Jordi. El 1854 Damiá Reixach creà el molí de ramell,[2] per a l'extracció d'aigua, el 1862 s'hi afegí la cua per a orientar-lo i el 1880 augmentaren les dimensions de tot el molí.

Ús mundial[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units els molins de vent formaven part del paisatge tradicional i encar en resten uns 60.000.

Es fan servir molt els molins de vent al sud d'Àfrica, a les planes centrals d'Austràlia i el sud-oest dels Estats Units. A Sud-àfrica i Namíbia encara hi ha milers de bombes de vent en funcionament. Principalment es fan servir per proveir-se d'aigua pel consum humà i també les grans ramats d'ovelles.

A Kenya els molins de vent són part dels programes de desenvolupament.

Als Països Baixos són típics els molins de vent situats a la vora dels polders.

A la regió de Múrcia hi ha molins de vent de 8 a 10 pales usats pel regadiu.[8]

En moltes parts del món s'utilita el tipus de la bomba de corda (Rope pump) que és fàcil de construir.

Tipus[modifica | modifica el codi]

  • Molins de vent de múltiples pales, un d'aquests de 4,8 m de diàmetre pot bombejar 6400 litres per hora a una altura de 300 metres si el vent bufa a 24-32 km/h.[9] Són particularment atractius en lloc remots on no hi arriba la xarxa elèctrica.
  • Tjasker

Als Països Baixos el tjasker és una popular bomba de vent pel drenatge conectada a un cargol d'Arquimedes .[10]

  • Bombes de vent tailandeses. Estan fetes respecte a un disseny xinès estan fetes utilitzant bambú i veles de teixit. Típicament l'altura a la que aixeca l'aigua és inferior a un metre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Molí de ramell-DCVB
  2. 2,0 2,1 molins de ramell
  3. Lucas, Adam (2006), Wind, Water, Work: Ancient and Medieval Milling Technology, Brill Publishers, p. 65, ISBN 9004146490
  4. 4,0 4,1 Paolo Malanima. Pre-Modern European Economy: One Thousand Years (10th-19th Centuries). BRILL, 1 August 2009, p. 75–. ISBN 978-90-04-17822-9 [Consulta: 3 desembre 2012]. 
  5. Lloyd Kahn. Cobijo. Ediciones AKAL, 1 December 1993, p. 128–. ISBN 978-84-87756-39-9 [Consulta: 3 desembre 2012]. 
  6. Donald Routledge Hill, "Mechanical Engineering in the Medieval Near East", Scientific American, May 1991, p. 64-69. (cf. Donald Routledge Hill, Mechanical Engineering)
  7. "Brief History of Windmills in the New World"
  8. http://www.yachtmollymawk.com/2008/11/spanish-water-works/ Water-lifting mills in the Region of Murcia, Spain
  9. Iron Man Windmill Website pumping capacity calculator, retrieved January, 15 2011
  10. «The types of windmills». Odur. [Consulta: 2008-05-24].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]